L'alvocat, el perill ecològic de convertir-lo en superaliment

La contrapartida de l'èxit de l'alvocat és l'explotació d'aigua sense control i la desforestació dels boscos de països com Mèxic, el principal productor

Esther OrtegaActualitzat

En els últims anys, el consum d'alvocat s'ha incorporat habitualment a la nostra cuina.

Espanya n'és pràcticament l'únic productor a Europa. Les exportacions s'han disparat i ja superen els 300 milions de dòlars, 3 vegades més que ara fa 10 anys.

 

 

El gran productor mundial és Mèxic. Pràcticament el 80% de la seva collita viatja als Estats Units. Allà, les exportacions d'alvocat representen un negoci de 2.300 milions de dòlars l'any.

 

 

La contrapartida és l'explotació d'aigua sense control i la desforestació dels boscos del país.

 

 

Aquest cap de setmana s'ha fet a Barcelona el primer festival gastronòmic de l'alvocat. Hi havia cua per entrar i tastar les propostes de la desena de restaurants de la capital catalana que hi participaven, proposant les seves receptes, totes, és clar, amb l'alvocat.

Sergi Morera, cambrer de Mextizo, constata l'èxit d'un cucurutxo de pasta de Wantong fregida amb arròs, tonyina marinada i guacamole.

"Això és el top ten del Mextizo. Tenim turbots, tenim xuletons... però imagina't que això és l'estrella."

Als assistents, no calia convence'ls de les virtuts de l'alvocat. "Sóc molt fan de l'alvocat, és un aliment que és supernutritiu, supersà", ens explicava Edu Miralta. A Alejandra Albarado, el festival li ha descobert les possibilitats de l'alvocat:

"M'encanta perquè hi ha moltes opcions que mai se m'havien ocorregut."

 

 

Aquesta fruita tropical és moda, inunda les xarxes socials, les publicacions amb el hastag #avocado i #aguacate es multipliquen a Instagram, no hi ha "foodie" -així es diuen els aficionats al bon menjar- que no pengi a les xarxes la fotografia d'un plat amb aquesta fruita que fins i tot ja fa tres anys va aconseguir el seu propi emoji. L'alvocat s'ha convertit en la icona de l'estil de vida saludable.

 

 

Joan Pascual, director comercial de Cultivar, ha viscut el fenomen des del principi. Va ser el primer a importar-ne fa 25 anys, però assegura que encara estem lluny de les xifres de consum d'altres països:

"El consum d'Espanya són 900 grams per persona i any, i el consum dels Estats Units pot ser de 3 quilos, 3 quilos i 200 grams, i a Mèxic ja ens en podem anar a 10 quilos per persona i any. Nosaltres som un dels països que menys en consumeixen de la Unió Europea."

Espanya és pràcticament l'únic productor a Europa. Es cultiva a Màlaga i Granada, i ja comença a estendre's per llevant. Segons dades del ministeri, als agricultors els paguen pel quilo d'alvocat el doble que fa 10 anys. És un bon negoci, però els experts alerten dels perills d'aquests superaliments. "L'impacte que té que tot el món, ara, es posi d'acord per menjar una cosa implica que tots els productors es posen a produir aquesta única cosa. Els territoris per ser rics i vius necessiten de diversitat i fer un monocultiu empobreix el sòl, empobreix el paisatge i els nostres territoris, i el que fa falta és tenir biodiversitat", ens explica Marta Guadalupe, de la càtedra d'Agroecologia Universitat de Vic.

 

 

Producte de luxe a Mèxic

Però la producció espanyola no és suficient per satisfer la demanda i se n'ha d'importar del Perú, Xile o Mèxic, que és el principal productor mundial. Però allà, paradoxalment, s'està convertint per a molts en un producte de luxe a causa de l'increment de preus. Fins i tot els narcos volen controlar el negoci i els agricultors han hagut d'organitzar-se per defensar-se de les extorsions.

 

 

I els experts expliquen que cada any es perden 1.500 hectàrees de boscos per dedicar-les a l'alvocat, "d'una manera descontrolada, sense permisos, per descomptat, d'una manera il·legal", ens explica Jaime Navia, president del Grup Interdisciplinari de Tecnologia Rural.

Segons Navia, "s'està canviant un ecosistema important, aquest és un corredor biològic per a la fauna i serveis ambientals que necessitem els humans per sobreviure al planeta". I a això s'hi afegeix el problema amb l'aigua; no falta, però no es distribueix de forma equilibrada.

"No ens estem quedant sense aigua afortunadament, però estem fent una demanda indiscriminada del recurs per la necessitat de la producció, i el risc de fer malbé els aqüífers i les fonts d'aigua és latent".

Però aquí no s'acaben els problemes; bona part de l'aigua que reben a les zones rurals està contaminada:

"Ningú produeix alvocat per a l'exportació sense un paquet tecnològic d'agroquímics al costat. I això implica la contaminació del sòl, dels recursos hídrics o de l'aire. Utilitzen un producte químic que té una residualitat de dues o tres setmanes i quan van a vendre la fruita ja han passat 4, 5 o 6 setmanes i ja no es pot mesurar."

 

 

A l'altre costat de la balança hi ha els milers de famílies rurals que viuen de l'alvocat directament o indirectament. La solució no passa per deixar de produir-lo:

"Nosaltres podem continuar produint alvocat de qualitat en quantitat suficient per estar bé, però el govern mexicà ha d'aplicar la llei perquè és un problema d'aplicació de la llei i de no permetre més aquests problemes."

Però la cara fosca de l'alvocat no impedeix que la demanda creixi, i quan més ho fa és a la Superbowl americana, un dels esdeveniments més seguits pels nord-americans. L'alvocat mexicà s'hi anuncia des del 2015 i ja ha aconseguit convertir el guacamole en l'aperitiu estrella.

Ara només falta quadrar l'equació per fer que l'alvocat sigui saludable... i sostenible.

ARXIVAT A:
Crisi climàtica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut