La closca d'una tortuga inspira la primera píndola per administrar insulina oralment
Evitaria als diabètics haver de rebre injeccions diàries amb aquesta hormona
Un ampli equip d'investigadors nord-americans i europeus han creat una píndola que permetrà prendre oralment la insulina que els diabètics han d'administrar amb injeccions. La píndola pot servir també per a altres fàrmacs. Entre els principals autors hi ha la catalana Ester Caffarel-Salvador.
Les característiques de la píndola es descriuen en un article a la revista "Science". La recerca l'ha encapçalat Giovanni Traverso, del departament d'Enginyeria Química del MIT (Massachusetts Institute of Technology) de Boston.
Els autors buscaven la fórmula d'administrar oralment fàrmacs com la insulina. A diferència de molts altres medicaments, la insulina i altres grans molècules biològiques solen ser dissoltes a l'estómac. I en el cas que no es desfacin, poden ser bloquejades abans d'entrar en el corrent sanguini. El resultat és que no poden dur a terme la seva funció.
Traverso i el seu equip han aconseguit superar aquests obstacles. La seva inspiració és ben curiosa. Es van fixar en la tortuga lleopard (Stigmochelys pardalis), una espècie que viu a la sabana africana. Van observar que, de manera semblant a un saltamartí, la tortuga té un centre de massa baix i una base corba que li permet orientar la seva inclinació i recuperar la verticalitat. Però, a diferència del saltamartí, la part inferior té una forma que impedeix inclinar-la o tombar-la d'un cop.
Traverso i el seu equip, en què hi ha Robert Langer, expert en administració de fàrmacs, van dissenyar una píndola amb una base plana. També van calcular que aquesta forma,. combinada amb la posició del centre de gravetat proper a la base, es podia dipositar a l'estómac.
La base plana està feta amb sucres i a l'interior hi ha una molla tensada enganxada a una agulla feta amb insulina sòlida. Els àcids de l'estómac dissolen el sucre i alliberen la molla. Com a resultat, l'agulla d'insulina travessa la paret de l'estómac i allibera l'hormona a la sang.
Una píndola eficient i segura
Les proves fetes en rates i porcs han permès demostrar que la píndola diposita a la sang la mateixa quantitat d'insulina que una injecció subcutània. I els estudis dels teixits mostren que no s'ha produït cap dany intern a causa de l'agulla.
Hi ha antidiabètics orals que estimulen la producció d'insulina. Però només son útils si el pàncrees del malalt encara és capaç de fabricar l'hormona.
L'administració oral directa d'insulina es va començar a assajar fa gairebé un segle, poc després que, el 1922, un adolescent canadenc de 14 anys rebés la primera injecció d'aquesta hormona.
Totes les proves al llarg d'aquests anys s'han revelat infructuoses. Ara sembla que, gràcies a la inspiració aportada per una tortuga, la píndola d'insulina està molt més a prop.
