El Congrés debatrà la qüestió de confiança de Junts que no obliga Sánchez a sotmetre-s'hi

La mesa del Congrés ha admès a tràmit la proposició no de llei de Junts per debatre a la cambra baixa sobre la confiança a Pedro Sánchez.

L'òrgan de direcció del Congrés, amb majoria de PSOE i Sumar, ha donat llum verda a tramitar la proposició del grup independentista, tot i que la votació no tindrà efectes jurídics.

I és que la prerrogativa de presentar una qüestió de confiança correspon només al president del govern. De fet, Junts ja va rebaixar el text de la proposició no de llei per incloure que no té "efectes jurídics" per a Sánchez i no l'obliga a complir-la, atès que la qüestió de confiança és una "prerrogativa que li confereix la Constitució". Sánchez ja ha avançat que no pensa presentar-ne una.

De totes maneres, es manté l'exposició de motius, en què Junts se segueix queixant que no veuen voluntat política al president del govern espanyol per complir els acords i que amb aquesta dinàmica "no hi ha possibilitat de generar la base de confiança necessària per encarrilar la resta de legislatura".

Ara que la mesa del Congrés ja l'ha admès a tràmit, la proposta de Junts ja es pot incloure en un ple, que previsiblement serà el dimarts 25 de febrer o, a tot estirar, el primer ple de la cambra del mes de març, previst per a l'11 de març.

La decisió de l'òrgan de direcció del Congrés era condició de Junts per donar suport al nou decret aprovat per l'executiu de Sánchez per salvar mesures socials del decret òmnibus, com la revaloració de les pensions, les ajudes per al transport públic o els fons de recuperació per la dana.

Un camí d'ajornaments

L'admissió a tràmit de la proposició no de llei s'ha allargat diverses setmanes i ha estat paralitzada en dues ocasions.

Els independentistes van presentar la iniciativa a primers de desembre de l'any passat. La va anunciar directament el seu líder, Carles Puigdemont, per la pèrdua de confiança en el president espanyol pels incompliments dels pactes assolits tant a l'acord d'investidura com els altres posteriors, com el del traspàs de la immigració.

Aleshores la presidència del Congrés va encarregar un dictamen als serveis jurídics de la cambra per saber si la proposició dels juntaires es podria admetre, atès que no s'havia plantejat mai en aquests termes.

L'informe dels lletrats, tot i que van deixar en mans de la Mesa l'admissió a tràmit perquè fixava doctrina, no veien inconvenient a tramitar-la perquè es tractava només de permetre un debat polític.

Llavors ja advertien que no tenia conseqüències jurídiques i que, per tant, no obligava Pedro Sánchez a presentar una qüestió de confiança perquè es tracta d'una prerrogativa constitucional que li pertoca directament al president del govern un cop escoltat el Consell de Ministres.

Els lletrats del Congrés també apuntaven com a sortida que el grup proposant reformulés la iniciativa per reforçar aquest plantejament polític.

Quins canvis ha fet Junts?

Finalment, després de les negociacions de la setmana passada perquè Junts votés afirmativament al decret, la Moncloa va accedir a desbloquejar la iniciativa sobre la moció de confiança i es pogués fer el debat al Congrés dels Diputats.

Pedro Sánchez va pactar amb els negociadors independentistes que reformulessin la PNL per adequar-la a l'ordenament constitucional i reglamentari.

El grup parlamentari de Junts va entrar al registre del Congrés un nou redactat amb algunes modificacions en què constata que la capacitat de presentar una qüestió de confiança correspon al cap de l'executiu i que es tracta d'una qüestió política sense vinculació jurídica. En aquest sentit, Sánchez ja ha dit que el seu govern "no veu la necessitat" de sotmetre el president a una qüestió de confiança.

L'escrit de Junts no canvia l'exposició de motius en què constaten la falta de voluntat política de l'executiu espanyol per complir els acords i que aquesta dinàmica "no ha fet possible generar la base de confiança que es pretenia i que és del tot necessària per encarrilar la resta de la legislatura".