
La legislatura de la botzina: què s'hi juga, Sánchez, en l'enèsim combat amb Junts
El Congrés acull un altre ple frenètic en una legislatura que cada setmana sembla a punt de descarrilar
Les negociacions d'última hora entre Junts i el PSOE marcaran el ple d'aquest dimecres matí al Congrés dels Diputats, el primer ple de la cambra del 2025. El podeu seguir en directe aquí. Es tracta d'una sessió extraordinària, perquè el mes de gener no és hàbil parlamentàriament, un fet que recull la Constitució del 1978.
És, doncs, un ple diferent dels habituals, sense control a l'executiu i, per tant, sense el cara a cara entre el president espanyol i el cap de l'oposició. També sense que els ministres hagin de passar comptes, perquè els plens extraordinaris es reserven per a qüestions urgents o que s'han esdevingut des de l'última sessió.
Durant la sessió s'han de convalidar tres reials decrets que el govern espanyol va aprovar el 23 de desembre i que han de rebre la validació de la cambra baixa abans de 30 dies després de la seva publicació al BOE. És el procediment habitual d'un reial decret, que ja està en vigor des del dia que es va publicar a la gaseta oficial.
Això vol dir que la convalidació no és un pur tràmit, perquè si finalment el text acordat pel Consell de Ministres no rep l'aprovació de la cambra, decau i queda sense validesa. És a dir, que les mesures que contempla es deixen d'aplicar i s'anul·la. I això no és una qüestió menor.
Però com ja és norma en aquesta legislatura, el ple comença envoltat de la incertesa sobre quin serà el resultat final. És a dir, si l'executiu tindrà prou vots perquè el paquet de mesures que contemplen els tres decrets es confirmin.
I com també és habitual en aquest mandat de Pedro Sánchez --que no hi és perquè és a la reunió del Fòrum Econòmic de Davos i votarà telemàticament--, totes les mirades se centren a veure quin és el sentit del vot dels set diputats de Junts a Madrid.
Això no és nou, però sí que ho són les circumstàncies específiques que envolten aquesta sessió plenària, després que divendres Carles Puigdemont anunciés a Brussel·les la congelació de les relacions amb el PSOE i sol·licités una reunió a Suïssa per fer el que els francesos en diuen "fair le point", fer balanç o passar comptes, i intentar recompondre unes relacions que s'han trencat.
Tal com ha confirmat TV3, sí que hi ha hagut contactes durant les últimes hores, i també almenys una reunió a Bèlgica.
El possible desllorigador
El líder independentista va dir divendres que la confiança en Sánchez s'ha acabat i que ha arribat el moment de veure si és possible recuperar-la i continuar la legislatura o bé que cadascú vagi pel seu compte.
Puigdemont va explicar que la suspensió de relacions suposava no asseure's amb els socialistes a negociar els pressupostos generals de l'Estat, encara a les beceroles; ni el pas previ, el sostre de despesa, i que no es negociarà amb el PSOE cap decret que hagi aprovat el Consell de Ministres i que s'hagi de convalidar a les Corts. I aquest és el cas dels que es voten aquest dimarts a la Carrera de San Jerónimo.
La situació no és nova. El gener de l'any passat ens vam trobar en una situació semblant, pràcticament amb els mateixos continguts, que el govern espanyol va salvar sobre la botzina amb un acord amb Junts pel qual es comprometia, entre altres coses, a la cessió integral de les competències d'immigració a la Generalitat encara pendents de tancar-se avui.
Aquest és un dels motius centrals de la llista de greuges de Puigdemont, com va explicar a la roda de premsa a la capital belga, on va carregar contra el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, com a responsable del bloqueig d'aquesta transferència a Catalunya, i va fer broma sobre el que vol dir traspàs integral.
De fet, és l'únic tema que no es veu afectat per la suspensió de relacions entre independentistes i socialistes i que podria ser el desllorigador que va exigir l'expresident de la Generalitat.

Un escenari sense precedents?
Tot i que dèiem que per aquesta situació ja hi hem passat abans, els dirigents de Junts posen l'èmfasi en el fet que ara, el gener del 2025, les coses són molt diferents i que ja no estem en la mateixa fase política, i que per això ni han entrat a valorar la possibilitat de votar els decrets, ja que la posició del grup parlamentari a Madrid va quedar del tot fixada per Puigdemont i no hi ha hagut variacions.
Això, però, no vol dir que fins a l'hora de la votació, a primera hora de la tarda, no hi puguin haver avanços que permetin una sortida a l'agonia de les votacions que presideix l'actual legislatura, on gairebé cada setmana l'executiu salva moltes situacions in extremis.
Cada decret és un món
En tot cas, cal aturar-nos a veure què es vota avui a la cambra. Hi ha un primer decret, el que crea un nou gravamen a les empreses energètiques, que no serà convalidat perquè ni Junts ni el Partit Nacionalista Basc hi votaran a favor, després que ja el van suprimir al mes de desembre juntament amb el PP i Vox quan es va aprovar el nou paquet fiscal de l'executiu.
Hi ha un altre reial decret que Pedro Sánchez traurà sense problemes amb els vots del PP, el que es refereix a mesures per allargar la vida laboral i regular les condicions de les persones que decideixin no jubilar-se i treballar més anys. Curiosament, ho farà amb el vot en contra dels socis habituals: Bildu, Esquerra, BNG i Podem.
I finalment hi ha el megadecret, l'anomenat òmnibus, perquè inclou desenes de matèries diverses en els 140 folis publicats al Butlletí Oficial de l'Estat. Com a mesures més destacades, en aquest ampli decret hi ha la bonificació al transport públic, la revalorització de les pensions o la pròrroga de la suspensió dels desnonaments a persones vulnerables fins al 31 de desembre.
Una mostra de la diversitat de matèries que s'hi han inclòs (ho fan tradicionalment tots els governs en l'últim decret llei de l'any) és la cessió al PNB d'un edifici a París que va comprar aquest partit per instal·lar-hi la seu del govern basc a l'exili al final de la Guerra Civil, i que després de molts anys de negociacions ara finalment tornaria, si s'aprova, a mans dels seus propietaris.

L'advertiment dels socialistes
La Moncloa confia que els de Puigdemont acabaran votant a favor del decret perquè diuen que "els ciutadans ens han votat per millorar la vida del ciutadà i no per fer mal al govern", i que si hi ha grups que voten en contra que dotze milions de pensionistes vegin revaloritzades les seves pensions, hauran d'explicar el seu vot.
A més a més, adverteixen que, si es tomba el decret, l'augment mitjà del 2,8% que ja es cobrarà aquest mes s'anul·larà i tornaran a cobrar el que van percebre el mes de desembre, i el mateix passarà amb els votants de Junts, que cada dia es beneficien dels descomptes a l'hora d'agafar el tren.
Unes advertències que no sembla que afectin Junts, que fa dies que insisteix a assenyalar el PSOE com el responsable d'arribar a aquesta situació per redactar un reial decret ajuntant coses que no tenen res a veure les unes amb les altres i sense tenir els acords necessaris per aprovar-ho.
Com en els combats de boxa, caldrà veure si la campana salva alguns decrets o complica encara més una legislatura que cada setmana sembla a punt de descarrilar.
- ARXIVAT A:
- Congrés dels DiputatsPSOEJunts