Iran, la primera guerra conjunta dels Estats Units i Israel

Els bombardejos dels Estats Units contra les tres principals instal·lacions nuclears de l'Iran aquesta matinada suposen la seva entrada a la guerra que Israel manté des del 13 de juny contra el règim dels aiatol·làs, i és la primera vegada que els dos aliats operen en una guerra de manera conjunta.
 

Operació Òpera: Israel vol ser l'única potència militar a la regió

Malgrat el suport mutu, fins ara mai no havien intervingut plegats militarment en cap país.

No ho van fer 44 anys enrere, el 7 de juny de 1981, en l'operació Òpera. Aquell va ser el primer avís militar d'Israel que no admetria cap altra potència militar a l'Orient Mitjà que ells mateixos. Caces israelians destruïen una central nuclear que Rússia estava construint a 17 quilòmetres de Bagdad.
 

Primera guerra del Golf: Tel-Aviv, al marge

Deu anys després, eren els Estats Units que entraven per terra a l'Iraq, en una guerra autoritzada per l'ONU, en resposta a la invasió iraquiana de Kuwait. Era la primera guerra del Golf.

L'aleshores president iraquià, Saddam Hussein, va bombardejar Israel amb 47 míssils Scud per provocar la intervenció israeliana al costat de Washington i obtenir la solidaritat dels països àrabs.

Però això no va passar. Els Estats Units van impedir taxativament la resposta de Tel-Aviv, precisament, per evitar la imatge d'un atac conjunt amb Israel contra un país àrab musulmà.

Per compensar Israel, la Casa Blanca va ordenar desplegar els primers míssils interceptors nord-americans, primera capa de la famosa Cúpula de Ferro antimíssils que protegeix l'estat hebreu.

En paral·lel, Bush pare buscava la manera de fer cedir l'Iraq i buscar una solució al nucli dels problemes regionals, la qüestió palestina. Per això, després d'impedir la intervenció israeliana també va forçar Tel-Aviv a un procés de pau que va acabar amb els Acords d'Oslo de 1993.

Invasió de l'Iraq i proves falses sobre les "armes de destrucció massiva"

Amb la segona guerra del Golf, els Acords d'Oslo van quedar en paper mullat. Amb la invasió de l'Iraq el 2003, Bush fill es va llançar a una guerra il·legal al marge de l'ONU.

Israel va ajudar en la fabricació de les proves falses sobre les famoses i inexistents "armes de destrucció massiva", però Washington el va continuar mantenint al marge de l'operatiu militar.
 

Aliança entre Netanyahu i Trump

Fins ara, dues dècades més tard, Israel ocupa tot el territori palestí i Washington ho ha beneït. En aquest context, el primer ministre Benjamin Netanyahu es llança a una guerra regional amb el benentès que el president Donald Trump l'hi rematarà.

Els objectius, però, són imprecisos perquè s'expandeixen dia rere dia. Els resultats, per tant, queden per escriure.