Vicenç Altaió de perfil amb unes ulleres i un barret
Vicenç Altaió

L'agenda cultural de la setmana: les set cites que ens proposa el poeta i assagista Vicenç Altaió

Les propostes d'un personatge imprescindible del paisatge cultural català

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Carolina Rosich

Sotscap de Cultura dels Serveis Informatius de TV3

@carolinarosich
Actualitzat

Poeta, assagista, crític d'art, articulista, "traficant d'idees". Vicenç Altaió (Santa Perpètua de Mogoda, 1954) és tot un agitador cultural.

Ment inquieta, acaba de publicar el llibre "Enllaços amb l'avantguarda: de J. V. Foix a Albert Serra", que culmina la sèrie "Tràfic d'idees".

Embrancat al llarg dels anys en aventures artístiques decisives (l'Espai 13 de la Fundació Miró, el centre Arts Santa Mònica...), el cineasta banyolí Albert Serra el va convertir en el llibertí italià Casanova a la pel·lícula "Històries de la meva mort".

Ara que ha fet 70 anys, aquest mestre de maridar l'art i la literatura està escrivint les memòries. De tota manera, ha fet una pausa per fer-nos propostes culturals.

Aquestes són les set cites de Vicenç Altaió:
 

Divendres, 22: "The Employees", Teatre Lliure

Cal estar amatents als canvis culturals que provoquen les tecnologies. De fet, la tecnologia és la metafísica humana, per això cal rehumanitzar la revolució tecnològica. Recomano de veure amb ulls desperts "The Employees", al Teatre Lliure, al llarg d'aquest cap de setmana. Un espectacle multimèdia amb llums estroboscòpics i taps a les orelles per a l'encontre entre humans i humanoides en una experiència multisensorial. Sota la direcció de l'artista Lukasz Twrkowski a partir d'una novel·la de ciència-ficció de l'escriptora danesa Olga Ravn.

 

Dissabte 23:  Museu del Joguet de Catalunya, Figueres

Hem après jugant. Els infants d'avui ho fan amb jocs interactius de tecnologia variada, aïllats de la resta del món. De fet, les màquines juguen amb ells, solitaris enmig d'una autèntica revolució tecno-social i d'un canvi de període històric. És bo i sa d'anar plegats pares i fills a visitar el Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres. S'hi pot fruir de l'evolució que ens ha portat fins a la natura artificial i recuperar en la distància generacional jocs amb baldufes, cromos, pilotes, bitlles, jocs de màgia, articles de broma i joguets amb mecanismes. Fins i tot joguets òptics, de ciència recreativa.

 

Diumenge 24:  Exposició sobre L'Amic de les Arts, Sitges

Res millor que anar a la platja un dia festiu, potser emboirat, de pas cap a l'hivern. Molts pobles de sorra o de pedra mantenen un encant cultural igualable al seu paisatge. Entre els primers, Sitges. Si el modernisme va impregnar el poble solar amb la figura de Santiago Rusiñol (visiteu el Museu del Cau Ferrat, casa-taller de l'artista i escriptor), l'avantguarda la tintà d'expressionisme, cubisme i superrealisme amb la revista L'Amic de les Arts. Divendres es va inaugurar una exposició a la Sala Vaixells del Palau de Maricel, amb el títol de la revista, que hem de veure per completar el paper que l'avantguarda catalana, de Foix a Dalí i de Lorca a Muntanyà, té en la configuració d'un paisatge cultural i artístic.

 

Dilluns 25:  "De la meva vida", Miquel Barceló  

Després d'un cap de setmana tan elèctric, cal no baixar l'ànim en la quietud del domèstic. Per això us recomano la lectura de la biografia de l'artista Miquel Barceló, "De la meva vida", publicada per Galàxia Gutenberg. Un llibre de llibres il·luminat amb molt bona literatura i imatges fascinants d'un gran aventurer: de la Mallorca natal a Mali. Nedar, pintar, llegir, i, de tant en tant, escriure. El gran lector que és Barceló, el foll lletraferit, ha posat peixos i fruits a la catedral de Palma en argila com el pintor ressuscita l'art al seu taller.

 

Dimarts 26:  "Pierrot le Fou", Filmoteca de Catalunya

En època d'interactivitat i velocitat res millor per sanejar-nos que tancar els llums i els mòbils i quedar-nos a la fosca i en silenci durant cent deu minuts. La Filmoteca de Catalunya és un dels llocs ideals. Aquest dimarts, a les 20.45, passen "Pierrot le Fou", de Jean-Luc Godard, en el programa "Per amor a les arts". Un meravellós film romàntic i dramàtic pintat amb els tres colors de la bandera de la llibertat. Un univers enciclopèdic de pintures, llibres i amor en una corredissa a la desesperada a la recerca de la felicitat.

 

Dimecres 27:  Visita a Cadaqués

El turisme és com un viver de formigues menjant el ventre d'un ase mort a una platja de Cadaqués. Ara que les multituds comencen a hivernar, aprofiteu un dia de cada dia per enfilar-vos a Cadaqués i fer una doble visita: a la casa-museu de Dalí a Portlligat, on el geni pintava al costat de Gala lectora i fruïa de performances, i al Paratge de Tudela anant cap al far del Cap de Creus. L'espectacle és garantit: una arquitectura de barraques de pescadors superposades per fora i un laberint de passadissos interiors ple d'un surrealisme natural a l'extrem. I una excursió a peu d'hora i mitja d'anada i tornada amb unes formes geològiques plenes d'il·lusions òptiques per la feina feta pel mar, el vent i la sal. Geologia pura i mitologies a la ment de qualsevol visitador.

 

Dijous 28: "Jocs reunits", Galeria Prats Nogueras Blanchard

Visitar una exposició d'art el dia de la inauguració és un acte públic i social de solitaris, una prova de foc entre la multitud. Aquest dijous s'obre l'exposició "Jocs reunits", que aplega obres de l'original i experimental fotògraf Chema Madoz i poemes-objecte i algun poema visual del poeta investigador Joan Brossa. La connexió entre les imatges dobles d'un i la dialèctica visual i conceptual de Brossa tenen un cert parentiu i converteixen l'exposició en un joc de paradoxes i contraris a la recent fusió entre la mítica Galeria Joan Prats i la innovadora Galeria Nogueras Blanchard. La poesia és transformació: Galeria Prats Nogueras Blanchard.

 

 

Anar al contingut