La impunitat dels colons israelians a Cisjordània: "Els encoratgen a ser més violents"

L'endemà que el nou ministre de Defensa, Israel Katz, va anunciar la intenció d'eximir els colons israelians de les detencions administratives, una desena d'adolescents es van plantar davant la casa d'Issa Amro. "Mahoma és mort" cantaven mentre llançaven pedres i ampolles contra l'edifici on viu aquest activista palestí, fundador del grup Joves Contra els Assentaments.

Issa ha d'afrontar sovint episodis com aquest. La casa on viu, punt de reunió del grup, és diana habitual dels colons israelians que actuen amb una impunitat pràcticament absoluta a la ciutat d'Hebron, al sud de Cisjordània.

Però la decisió del ministre els ha donat encara més motiu: "Des de l'anunci d'Israel Katz, ens han atacat de mala manera a mi, a alguns dels meus veïns i fins i tot a militars israelians. Tot plegat, sense conseqüències", explica Issa. "És una mena d'estímul i motivació per als colons per exercir més violència, terroritzar més i atacar i matar més palestins", assegura.

Llei civil, llei militar

El territori de Cisjordània es regeix per la llei militar: un ciutadà palestí pot ser detingut per l'exèrcit israelià —fins i tot a les àrees teòricament controlades per l'Autoritat Palestina— i ser jutjat per un tribunal militar. Els ciutadans israelians que viuen als assentaments de Cisjordània, en canvi, depenen de la llei civil israeliana. Dues legalitats per a un mateix territori, que, segons Issa -i també segons totes les organitzacions humanitàries- és "una clara mostra d'apartheid".

Fins ara, però, l'exèrcit podia aplicar sobre un ciutadà israelià una mesura que l'equiparava a un palestí: la detenció administrativa, segons la qual es pot enviar algú a presó sense aportar proves, durant un període que es pot anar renovant cada sis mesos, i on ni tan sols hi ha un judici.

Aquesta eina tan restrictiva, però, només afecta actualment vuit colons israelians, per 3.443 palestins. Les xifres parlen per si soles d'un biaix en el criteri de detenció, però per si de cas, el ministre de Defensa del govern més favorable als colons de la història d'Israel ha anat més enllà. 

"En una realitat on els assentaments jueus de Cisjordània han d'afrontar el terror palestí, no és apropiat que l'estat d'Israel adopti mesures tan severes contra els colons."

Llibertat absoluta

Des dels fets del 7 d'octubre del 2023, els colons israelians instal·lats a Cisjordània han augmentat els seus atacs contra els palestins. Unes agressions que van molt més enllà de pedrades: els cremen cases, cotxes i camps de conreu, a més de, en algunes ocasions, fins i tot disparar-los directament. 

Es calcula que com a mínim 21 palestins han mort a causa d'aquests atacs, i que un miler s'han vist obligats a abandonar casa seva. Esperonats pels ministres d'ultradreta —com ara el de Seguretat Nacional, Itamar Ben Gvir, un dels seus—, els colons se senten més recolzats que mai per continuar ampliant el seu domini a Cisjordània, terra que no amaguen que es volen annexionar.

Aquest ascens dels colons preocupa fins i tot alguns sectors de l'exèrcit i dels serveis d'intel·ligència nacional, segons diversos mitjans israelians. Al cap i a la fi, la presència d'armes entre els colons és habitual, i alguns d'ells no estan contents amb el paper de l'exèrcit. La setmana passada, sense anar més lluny, vuit joves van ser detinguts per intentar assaltar el cap del comandament central militar d'Hebron.

El cas d'Hebron

Hebron és l'exemple paradigmàtic de les dinàmiques que regeixen Cisjordània. Hi viuen uns 200.000 palestins, i els colons israelians no arriben al miler. És a dir, els palestins representen més del 99% de la població, però a nivell territorial, Israel controla el 20% del territori que ocupa la ciutat.

Tot plegat gràcies a l'acord a què es va arribar l'any 1997, i que divideix Hebron en dues zones: H1, controlada per l'Autoritat Palestina, i H2, controlada per Israel. Això sobre el paper; a efectes pràctics, l'exèrcit israelià actua en qualsevol àrea de la ciutat.

La missió dels militars és la de protegir els colons israelians, que l'any 1968 van començar a ocupar el centre històric d'Hebron. Van assentar-se a tocar d'un lloc sagrat tant pels jueus com pels musulmans: la Tomba dels Patriarques. La tradició explica que hi ha enterrats Abraham, Isaac i Jacob. 

Poc a poc, els palestins que vivien en aquesta zona van veure com se'ls restringia la llibertat de moviment: els tocs de queda van començar a ser habituals, a més de les hostilitats per part dels colons, que encara ara compten amb el beneplàcit de l'exèrcit israelià.

L'exemple més clar és el carrer d'Al-Shuhada, la principal via comercial dels palestins i que queda dins la zona controlada per Israel. Ja fa trenta anys que es va convertir en un carrer fantasma amb totes les botigues tancades. 

En les zones a tocar dels assentaments israelians, el panorama no és gaire millor: al cèntric carrer d'Al-Shalala els palestins intenten fer vida normal. Si més no, ara ja no els fa falta vigilar si els colons els llancen objectes. Des que van instal·lar una xarxa protectora, poden anar de botiga en botiga sense haver de mirar cap amunt, per por a ser agredits.