Josep Thió, de Sopa de Cabra, diagnosticat ara d'autisme: "Passava dies al llit. Ara sé per què"

L'ansietat i els episodis de desregulació del cervell l'obligaven a estar-se el llit, de vegades durant dies, després de cada concert

Actualitzat

Fa 40 anys que és l'ànima de Sopa de Cabra, juntament amb Gerard Quintana. El guitarrista i compositor Josep Thió ha triomfat, i triomfa, al panorama musical, però el que poca gent sap és com de malament ho passava cada vegada que havia de pujar a l'escenari. El nivell d'ansietat era tan gran, que després de cada concert havia d'estirar-se al llit, de vegades durant un o dos dies.  

"El meu cos interpreta allò (pujar a l'escenari) com un perill vital i reacciona així. Ara estic entenent que, en tot cas, no m'agrada, però la meva vida no corre perill."

Thió ha explicat en una entrevista a "El suplement" de Catalunya Ràdio que hi havia altres situacions que li generaven el mateix estrès, com els grans àpats familiars, o tot el que comportés molta exposició pública. També és hipersensible a sons molt concrets, com els sorolls mecànics i repetitius.

Després d'anys de conviure amb aquesta ansietat, i fins i tot amb episodis depressius profunds però breus, per fi, quan està a punt de complir 60 anys, li han donat un diagnòstic que l'ha ajudat a entendre què li passa: té trastorn de l'espectre autista (TEA).

"D'entrada, que li posin nom al que et passa és tranquil·litzador. Està bé saber que no t'estàs tornant boig."

 

Com arriba el diagnòstic?

Durant anys creia que tenia petites depressions, però els ansiolítics no l'ajudaven. "Les confonia moltes vegades amb el fet de beure alcohol. Era bevedor social i vaig pensar que, simplement, no m'anava bé, així que vaig deixar de beure. Però vaig descobrir que continuava tenint les mateixes crisis, i que em passaven si em quedava al llit un dia."

En la seva recerca de respostes també va visitar un neuròleg: "Em va acabar dient que era una persona molt sensible i que, bàsicament, m'hi havia d'acostumar."

Josep Thió
Josep Thió i Carme Mariscot a l'entrevista a "El suplement" (3Cat)

Finalment, l'estiu passat, després de tenir una forta depressió, va començar a visitar la seva actual psiquiatra, Carme Mariscot, que després de dues visites li va confirmar que tenia símptomes compatibles amb el trastorn de l'espectre autista.

"Aquestes depressions tan fortes, però que duren tan poquet (de vegades un o dos dies), en el fons són episodis de desregulació, el seu cervell es desregula totalment i després apareix el sentiment de culpa i malestar."

"Les crisis disruptives tenen a veure amb això", explica Thió, "amb aquest esgotament, les situacions que et porten més al límit i el teu cap no sap descansar." Per això desconnectar totalment és el que millor li funciona per autoregular-se de nou: "No és un trastorn, sinó una condició."

Carme Mariscot explica que es troba sovint amb casos de diagnòstics erronis, però que de mica en mica "cal obrir la mirada sobre la neurodivergència, perquè el món està pensat per a un tant per cent de la població que es pensen que són els normals."

"És com si tinguessin els peus disposats del revés, amb el dit gros a fora i el petit a dintre, i els volguéssim posar les sabates igual que a la resta. No, ells s'han de posar les sabates al revés."

 

Compaginar el TEA amb l'èxit de Sopa de Cabra

Josep Thió confessa que els dos últims anys, amb el retorn de Sopa de Cabra als escenaris, no han estat fàcils de gestionar: "He estat tot el dia dient que volia jubilar-me, per aquesta pressió i ansietat mal portada que em causaven un gran esgotament mental."

Gerard Quintana i Josep Thió, de Sopa de Cabra, a Barcelona
Gerard Quintana i Josep Thió, de Sopa de Cabra, a Barcelona

"El Gerard no volia ni sentir-ne parlar", explica. Però ara, amb el diagnòstic a la mà, han pogut entendre millor què estava passant i afrontar la següent etapa, la de la celebració dels 40 anys de Sopa de Cabra, amb noves eines.

"M'he compromès a fer aquests dos anys amb la gira dels 40 anys. Després, ja ho veurem."

I quan se li pregunta per la cançó amb què se sent més identificat, no té cap dubte: "'El boig de la ciutat', té aquest punt de persona incompresa, de sentir-se fora de la societat i de no comprendre el teu entorn."

 

ARXIVAT A:
MúsicaSalut MentalSalut
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut