La despesa mundial en armament es dispara i arriba fins als 2,7 bilions de dòlars el 2024
L'increment es deu principalment al ràpid creixement de la despesa a Europa i el Pròxim Orient, segons l'Institut Internacional d'Estocolm de Recerca sobre la Pau
El món va gastar 2,7 bilions de dòlars en armament el 2024 després d'una dècada d'augment continuat. La despesa militar mundial va augmentar més d'un 9% en l'any amb la pujada més gran des de la desaparició de la Unió Soviètica fa 34 anys.
Així ho revela l'últim informe anual --conegut aquest dilluns-- del SIPRI, l'Institut Internacional d'Estocolm de Recerca sobre la Pau, una organització independent que es dedica, des de l'any 1966, a la investigació dels conflictes i l'armament.
La despesa militar mundial equival al 2,5% del producte interior brut del planeta. Segons l'informe, l'augment es deu principalment al ràpid creixement de la despesa a Europa i el Pròxim Orient.
5 països suposen el 60% de la despesa total
Els cinc països que més gasten són els Estats Units, la Xina, Rússia, Alemanya i l'Índia, que suposen el 60% del total de la despesa. La despesa militar dels Estats Units ha sigut d'uns 997.000 milions de dòlars el 2024, mentre que la de la Xina ha estat d'uns 314.000 milions de dòlars.
Ara bé, la despesa militar ha augmentat a totes les regions del món, concretament a un centenar de països.
En el cas d'Europa, la despesa --Rússia inclosa-- va créixer un 17% coincidint amb el tercer any de la guerra a Ucraïna. En l'últim any, tots els països europeus --excepte Malta-- han augmentat la despesa militar.
El SIPRI ja va avançar fa unes setmanes que les exportacions d'armes espanyoles s'han incrementat un 29% els darrers cinc anys. Entre els anys 2020 i 2024, les vendes d'armament espanyol han suposat un 3% del total mundial, per sobre del 2,3% que van representar en el quinquenni 2015-2019.
De fet, tots els membres de l'OTAN han augmentat la seva despesa militar el 2024. Els països europeus de l'OTAN van gastar 454.000 milions de dòlars, el 30% de la despesa total de l'Aliança.
Entre els països europeus destaca que Alemanya ha augmentat un 28% la seva despesa militar.
"Les últimes polítiques adoptades a Alemanya i molts altres països europeus suggereixen que Europa ha entrat en un període de creixent despesa militar i que és probable que continuï de cara al futur", ha dit Lorenzo Scarazzato, Investigador del Programa SIPRI de Despesa Militar i Producció d'Armes.
Creix la por per la desvinculació dels Estats Units
"Aquests augments tan ràpids de despesa per part de membres europeus de l'OTAN es deuen principalment a l'amenaça russa i les preocupacions sobre la possible desvinculació dels EUA dins de l'Aliança", considera Jade Guiberteau Ricard, investigadora del Programa SIPRI del de Despesa Militar i Producció d'Armes.
"L'augment de la despesa per si sol no es traduirà necessàriament en més capacitat militar o independència dels EUA, per això calen tasques molt més complexes"
En el cas de Rússia, l'augment de la despesa en armes ha estat d'un 38%. Això representa que el govern rus destina a l'esforç bèl·lic la cinquena part de la despesa pública. Per la seva banda, Ucraïna destina a la guerra un terç del seu producte interior brut, el percentatge més gran del món.
Un dels motius d'aquest increment de despesa europea pot ser també el trencament dels Estats Units amb Europa, promogut per Donald Trump, que alimenta la por que Vladímir Putin vagi més enllà de la invasió d'Ucraïna. Tots els països veïns de Rússia, tret de Noruega, han anunciat que deixen el tractat internacional que prohibeix les mines antipersones, en vigor des del 1999.
Els defensors de les mines al·leguen que és una arma econòmica, fàcil de fabricar, usar i emmagatzemar. El desavantatge són les víctimes, la gran majoria -es calcula que un 85%- són civils.
Pel que fa al Pròxim Orient, destaca l'increment d'un 65% fins als 46.500 milions de dòlars el 2024. És l'augment anual més elevat des de la guerra dels Sis Dies l'any 1967. Això es deu principalment a la guerra a Gaza i el conflicte amb Hezbollah al sud del Líban.
Per Zubaida Karim, investigadora del Programa SIPRI de Despesa Militar i Producció d'Armes, "malgrat les expectatives generalitzades que molts països de l'Orient Mitjà augmentarien la seva despesa militar el 2024, els augments importants es van limitar a Israel i al Líban".
I pel que fa al continent asiàtic, la Xina, el segon país que més gasta al món, ha augmentat la despesa militar en un 7%, i el Japó, aliat occidental, un 21%.
