La poeta Marta Pessarrodona, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
Òmnium Cultural la reconeix com "una de les intel·lectuals de més prestigi del país". Jordi Cuixart li va comunicar la concessió del premi per carta des de la presó
La poeta Marta Pessarrodona és el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'aquest any. L'atorga Òmnium Cultural i per l'entitat és "una de les intel·lectuals de més prestigi del país". El jurat la defineix com una veu inconfusible que explora múltiples facetes.
Marta Pessarrodona es va assabentar del premi per la carta que el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, li va enviar fa uns dies des de la presó.
En la compareixença que ha fet aquest dimarts davant dels mitjans de comunicació, l'escriptora ha llegit la carta de Cuixart on assegura que la presó no impedirà mai que el president d'Òmnium Cultural comuniqui aquest veredicte.
Pessarrodona, en una entrevista a TV3, ha dit li hauria agradat més rebre aquest reconeixement en unes altres circumstàncies:
"En Jordi m'ho va dir per telèfon i per carta, una carta molt bonica que guardaré tota la vida. Però hauria preferit que tot hagués estat més normal, que no em telefonés ni m'escrivís des de la presó".
Pessarrodona, nascuda a Terrassa l'any 1941, és també assagista, traductora, narradora, editora i articulista. Compromesa amb el feminisme, ha escrit més de vint llibres, molts dedicats a recuperar la memòria d'escriptores oblidades o poc valorades, com Maria Aurèlia Capmany, Federica Montseny, Mercè Rodoreda o Caterina Albert. En l'entrevista a TV3 ha destacat que la seva lluita feminista ve de lluny:
"Si nosaltres som feministes és perquè teníem uns referents del passat que ja havien lluitat pel feminisme, i espero que les feministes d'ara se'n recordin també de les que ho vam ser abans".
Amb el llibre "Donasses" va homenatjar la figura de 22 creadores catalanes, com Lola Anglada, Margarida Xirgu o Montserrat Roig.
Gran coneixedora de la literatura anglosaxona, Pessarrodona va ser Ia introductora de la figura i l'obra de Virginia Woolf en la cultura catalana, a través de les seves traduccions, seminaris i conferències, i va ser la impulsora de l'exposició més gran que s'ha fet sobre Woolf i el grup de Bloomsbury fora de la Gran Bretanya.
Es va donar a conèixer com a poeta amb "Primers dies de 1968", i té una desena de poemaris publicats, entre els quals hi ha una antologia que se li va dedicar el 2007.
En el camp de l'assaig, Marta Pessarrodona ha dedicat bona part de la seva obra a l'exili provocat per la guerra amb especial atenció als escriptors i intel·lectuals que van haver de fugir. A "L'exili violeta", es va centrar en les artistes que també van patir l'exili, com Lola Anglada, Clementina Arderiu, Aurora Bertrana i Teresa Pàmies, entre d'altres. Al seu catàleg no hi ha, però, la novel·la. En l'entrevista a TV3 ha explicat perquè:
"Tinc la capacitat per escriure una novel·la, perquè n'he traduït moltes. Però em trobo molt bé amb la narració curta. A mi em va la condensació que representa la poesia".
També ha destacat en el camp de la traducció, abocant al català obres de Simone de Beauvoir, Susan Sontag o Doris Lesisng. Actualment treballa en els llibres "Variacions profanes" i "Admiracions"
En els 51 anys d'història del Premi d'Honor, és la sisena dona que el rep. També ha rebut la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional de Cultura.
- ARXIVAT A:
- LiteraturaÒmnium Cultural