La història de Xavi Moya, d'addicte a la cocaïna i a l'alcohol a corredor de maratons
Després de gairebé 50 curses, aquest estiu té un altre repte: un trail de 170 quilòmetres per etapes a Mongòlia
En Xavi Moya és un veí de Tarragona que va ser addicte a l'alcohol i a la cocaïna. El seu consum va començar als 14 anys.
"Primer eren cervesetes amb els amics, després t'adones que ets tu el que tira a beure'n una de més, i una altra, i una altra". Fins que es va quedar sol.
"A poc a poc et vas aïllant, perquè ets l'única persona que pot aguantar el ritme de consum diari. El darrer any vaig acabar sol, a casa, amb alcohol i cocaïna, consumint fins a quasi matar-me. Literalment."
Veure la mort de prop el va fer reaccionar: "Et ve una bola de neu tan grossa que l'únic que vols fer és sortir del mig. Va anar de poc que no me'n surto".
Per sort, se'n va sortir, i al cap de vint-i-quatre hores estava ingressat en un centre de desintoxicació. Allà, una preparadora física li va proposar córrer una cursa.
"Vaig remugar al començament, però a l'acabar la cursa, alguna cosa em va agradar".
"Vaig acabar sol a casa consumint alcohol i cocaïna fins a gairebé matar-me." Veure la mort de prop el va fer reaccionar. Va demanar ajuda i va ingressar en un centre. Allà, va començar a córrer. L'esport ha estat clau en la seva recuperació https://t.co/QpiHMELh1f pic.twitter.com/f9YR9JdsZY
324.cat (@324cat) August 18, 2024
I córrer es va convertir en la seva teràpia. Ara, el Xavi porta més de 50 curses i maratons. "Primer van ser les curses de deu quilòmetres, després va venir la primera marató. Per mi era una cosa fora de l'imaginable. Quan vaig acabar-la, em vaig posar a plorar".
Aquest estiu s'ha preparat per a un gran repte: una cursa de 170 quilòmetres per etapes al desert del Gobi, a Mongòlia. Fa uns dies, Xavi Moya mostrava així d'orgullós el trofeu que l'acredita com a guanyador.
Malgrat el seu sofriment personal, el Xavi és conscient que les famílies s'emporten la pitjor part de conviure amb una persona addicta. Per això, els vol transmetre un missatge:
"Han d'entendre que és una malaltia, una bogeria transitòria, que està fora de control i no s'hi han d'enfadar. Sobretot, que s'informin, demanin ajuda i estiguin preparats per, quan sigui el moment, tenir la mà estesa".
