La Generalitat truca als bancs 13 anys després i refinança deute per estalviar interessos

La Generalitat tornarà a demanar crèdit als bancs, tretze anys després. Seran uns 3.500 milions d'euros, amb els quals refinançarà deute. És una pràctica habitual per a governs i empreses, que consisteix a tornar crèdits que vencen amb els diners obtinguts amb un nou préstec a llarg termini, normalment en condicions més favorables.

I això perquè, en els últims anys, els tipus d'interès han anat clarament cap amunt. Substituir part del deute antic amb un nou crèdit amb tipus més baixos permetria un estalvi, segons càlculs del Departament d'Economia, de 24 milions d'euros. Tècnicament, no es tracta de deute nou, sinó que es refinança l'anterior amb millors condicions. 

L'aixeta es tanca el 2012

Des del 2012 que el govern català no anava a demanar préstecs als bancs. Al llavors conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, en plena crisi financera se li van tancar els mercats i va haver de recórrer al FLA, el Fons de Liquiditat Autonòmica, un mecanisme de rescat que va crear el ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro.

Com a conseqüència, ara el seu principal creditor és el govern espanyol, a través del FLA, que encara està vigent. Els interessos del FLA es van enfilar amb la pujada de tipus del Banc Central Europeu, sobretot entre el 2022 i el 2024. En aquesta etapa, Catalunya ha arribat a pagar gairebé un 3,5%.

Però ara que els tipus estan més baixos, la Generalitat ha vist una escletxa per trobar ofertes més interessants a les entitats bancàries privades i així anar reduint la factura anual que paga d'interessos. Per fer-ho, ha necessitat una autorització del govern espanyol, que li ha permès demanar fins a 3.500 milions d'euros, que només es poden destinar a refinançar els deutes a llarg termini.

El Departament d'Economia ho veu com una oportunitat per reduir el cost del deute i també per començar a diversificar les fonts de finançament.

L'objectiu pendent, però, continua sent tornar als mercats financers i emetre bons, una fita que la consellera d'Economia apunta que podria ser aviat.

El retorn als mercats, més a prop

Des de la crisi financera que Catalunya no ha tornat a demanar crèdit als mercats. En una entrevista a "Els matins", la consellera d'Economia, Alícia Romero, va explicar que espera que el retorn als mercats es pugui aprovar aquesta tardor, i això obriria la porta a tornar a negociar amb els inversors a partir de l'any que ve.

"En aquests moments, ja tenim converses amb bancs privats, perquè han baixat molt els interessos i ens surt més a compte anar als bancs privats que al FLA, que té interessos més alts", explicava llavors, anticipant el crèdit de 3.500 milions d'euros que ha aprovat el govern. De moment, però, la Generalitat encara necessita acudir al FLA per obtenir recursos amb què refinançar el seu deute acumulat; aquest any ha demanat 8.479 milions d'euros.

A l'espera de la condonació del FLA

Aquest moviment arriba en un moment en el qual s'està reestructurant el deute de la Generalitat, amb l'acord amb el govern espanyol per condonar una part del FLA. En el cas de Catalunya, l'Estat condona 17.104 milions d'euros. En proporció, això vol dir el 19,9% de tot el deute viu de la Generalitat. Per fer la fórmula, s'ha utilitzat la xifra oficial de deute de finals del 2023, que són 85.986 milions d'euros.

El deute genera interessos, que s'han de pagar anualment. Descomptar-ne 17.000 milions, al voltant d'un 20%, vol dir que la Generalitat s'estalviarà entre 250 i 300 milions d'euros anuals, uns 1.500 milions en total.

Segons les dades oficials, la Generalitat afronta aquest 2025 el venciment de deutes per valor de 7.828 milions d'euros. La gran majoria corresponen al FLA, però també n'hi ha gairebé 500 de deutes a llarg termini amb inversors privats. Fins al 2032, els venciments anuals del FLA superarien els 7.000 milions d'euros, a l'espera que el Ministeri d'Hisenda i la Generalitat pactin com s'executarà la condonació i quins crèdits afectarà.

Els venciments més importants de deute privat en circulació són els anys 2034 i el 2035, amb un valor conjunt de 1.620 milions d'euros que genera interessos que s'han de pagar anualment. Són deutes que la Generalitat va col·locar a inversors privats quan acudia regularment als mercats financers, amb uns tipus d'interès alts per als estàndards actuals, d'entre el 4,2% i el 4,6%.

En la roda de premsa d'aquest dimarts, la portaveu del govern, la consellera Sílvia Paneque, ha destacat que tornant a demanar finançament als bancs es busca "diversificar les fonts de finançament de la Generalitat més enllà del Fons de Liquiditat Autonòmic".

Amb tot, preguntada per si aquest acord és un primer pas per deixar de dependre del FLA, la consellera ha dit que això no suposa "el tancament a cap escenari en concret", sinó que el govern valorarà "quina és la millor opció en cada moment".