Investiguen l'accident a Ucraïna d'un caça F-16 cedit pels Estats Units

Ucraïna i els Estats Units investiguen de manera conjunta l'accident d'un caça F-16 aquest dilluns durant un atac massiu rus amb drons i míssils.

Un cop descartat que l'avió fos abatut per foc enemic, s'està fent una anàlisi per trobar les causes del desastre. Els F-16, de fabricació estatunidenca, són una de les armes més valuoses i escasses de l'exèrcit ucraïnès.

A més, en l'accident, Kíiv també ha perdut el pilot Oleksii Mes, que formava part del grup selecte de sis pilots ucraïnesos entrenats als Estats Units per tripular aquests caces. 

Aquest dilluns, el govern ucraïnès ha confirmat que l'avió es va estavellar en una de les primeres missions de combat en què participava. Com a conseqüència, Zelenski ha cessat el cap de la força aèria ucraïnesa, Mikola Oleshchuk, i ha nomenat com a comandant interí el tinent general Anatoliy Kryvonozhko.

L'exèrcit va decidir enlairar els F-16 per mirar de combatre, també des de l'aire, un nou atac massiu de Rússia contra les principals ciutats del país. Els caces van abatre almenys 4 míssils i un dron.

Hauria estat un èxit si no fos perquè durant la missió un dels avions cedits per Washington va perdre la comunicació i es va estavellar amb el tinent coronel Oleksii Mes a bord.

Una arma molt preuada

Fa mesos que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, demana avions de combat F-16, molt eficaços enderrocant projectils enemics. A finals del mes passat van començar a arribar de Washington a Kíiv, tota una fita per al president ucraïnès.

Aquesta setmana, Zelenski n'ha defensat l'eficiència i la necessitat d'ampliar-ne la flota, conscient que l'accident pot provocar reticències dels aliats occidentals a l'hora de fer noves entregues.

"Ja hem destruït alguns míssils i drons amb F-16. Gràcies als aliats, que ens els han donat, però novament no són suficients."

Si hi ha un model d'avió que pugui competir amb les prestacions dels F-16 són els francesos Rafale. París n'ha venut 234 unitats a vuit països com Egipte, l'Índia, els Emirats Àrabs o Qatar.

Un dels contractes més polèmics és el que s'acaba de formalitzar amb Sèrbia. Emmanuel Macron ha completat la venda de dotze unitats a aquest país, al costat del seu president, Alexandar Vucic.

L'operació ha provocat recels perquè representa posar en mans d'un país amic de Rússia la tecnologia militar occidental més avançada, en ple conflicte amb Ucraïna.