La Generalitat Valenciana admet que va esborrar les imatges del Palau quinze dies després de la dana

La Generalitat Valenciana ha confirmat que ha esborrat les imatges de les càmeres de seguretat de Palau el dia de la dana. Per tant, es complica encara més saber què va fer el president de la Generalitat, Carlos Mazón, aquell dia.

Ho ha dit la vicepresidenta primera, Susana Camarero, que ha fet referència a l'article 8 de la Llei Orgànica 4/1997, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les forces i cossos de seguretat en llocs públics. 

"Les gravacions han de ser destruïdes en el termini màxim d'un mes des de la captació, llevat que estiguin relacionades amb infraccions penals o administratives greus o molt greus en matèria de seguretat pública, amb una investigació policial en curs o amb un procediment judicial o administratiu obert."

Segons aquesta llei, "les gravacions han de ser destruïdes en un termini màxim d'un mes des de la seva captació", excepte si estan "relacionades amb infraccions penals o administratives greus o molt greus en matèria de seguretat pública, amb una investigació policial en curs o amb un procediment judicial o administratiu obert". 

Les imatges havien estat sol·licitades pel Partit Socialista del País Valencià (PSPV) el 26 de febrer, uns quatre mesos després de la dana, el 29 d'octubre. Per tant, les imatges ja havien estat esborrades. Tant el PSPV com Compromís han denunciat que s'hagin esborrat aquestes imatges. 

Si bé el període màxim abans d'eliminar les imatges és d'un mes, no hi ha un mínim. Camarero, que ha fet referència a la llei, també ha dit que en el cas de les càmeres de vídeo del Palau de la Generalitat, les imatges es conserven un màxim de quinze dies. 

Passat aquest període, s'esborren si no les requereixen les forces o cossos de seguretat. Segons ha explicat la Generalitat, el procés d'esborrament es fa per superposició de noves gravacions. 

La llei també contempla qui és responsable d'aquestes imatges i, per tant, la seva inutilització o destrucció: 

"L'Administració competent ha de determinar per reglament l'òrgan o autoritat governativa que té al seu càrrec la custòdia de les imatges obtingudes i la responsabilitat sobre el seu destí ulterior, inclosa la seva inutilització o destrucció. Aquest òrgan és competent per resoldre sobre les peticions d'accés o cancel·lació promogudes pels interessats."

Per a l'oposició, aquesta actuació implica opacitat i mostra una clara intenció de "destruir les proves a cop de martell", segons ha dit el socialista José Muñoz. 

Les imatges del Cecopi sí que es van conservar

Si bé la Generalitat va esborrar les imatges del Palau del dia de la dana, en canvi, sí que va conservar les del Centre de Coordinació d'Emergències de València, el Cecopi. 

El 25 de febrer la Generalitat Valenciana va enviar una fotografia per acreditar que Carlos Mazón va arribar al Cecopi a les 20.28. 

Una fotografia amb indicis d'haver estat alterada, segons alguns experts. Per la seva banda, la Generalitat va desmentir que estigués manipulada. 

Sense les imatges del Palau es fa encara més complicat saber què va fer i on era Carlos Mazón aquell 29 d'octubre entre les 14.00 i les 20.28. Un dia en el qual van morir 228 persones i pel qual els seus familiars encara demanen justícia i saber la veritat.