La guerra comercial des de primera fila: desconcert a les agències de duana al sud dels EUA

Caòtiques. Amb moltes hores extra. Així descriu Jorge A. Torres, president d'Interlink Trade Services, les últimes setmanes. Agent duaner experimentat situat a McAllen, al sud de Texas, se sap les normes i les fraccions aranzelàries de memòria. 

Fa dècades que s'hi dedica, amb un 80% de negoci dedicat al comerç entre els Estats Units i Mèxic, i té la legislació al cap. Però des del 2 d'abril, batejat per Donald Trump com el dia de l'alliberament, ha hagut de fer lloc a les noves normes i posteriors reculades de l'administració: 

"A les 3 de la tarda ell [Trump] signa una Ordre Executiva, a les 5 la publiquen al Federal Register, el butlletí oficial, aleshores l'autoritat de duana pot dedicar tota la nit a introduir als seus sistemes les noves normes. Nosaltres al matí quan arribem hem de fer el mateix, i informar als nostres clients dels canvis. Tràmits que trigaven 10 minuts ara poden trigar una hora, perquè moltes coses s'han d'introduir manualment." 

Jorge A. Torres confessa que moltes vegades ni la mateixa autoritat duanera sap interpretar els canvis que està introduint:

"Hi ha molta ambigüitat, moltes coses que poden ser interpretades, i quan no ho veiem clar els demanem ajuda, i sovint no tenen la resposta."

Si a tot això hi afegim les rectificacions, modificacions o l'eliminació d'aranzels d'un dia per l'altre, el resultat és un sector desconcertat, espantat i frenant inversions.

"Per nosaltres és un repte operatiu i burocràtic, hem de traçar tots els productes per esbrinar quina fracció aranzelària li toca, però per als nostres clients és un repte financer i econòmic de magnituds brutals." 

Li demanem si podem veure alguns dels tràmits aranzelaris de la segona era Trump sobre el paper. 

Els aranzels negre sobre blanc

Sense mostrar el nom de l'empresa importadora, el 25% aplicat a un tipus concret d'alumini queda reflectit en una factura de fa pocs dies. 17.000 dòlars en aranzels, un sol camió procedent de Mèxic. Aquí treballen amb unes 60 empreses.

"Nosaltres facturàvem uns 30.000 dòlars en concepte d'aranzels a la setmana per totes les importacions que gestionem. Des del 2 d'abril, estem facturant un milió de dòlars a la setmana", explica.

Un milió de dòlars setmanal en una sola empresa d'importació i exportació a la frontera dels Estats Units i Mèxic. Aquesta és la recaptació a què Trump es refereix quan diu que els aranzels faran ric el país.

"El que no diu és que aquest augment ingent de la despesa per a les empreses l'acabarà pagant el consumidor nord-americà", diu en Jorge, que afegeix que "financerament és complicadíssim". 

"Quan les quantitats eren més petites, amb algunes empreses tenim l'acord que nosaltres ho avancem i després les empreses ens paguen a nosaltres. Ara és impossible, no pots assumir aquests riscos, i les empreses han de trobar maneres de finançar aquest càrrec extra, i no sempre la troben, però si s'atura el flux de camions, s'atura la producció. És una situació molt complicada."

"Recinte fiscal", la solució dins el sistema? 

Passejant pel magatzem des d'on cada dia surten components de la indústria de l'automòbil, material mèdic o tecnològic, en Jorge insisteix a explicar-nos què són tot de caixes apilades dins una gàbia que les manté aïllades de la resta del magatzem. 

"D'això se'n diu recinte fiscal (bond warehouse), és una figura prevista en el negoci de duanes, i aquí es pot emmagatzemar tot el producte que està de pas, que no es queda per consum final als Estats Units, i ho fa sense pagar aranzels. Ho podem guardar aquí fins a 5 anys, i quan l'empresa que l'ha de processar el necessita, a Mèxic, per exemple, els hi enviem." 

Aquest és un espai per al qual cada dia rep més sol·licituds, sobretot de matèria primera procedent de la Xina que va cap a Mèxic.

"Aquest és un servei que surt més car, un 25% més car. Quan els aranzels eren assumibles, les empreses no contemplaven pagar més per aquest recinte fiscal, però ara els pot sortir a compte, sobretot per tot allò que ve de la Xina amb uns aranzels de més del 150%." 

En les pròximes setmanes ampliaran la capacitat per aquest tipus d'emmagatzematge. Hi ha demanda. 
 

Negociació amb Mèxic

En el cas de Mèxic, i també del Canadà, l'ofensiva aranzelària de Trump va contra la línia de flotació del tractat comercial entre els 3 països, UMSCA en les seves sigles en anglès, que ell mateix va negociar i signar durant el seu primer mandat.

"Tot i que hi ha una moratòria per tot el que qualifiqui sota aquest tractat, sí que hi ha un 25% per tot el que en queda fora, i també per l'acer i l'alumini. I, si res no ho evita, el 3 de maig vindrà el 25% per als cotxes i els components dels automòbils, cosa que serà dramàtica perquè el muntatge de cotxes està totalment entrelligat entre Mèxic i els Estats Units: jo aquí tinc sistemes elèctrics que venen de Mèxic per incorporar-se als cotxes als Estats Units, però la matèria primera per fer-los ha anat a Mèxic des dels Estats Units." 

El govern de Mèxic està negociant amb Washington per aturar aquests aranzels i renegociar els de l'acer i l'alumini. I per demanar respecte pel tractat comercial. 
 

El penúltim canvi

Ens acomiadem de Jorge A. Torres i l'endemà l'hem de tornar a trucar: ha saltat la notícia que mòbils, ordinadors i material tecnològic procedent de la Xina podrien tenir exempcions després que les empreses nord-americanes s'hagin queixat al president de l'impacte negatiu que aquests aranzels tenen sobre el seu negoci. 

En Jorge no perd la calma sobre l'enèsim canvi:

"Ens impacta a nivell operatiu, haurem d'implementar un altre filtre per identificar aquests productes en els tràmits d'importació perquè no paguin aranzels. Però també es comenta que seran temporals, i que d'aquí a uns dies vindran els dels semiconductors. Ja veurem què passa."