L'agricultura regenerativa és tan productiva com la convencional i més barata, segons un estudi

L'agricultura regenerativa té el potencial de produir la mateixa quantitat d'aliments que la convencional i, a la llarga, amb un cost econòmic igual o menor.

És el que indiquen els resultats preliminars del projecte d'agricultura regenerativa Regenera.cat, coordinat pel Creaf.

L'estudi ha comparat la producció de cultius de carabassons, raïm, peres i llet de vaca en quatre finques regeneratives, amb el rendiment dels mateixos productes en quatre parcel·les convencionals.

A més, pel que fa a l'anàlisi dels costos, han detectat que els costos econòmics per produir els aliments en regeneratiu poden ser iguals o, en alguns casos, fins i tot menors. 

És el cas de l'horta de carabassons, que ha registrat un estalvi de més del 30% en el conreu regeneratiu. Aquest estalvi es deu, sobretot, al fet que es redueix l'ús de maquinària pesant i els pesticides i fertilitzants químics. 

Respecte als costos econòmics, l'equip també aclareix que el càlcul no contempla la inversió inicial necessària per restaurar la salut del sòl, un procés que pot requerir diversos anys abans d'assolir aquesta rendibilitat. 

"Una de les reticències del sector per implementar pràctiques agrícoles més sostenibles es basa en arguments que afirmen que són més cares i menys productives", destaca Javier Retana, professor de la UAB, investigador del Creaf i coordinador del projecte. 

"El fet d'anar desmuntant el mite de la baixa producció i l'alt cost és un pas molt important", afegeix. 

Retana també alerta que el canvi de model no és fàcil, especialment durant els primers anys, i que sempre ha d'anar acompanyat de "polítiques públiques, ajuts i assessorament". 
 

Estratègies regeneratives

Les finques que formen part del projecte apliquen des de fa anys diverses tècniques pròpies de l'agricultura regenerativa.

Maria Josep Broncano, investigadora del Creaf, subratlla la importància de la salut del sòl: "Aquest sistema no llaura, manté les cobertes vegetals i prescindeix dels agroquímics", explica.

Les quatre finques estan repartides per tot el país, una per província: Verdcamp Fruits, a Tarragona; Família Torres, a Barcelona; Planeses, a Girona, i Pomona Fruits, a Lleida.

Per aprofundir en l'agricultura regenerativa, també han instal·lat hotels per a insectes i bandes florals entre hortalisses, i han emprat les dejeccions d'animals, com ara ovelles, vaques i ases, per fertilitzar la terra.

Eva Bertran, responsable del projecte als terrenys de la Família Torres, destaca el paper dels pol·linitzadors. "Mirem d'augmentar la biodiversitat al voltant de la finca per atraure insectes a les vinyes", explica.

A més, l'equip també ha comparat vaques 100% de pastura sota dos escenaris: les que s'alimenten directament en la pastura amb aquelles que mengen bales d'herba seca. El segon cas implica una despesa addicional: recol·lectar l'herba, assecar-la, transportar-la i emmagatzemar-la.

Retana admet que a vegades és inevitable utilitzar bales de pastura durant l'hivern a l'alta muntanya o als estius del Mediterrani quan fa molta calor, "però si es vol fer llet de pastura 100%, pasturar directament al prat, mentre es pugui, és molt més rendible".
 

Resiliència davant la crisi climàtica

Les projeccions científiques i els informes d'organismes oficials coincideixen que el canvi climàtic, si manté la trajectòria actual, provocarà una davallada notable de la producció agrícola intensiva a l'Europa mediterrània per al 2030 i sobretot per al 2050. 

Els percentatges de reducció de rendiment de cultius oscil·len entre el 10% i el 20% en escenaris moderats cap al 2030, i entre un 30% i un 50% en regions vulnerables cap al 2050. 

En el pitjor cas, conreus com el blat de moro poden arribar a perdre més de la meitat de la producció.

En aquest context, projectes com Regenera.cat treballen per posar números científics als beneficis de l'agricultura regenerativa en un escenari de fenòmens extrems com sequeres i aiguats.

Ernest Mas, responsable tècnic de Verdcamp Fruits, hi posa una solució: "Un dels perills que tenim és l'erosió del sòl i com gestionar un aiguat, però per exemple amb una coberta vegetal tal com fem amb agricultura regenerativa, l'aigua s'infiltra molt més bé que en sòl sense coberta o llaurat."

De fet, les projeccions castiguen especialment latituds com la de Catalunya. Les zones mediterrànies patiran les caigudes més fortes de producció, en contrast amb algunes millores relatives al nord d'Europa que no compensaran el balanç negatiu total​.

Els cultius més afectats seran els cereals d'estiu com el panís, hortalisses, fruits de secà com l'oliva i alguns fruiters, mentre que cultius de tardor-hivern com el blat i l'ordi veuran reduccions importants.

Davant aquest escenari, els experts subratllen la importància de plans d'adaptació, com l'agricultura regenerativa, la millora de l'eficiència de reg, desenvolupament de varietats resistents a la sequera i la calor, i canvis en les èpoques de sembra.

En paraules de l'IPCC, l'adaptació de l'agricultura mediterrània serà clau per minimitzar les pèrdues, però per sobre de +3°C d'escalfament global hi ha límits físics i tecnològics a l'adaptació que podrien deixar moltes mesures sense efecte.

En definitiva, sense acció climàtica decidida, la productivitat agrícola convencional a Catalunya afronta un descens substancial en les pròximes dècades, defensat per nombroses projeccions científiques i informes oficials recents.