Imatges antigues i sense context: el vídeo de Trump sobre l'inexistent genocidi a Sud-àfrica

Vint-i-quatre hores després, l'emboscada de Donald Trump al president sud-africà, Cyril Ramaphosa, encara porta cua. El president dels Estats Units es va fer seva la idea d'un genocidi contra la població afrikàner, que fa anys que escampen grups supremacistes blancs sense cap prova.

En un moment de la trobada amb el president sud-africà, Trump va ordenar abaixar la llum del Despatx Oval i va projectar un vídeo que suposadament sostenia la tesi d'aquest presumpte genocidi, que no subscriu cap partit sud-africà.

Enmig del desconcert de Ramaphosa, la sala va quedar en silenci i, durant cinc minuts, tothom va observar la pantalla que ja havien preparat davant de les prestatgeries de la sala.

La Casa Blanca no ha publicat els vídeos, però a partir de les fotografies de la trobada i el que s'ha anat publicant les darreres hores es pot establir que barrejava, entre d'altres, clips antics, imatges extretes de les xarxes socials sense verificar i discursos sense context.

Un camí de creus

El vídeo mostrava unes imatges amb una llarga filera de creus blanques als vorals d'una carretera, que segons Trump eren tombes de grangers blancs.

En realitat, però, les creus no marquen tombes. Es tracta d'una protesta per l'assassinat d'una parella de grangers blancs, Glen i Vida Rafferty, l'agost del 2020. L'acte amb els centenars de creus es va fer a principis de setembre.

"No són tombes, però és un memorial", ha dit Rob Hoatson, un dels organitzadors de la protesta, a la BBC.

Famílies fugint del país

Un altre vídeo mostrava una cua de desenes de cotxes que, segons Trump, eren "famílies senceres" d'agricultors blancs fugint del país. "Els han assassinat", va afirmar.

Les acusacions d'un genocidi contra els graners blancs a Sud-àfrica fa anys que es fan, però són fàcils de desmentir. Majoritàriament, les difonen a través de les xarxes socials grups d'extrema dreta, molts dels quals lamenten la pèrdua de poder de la comunitat blanca des de la fi de l'apartheid.

En realitat, la majoria de víctimes de crims violents al país són negres i pobres. L'any passat, la policia sud-africana va comptabilitzar 26.232 assassinats a tot el país, dels quals 44 estaven relacionats amb comunitats agrícoles. D'aquests, només vuit eren grangers.

De fet, ni les dades del sindicat de grangers afrikàners TLU-SA sostenen la tesi del genocidi: des del 1990, han registrat 1.363 agricultors blancs assassinats, una mitjana d'uns 40 anuals, amb prou feines un 0,2% dels crims que hi ha al país, segons una informació de l'agència Reuters.

Un tribunal de la província de Cap Occidental va dictaminar el mes de febrer que les acusacions d'un genocidi blanc eren "clarament imaginacions", en una sentència que prohibia la donació d'una herència a una organització paramilitar supremacista.

Una cançó polèmica

En un altre moment del vídeo apareix el líder opositor d'esquerra radical Julius Malema cantant la cançó "Kill the boer". La cançó, amb el títol original "Dubul' ibhunu" en la llengua xhosa, va néixer als anys 80 i era un cant contra el règim segregacionista de l'apartheid.

Els bòers, també coneguts com a afrikàners, són els descendents dels antics colons neerlandesos, la principal ètnia de la minoria blanca del país.

Històricament, ha estat una cançó controvertida i actualment la canten sobretot els simpatitzants del partit de Malema, els Lluitadors per la Llibertat Econòmica (EFF, en les seves sigles en anglès).

Ramaphosa va dir a Trump que Malema està a l'oposició i que no representa la posició majoritària al país: el seu partit va obtenir un 9,5% dels vots en les eleccions de l'any passat.

L'any 2011, un tribunal sud-africà va dictaminar que la cançó era "discurs d'odi". L'any 2022, però, un altre tribunal va establir que la cançó no feia una crida explícita a la violència ni incitava a l'odi cap a les persones blanques.

Al març, l'organització AfriForum, un grup de pressió afrikàner vinculat a l'extrema dreta, va recórrer aquesta decisió, però el Tribunal Constitucional no ho va admetre a tràmit.

El Congrés Nacional Africà (ANC), el partit de Nelson Mandela i de l'actual president, Cyril Ramaphosa, es va comprometre l'any 2012 a deixar de cantar-la. Però Malema, antic president de les joventuts de l'ANC que va ser expulsat del partit i ara lidera l'EFF, la continua cantant.

L'any 2023, un vídeo de Malema cantant la cançó va rebre la rèplica d'Elon Musk, assessor de Trump i un dels principals propagadors a les xarxes de la teoria del "genocidi blanc", que aquest dimecres era al Despatx Oval com a membre de l'administració nord-americana:

"Estan pressionant obertament per un genocidi de la població blanca a Sud-àfrica.

Cyril Ramaphosa, per què no dius res?"

Precisament Malema ha reaccionat i, en una publicació a la xarxa social X, ha dit que no hi ha proves "significatives" sobre cap genocidi blanc a Sud-àfrica. "Un grup d'homes grans s'ha reunit a Washington per tafanejar sobre mi", també ha assenyalat.

Expropiació de terres

Julius Malema també apareixia al principi del vídeo amb un discurs al Parlament sud-africà anunciant ocupacions de terres. "La gent ocuparà terres, no necessitem permís del president", proclamava el líder de l'EFF. També es va projectar un altre clip en què se'l veia prometent l'expropiació de terres.

Al llarg dels anys, a Sud-àfrica hi ha hagut casos d'ocupació il·legal de terres, normalment per part de persones sense recursos. En la majoria de casos, es tracta de terrenys que no es fan servir i no hi ha proves que l'EFF hagi organitzat cap invasió de terres.

Les expropiacions de terres de grangers blancs per part del govern sud-africà és un altre dels retrets que Trump va fer a Ramaphosa. L'executiu va aprovar una llei que permet l'expropiació amb l'objectiu d'intentar els desajustos pel que fa a la propietat de la terra hereves de l'apartheid. Però encara no s'ha posat en pràctica.

La distribució de la terra té encara, tres dècades després del final de l'apartheid, un gran desequilibri. Els sud-africans blancs són menys del 8% de la població i controlen tres quartes parts del terreny del país. En canvi, la població negra són el 80% i tenen el 4% de les terres.

Més enllà del vídeo, Trump també va mostrar diversos retalls de premsa sobre el suposat genocidi blanc.

Almenys una de les imatges que va ensenyar el president dels Estats Units és falsa. Va assegurar que corresponia a un enterrament de grangers sud-africans, però l'equip de verificació de la BBC ha confirmat que és una sepultura de dones de la República Democràtica del Congo. La foto forma part d'un clip de vídeo de l'agència Reuters i es va gravar a Goma al mes de febrer.