La censura literària a Rússia escampa la psicosi entre biblioteques i llibreries

A Rússia, la censura està prohibida per la Constitució, però les autoritats han trobat la manera d'aplicar-la a la literatura de manera subtil, però efectiva. Han creat dues dotzenes de lleis que els serveixen per vetar els llibres de temàtica feminista, en què apareguin personatges del col·lectiu LGTBI, on es parli de consumir drogues i, en definitiva, que vagin en contra dels valors i les famílies tradicionals.

A més, també s'ataca directament els autors que estiguin assenyalats com a agents estrangers.

Les biblioteques, el primer objectiu

Al principi de la guerra d'Ucraïna, a la biblioteca Anna Akhmàtova, una de les més modernes de Moscou, van començar a rebre trucades en què els dictaven quins llibres havien d'eliminar del catàleg físic i digital. Ara bé, un dels seus directors aleshores, Vladímir Kossarevski, va decidir incomplir les ordres.

"No enviaven correus electrònics on hi hagués proves, sinó que et trucaven i et dictaven la llista de llibres. Jo els apuntava en un trosset de paper i havia de contactar amb una empresa de reciclatge perquè se'ls endugués."

En Vladímir no es va veure amb cor de destruir totes aquelles obres i va decidir denunciar-ho públicament. "Se'm va ocórrer una idea: filtrar aquelles llistes a mitjans independents", explica orgullós.

El cas va aixecar tanta polseguera que les autoritats van veure's obligades a desmentir-ho i a dir que era una iniciativa que havia sorgit directament d'alguns bibliotecaris. En Vladímir, davant la por de ser descobert, va exiliar-se el 2023 a Espanya.

"Vaig començar a sentir molt estrès, molta pressió per si em descobrien. Tenia molta por. Tothom es preguntava: 'Qui deu ser el traïdor?'. Anava a la feina i sentia 'Aquí hi ha un traïdor, un traïdor, un traïdor…'"

Les biblioteques van ser les primeres a notar aquesta pressió, perquè són institucions que depenen directament de l'estat. Però, després, la croada va continuar contra els escriptors i les editorials, que en molts casos ja han optat per l'autocensura.

L'autocensura, l'eina més eficaç

Davant d'aquesta psicosi, alguns editors han començat a publicar llibres amb continguts autocensurats. És el cas de la biografia de Pier Paolo Pasolini, escrita per Roberto Carnero i publicada a Itàlia el 2022.

A Rússia, el lector veu clarament quines parts no es poden mostrar, perquè hi ha paràgrafs sencers ratllats que fan molt difícil seguir el relat. L'editor exiliat Felix Sandalov explica a 3Cat que aquests llibres mutilats s'han convertit en peces d'art: "Aquest ratllat m'ha encantat. Com a gest editorial, és bonic. Així es posa de manifest l'existència de la censura".

"Quan el lector veu que un terç o un quart del llibre són ratlles negres, es converteix en un llibre inútil per a la lectura, però molt valuós com a artefacte. Així podrem mostrar als nostres nets com estava prohibit dir la veritat."

Segons Sandalov, a Rússia, la censura ha estat reemplaçada amb èxit per l'autocensura, perquè, d'aquesta manera, "l'estat pot dir que oficialment no hi ha censura i traspassa la responsabilitat als de baix, als treballadors, que es veuen obligats a obeir les lleis on s'aplica indirectament la censura perquè ningú vol ser ni acomiadat ni acabar a la presó".

Aquesta actitud absolutament contradictòria és el sistema que fa servir el règim en tots els àmbits, tal com descriu l'editor.

"És un mètode clàssic de Putin. Una guerra híbrida contra la seva pròpia gent, amb narratives paral·leles i contradictòries que fan explotar els cervells. L'absurd és el principal recurs d'aquest país. Més que el petroli o el gas explorat i no explorat".

A més, la censura es percep de forma totalment arbitrària. És a dir, és impossible saber ben bé què està prohibit. Per exemple, s'han prohibit llibres en què un personatge descriu un suïcidi, però no es prohibirà mai el clàssic "Anna Karènina", tot i que la protagonista salti sota un tren, perquè ningú s'atrevirà a vetar Lev Tolstoi. I això fa que ningú del món literari, ni tan sols els mateixos llibres, estiguin fora de perill.

Escorcolls a llibreries

En les últimes setmanes, la policia ha fet escorcolls a diferents llibreries. Les botigues Edicions per subscripció i Podpisnye Izdaniya, de Sant Petersburg, han rebut multes de 800.000 rubles (més de 8.000 euros) per propaganda LGTBI i de relacions sexuals no tradicionals.

Els van demanar la retirada d'una quarantena de llibres, com "Sobre les dones" i "Contra la interpretació i altres assajos", de Susan Sontag, o "El cos de tothom", d'Olivia Lang.

En el cas de la llibreria Falanster de Moscou, els agents van decomissar exemplars d'obres de Hannah Arendt, Walter Benjamin o Michel Foucault. Però la justícia l'ha acabat multant amb 80.000 rubles (més de 800 euros) per participar en activitats d'una organització indesitjable, a banda de 40.000 rubles més per al seu fundador, Boris Kupriiànov.

Kupriiànov va declinar l'entrevista que li vam proposar per por que les autoritats l'acabin obligant a tancar la llibreria. Es mostra sorprès per l'ofensiva sense precedents que hi ha hagut contra el mercat editorial.

En una publicació a les xarxes, demana unitat al sector del llibre per sobreviure davant d'aquesta nova onada repressiva: "Són temps difícils per a les llibreries i les editorials. Ara és molt important entendre que tots anem al mateix vaixell. Si no us agrada aquesta metàfora, que sigui en un mar molt agitat. Per descomptat, alguns són en un transatlàntic enorme com el Titanic i alguns són en un vaixell fràgil, però la tempesta és tan forta que és difícil per a tothom arribar a terra il·lès. Entenem que tots som llibres i hem de sortir nedant junts".

Editar des de l'exili

Abans de marxar a l'exili, Felix Sandalov treballava a Individuum, una de les editorials russes on les últimes setmanes hi ha hagut escorcolls de la policia, que han acabat amb detencions d'alguns treballadors.

Des d'Alemanya, on ara viu, ha creat la fundació StraightForward per posar en contacte autors russos censurats amb editorials europees perquè els publiquin els llibres.

L'única condició que posen és que aquests llibres es pengin en paral·lel en llengua russa de forma gratuïta a internet perquè els ciutadans que continuen vivint dins de la Federació Russa hi puguin tenir accés sense posar-se en perill.

"Els llibres són un tipus de maó amb què les futures generacions podran reconstruir els nostres temps. Per tant, vull captar el que està passant al nostre voltant: la repressió, la guerra i la persecució de diverses categories de persones."