Les dones afganeses tenen dret a asil a Europa pel risc de persecució al seu país

Només pel seu gènere i nacionalitat, i sense haver d'acreditar cap situació de risc, les dones afganeses tindran dret d'asil als països de la Unió Europa. És el que ha dictaminat el Tribunal de Justícia de la UE, gràcies a la lluita de dues dones afganeses a qui el govern d'Àustria --fins a dues vegades, el 2015 i el 2020-- no va voler reconèixer com a refugiades.

En un recurs al Tribunal Suprem Contenciós d'Àustria --i que l'alt tribunal va elevar a Europa--, les dues dones van al·legar que la dura repressió que viuen al país, amb el retorn del règim talibà fa tres anys, és motiu suficient per a l'asil.

Europa no només els ha donat la raó, sinó que també ha reconegut actes de persecució, discriminació i una constant violació de drets fonamentals. Per exemple, amb els matrimonis forçats en dones i nenes --a l'alça--, que el text assimila a una forma d'esclavitud.

La discriminació dels talibans justifica l'asil

Les demandants van al·legar que la situació de les dones sota el nou règim talibà de l'Afganistan justifica, per si mateixa, la concessió de l'estatut de refugiat. Segons l'òrgan jurisdiccional, el retorn al poder dels talibans el 2021 ha tingut greus implicacions per als drets fonamentals de les dones.

"No és necessari establir que hi ha el risc que la sol·licitant sigui objecte de persecució efectiva i específica si torna al seu país d'origen", recull la sentència del TJUE.

No cal acreditar actes de persecució

La justícia europea subratlla que a les dones afganeses se les priva de qualsevol protecció jurídica contra la violència masclista i els matrimonis forçats. A més, assenyala que se les obliga a cobrir-se el cos i el rostre, se'ls restringeix l'accés a la salut i els seus moviments i se'ls prohibeix l'educació i exercir activitats professionals. En definitiva, se'ls exclou de la participació de la vida pública.

Per això, el TJUE estableix que, a partir d'ara, les autoritats nacionals competents que avaluïn les sol·licituds d'asil de dones afganeses hauran de tenir en consideració la seva nacionalitat i el seu gènere. Dit d'una altra manera: no cal que s'acrediti que corren un risc efectiu si retornen al seu país d'origen.

"N'hi ha prou amb tenir en compte només la seva nacionalitat i el seu gènere", aclareix la sentència.

Mereixen protecció internacional

L'òrgan jurisdiccional considera que les dones de nacionalitat afganesa pertanyen a la definició de "determinat grup social" que contempla la directiva europea per a l'acollida dels sol·licitants de protecció internacional.

En aquest cas, el tribunal austríac demanava a la justícia europea que establís si les mesures discriminatòries contra les dones, observades en conjunt, poden considerar-se actes de persecució que justifiquin l'estatus de refugiades.

Més enllà de la nacionalitat i el gènere

La sentència també resol si les autoritats nacionals competents han de tenir en compte altres dades més enllà de la nacionalitat afganesa i el gènere femení.

El TJUE dictamina que s'ha de considerar que algunes polítiques dels talibans són, per si soles, "actes de persecució". Suposen violacions greus dels drets humans fonamentals, com els matrimonis forçats, assimilables a una forma d'esclavitud.

O la falta de protecció contra la violència masclista, que constitueix formes de tracte inhumà i degradant, segons la justícia europea.

Violació de drets fonamentals

Encara que les anteriors mesures, per si soles, no constitueixin una violació suficientment greu dels drets fonamentals per ser considerades "actes de persecució", el TJUE entén que, en el cas de les afganeses sota el règim talibà, observades en conjunt, són actes que contravenen els drets humans.

"Pel seu efecte acumulatiu i la seva aplicació deliberada i sistemàtica, aquestes mesures neguen de forma flagrant els drets fonamentals vinculats a la dignitat humana", estableix el tribunal europeu.

El cas de les dues dones afganeses

La sentència del TJUE respon així a un recurs sobre el cas d'aquestes dues dones afganeses a qui el govern austríac va negar el reconeixement de l'estatus de refugiades. El Tribunal Suprem Contenciós d'Àustria va traslladar la qüestió a Europa perquè dictaminés una sentència comuna als Vint-i-set.

Una de les demandants, anomenada A.H. a la sentència, va fugir de l'Afganistan quan tenia catorze anys després que el seu pare intentés vendre-la per finançar la seva drogoaddicció. L'any 2015 va demanar l'estatut de refugiada, però no l'hi van concedir.

La segona, F.N., té disset anys i no ha viscut mai a l'Afganistan. Ella i la seva família es van establir a l'Iran sense permís de residència i sense possibilitats d'estudiar i treballar. Després va marxar cap a Àustria i va sol·licitar l'asil el 2020. Se li va denegar.

"Si F.N. torna a l'Afganistan, com a dona, corre el risc de ser segrestada, no podrà anar a l'escola ni podrà mantenir-se sense algú al seu càrrec", diu la sentència del TJUE.

Des que els talibans van tornar al poder de l'Afganistan l'any 2021, han anorreat els drets individuals i col·lectius de les dones: no poden estudiar, no poden treballar ni tenen llibertat de moviments en el seu dia a dia.

L'agost passat, el règim fonamentalista va codificar una sèrie de lleis que regeixen la moral d'acord amb la xaria, la llei islàmica. Entre elles, la prohibició a les dones de parlar en públic. Les Nacions Unides han demanat als talibans la derogació d'aquest conjunt de normes "atroces" que condemnen les dones a l'ombra de la societat.

Najia Mohammadi, economista i refugiada afganesa a Catalunya des de fa dos anys, llegeix la sentència del TJUE com una via per a moltes dones que ara veien impossible sortir del país:

"De vegades estàs en perill, però no tens papers o algunes fotos per ensenyar... llavors és molt difícil. Hi ha moltes dones a l'Afganistan que necessiten sortir, però no poden."