La Moncloa defensa rescindir la compra d'armes a Israel davant les crítiques del govern Netanyahu

La decisió del govern espanyol de rescindir de forma unilateral el contracte de compra de 15 milions de bales a una empresa israeliana ha empitjorat les ja gens bones relacions entre el govern de Pedro Sánchez i el de Netanyahu. 

La cancel·lació del contracte arriba després de les negociacions entre el PSOE i Sumar, ja que la compra de bales també havia provocat un nou xoc dins la coalició. I és que Pedro Sánchez s'havia compromès a no vendre ni comprar armament a Israel després de l'inici de la guerra a Gaza.

Amb la renúncia, el govern espanyol ha volgut deixar clar que està "compromès amb la causa palestina i la pau a l'Orient Mitjà" i ha detallat que el procés de compra va començar abans de l'atac de Hamas el 7 d'octubre del 2023.

Des de la xarxa X, el ministre d'Assumptes Exteriors, José Manuel Albares, ha respost a les crítiques del govern israelià. El ministre ha lamentat els milers de morts de civils que Israel està provocant a Gaza i Cisjordània, ha exigit que es permeti l'entrada d'ajuda humanitària i ha urgit a l'alliberament d'ostatges i un alto el foc que posi fi a la guerra amb el reconeixement dels dos estats.

En la mateixa línia, el ministre de Transports, Óscar Puente, ha defensat també el compromís d'Espanya "amb la pau i amb el poble palestí" i ha eludit, igual que altres ministres, pronunciar-se sobre les peticions de dimissió del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, a qui el govern espanyol ha desautoritzat amb l'anul·lació del contracte que ell va pactar.

Israel condemna la decisió de Sánchez

La defensa del poble palestí per part del govern de Sánchez després de fer marxa enrere en la compra de les bales arriba després que l'executiu de Netanyahu hagi "condemnat fermament" la cancel·lació del contracte, així com l'anunci d'abstenir-se de futurs contractes. 

Israel acusa el govern espanyol de sacrificar qüestions de seguretat "per fins polítics", segons ha expressat un portaveu del ministeri d'Afers Exteriors israelià. 

El representant israelià considera que l'executiu espanyol s'equivoca i "continua posant-se al costat equivocat de la història contra l'estat jueu que està defensant-se d'atacs terroristes a set fronts". 
 

Sumar es posa la medalla

La vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha aplaudit la decisió i ha assegurat, en declaracions a RNE, que la rescissió és absolutament legal, però reconeix que la companyia afectada molt probablement portarà el cas als tribunals.

"És evident que hi ha causes de nul·litat dels contractes en la legislació espanyola i la legislació internacional, privada i pública. Aquesta rescissió està emparada per la legalitat i amb els informes preceptius. Segurament hi haurà un litigi sobre això. I veurem qui guanya."

Díaz ha rebutjat que el ministre Marlaska hagi de dimitir després de rectificar: "Crec que quan un ministre o una ministra rectifiquem, hi guanyem". 

En declaracions a RTVE, la coordinadora general de Sumar, Lara Hernández, ha defensat el "gran treball" de Díaz per aconseguir que l'executiu revertís el contracte de compra de munició i ha donat per tancada la polèmica en la coalició. 

Hernández ha afegit que era crucial cancel·lar aquesta adjudicació que "no es podia permetre un govern progressista", ja que el seu deure, diu, és "cessar la col·laboració amb un Estat genocida com és Israel".

El PP ho denunciarà al Tribunal de Comptes

Qui sí que ha demanat la dimissió de Marlaska és el portaveu nacional dels populars, Borja Sémper. El ministre, però, manté silenci i aquest divendres no té agenda pública. 

El PP assegura que el govern espanyol ha pres la decisió "arbitrària" per motius "únicament polítics", per la pressió del seu soci minoritari, i que tindrà un "cost" per a les arques públiques. 

Sémper ha instat Sánchez a donar explicacions al Congrés sobre les "sancions derivades de l'incompliment" del contracte: "Els espanyols haurem de pagar de la nostra butxaca aquest desgavell en el si del govern". 

Per això, denunciaran al Tribunal de Comptes la rescissió del contracte governamental de compra de munició a l'empresa israeliana IMI Systems. 

El líder popular, Alberto Núñez Feijóo, ha exigit saber qui ha decidit rescindir el contracte amb Israel en contra del criteri de l'Advocacia de l'Estat i qui el pagarà, i ha assegurat que l'interventor o alt càrrec que signi la rescissió haurà de respondre davant del Tribunal de Comptes.

1.044 milions en contractes a empreses d'armes d'Israel

Tot i aquest posicionament d'Albares en favor del poble palestí, segons l'informe del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, el govern espanyol hauria adjudicat 46 contractes a indústries militars israelianes des del 7 d'octubre del 2023 --quan va començar l'actual ofensiva israeliana sobre Gaza--, cosa que es tradueix en més de mil milions d'euros en encàrrecs armamentístics a empreses d'Israel. 

De fet, l'executiu té una desena de contractes més adjudicats a empreses d'Israel, però ja no es formalitzaran perquè seran revocats.

El contracte per la compra de 15 milions de bales a l'empresa israeliana IMI Systems s'havia formalitzat la setmana passada i es va publicar al portal de transparència Divendres Sant, en plena Setmana Santa. 

Però això és només la punta de l'iceberg d'aquesta polèmica després que l'executiu de Pedro Sánchez hagi reiterat en diverses ocasions, fins i tot en seu parlamentària, que no existien contractes de compravenda d'armes amb Israel.

Sánchez compareixerà al Congrés el 7 de maig per explicar l'augment de la despesa en defensa fins al 2% del PIB. Un pla de 10.471 milions d'euros que ha topat amb les reticències del seu soci de coalició, Sumar, el rebuig de part de la majoria de la investidura i les crítiques del PP.