Les pedres de l'erupció d'El Hierro, de les més radioactives del món
Les pedres que van sortir a la superfície com a conseqüència de la crisi sismovolcànica que l'any passat va afectar l'illa d'El Hierro són de les més radioactives del món. Els seus índexs d'urani són sis vegades superiors als que s'han trobat en qualsevol altra roca volcànica de l'arxipèlag canari.
RedaccióActualitzat
Les pedres que van sortir a la superfície com a conseqüència de la crisi sismovolcànica que l'any passat va afectar l'illa d'El Hierro són de les més radioactives del món, ha dit el físic Antonio Darwich, professor del Departament d'Edafologia i Geologia de la Universitat de La Laguna.
En una entrevista, Antonio Darwich també ha indicat que són úniques al món pel que fa a la relació que hi ha entre dos elements radioactius com són el tori i l'urani, i ha afegit que aquestes afirmacions les fa després de conèixer els resultats de les anàlisis química i radiològica fetes a aquestes roques.
La concentració d'urani es troba a la part blanca de les pedres, que és a l'interior, i és molt diferent químicament de la zona exterior, que és negra.
La part blanca ha donat uns índexs d'urani que són almenys sis vegades superiors als que s'han trobat en qualsevol altra roca volcànica de l'arxipèlag canari, i són, segurament, dels més radioactius del món, ha assenyalat Antonio Darwich.
Si es compara la quantitat d'urani i de tori que tenen aquestes pedres llançades pel volcà submarí d'El Hierro, es comprova que són un cas únic al món, ja que el fet habitual és que hi hagi entre 0,1 i 0,2 vegades més tori que urani, i en el cas de les anomenades popularment "restingolitas", hi ha unes tres vegades més urani.
Aquest resultat indica que es tracta de material que ha estat sotmès a un procés hidrotermal, comenta l'investigador, que afegeix que al món hi pot haver entre quatre o cinc roques que tinguin una composició similar.
No obstant això, a la crosta o part externa de la pedra sorgida a El Hierro els nivells d'urani són diferents, això vol dir que l'origen és diferent del de la capa interna, segons l'investigador.
Quant al possible origen de la part interior, els científics de l'Institut de Vulcanologia de les Canàries (Involcan) que col·laboren amb la Universitat de la Laguna en aquest estudi finançat pel Consell Superior de Seguretat Nuclear, indiquen que hi ha diverses possibilitats.
Antonio Darwich ha manifestat que a la zona en què es va produir l'erupció submarina, i encara que El Hierro sigui una illa jove, hi ha muntanyes submarines del cretaci, l'època dels dinosaures, i assenyala que la capa blanca és un material bastant antic i podria tenir almenys cent mil anys.
L'origen de la part blanca és hidrotermal, cosa que indica que algun fluid ha bombat urani cap a aquesta zona d'El Hierro i és destacable el fet que aquesta capa es devia esgotar en poques setmanes, ha indicat Antonio Darwich.
La part interior de les anomenades "restingolitas" també podria procedir de la plataforma oceànica d'Àfrica, o d'esllavissades de l'illa de Tenerife, i fins i tot de material d'erupcions molt antigues, de manera que s'obre un nou camp d'estudi sobre això, ha dit Antonio Darwich.
El científic ha mostrat preocupació pel fet que s'hagi produït un espoli d'una roca que és única al món, ja que n'hi ha poques mostres. Encara que tingui una elevada concentració d'urani, no és perillosa perquè les quantitats relatives d'aquest element radioactiu no hi són significatives.
Antonio Darwich ha assenyalat que és "absolutament" rar el valor que dóna en urani aquesta pedra i ha afegit que, fins a l'aparició d'aquesta roca, la que més concentració presentava d'aquest element a les Canàries era la de la muntanya de Tindaya, a l'illa de Fuerteventura.
En una entrevista, Antonio Darwich també ha indicat que són úniques al món pel que fa a la relació que hi ha entre dos elements radioactius com són el tori i l'urani, i ha afegit que aquestes afirmacions les fa després de conèixer els resultats de les anàlisis química i radiològica fetes a aquestes roques.
La concentració d'urani es troba a la part blanca de les pedres, que és a l'interior, i és molt diferent químicament de la zona exterior, que és negra.
La part blanca ha donat uns índexs d'urani que són almenys sis vegades superiors als que s'han trobat en qualsevol altra roca volcànica de l'arxipèlag canari, i són, segurament, dels més radioactius del món, ha assenyalat Antonio Darwich.
Si es compara la quantitat d'urani i de tori que tenen aquestes pedres llançades pel volcà submarí d'El Hierro, es comprova que són un cas únic al món, ja que el fet habitual és que hi hagi entre 0,1 i 0,2 vegades més tori que urani, i en el cas de les anomenades popularment "restingolitas", hi ha unes tres vegades més urani.
Aquest resultat indica que es tracta de material que ha estat sotmès a un procés hidrotermal, comenta l'investigador, que afegeix que al món hi pot haver entre quatre o cinc roques que tinguin una composició similar.
No obstant això, a la crosta o part externa de la pedra sorgida a El Hierro els nivells d'urani són diferents, això vol dir que l'origen és diferent del de la capa interna, segons l'investigador.
Quant al possible origen de la part interior, els científics de l'Institut de Vulcanologia de les Canàries (Involcan) que col·laboren amb la Universitat de la Laguna en aquest estudi finançat pel Consell Superior de Seguretat Nuclear, indiquen que hi ha diverses possibilitats.
Antonio Darwich ha manifestat que a la zona en què es va produir l'erupció submarina, i encara que El Hierro sigui una illa jove, hi ha muntanyes submarines del cretaci, l'època dels dinosaures, i assenyala que la capa blanca és un material bastant antic i podria tenir almenys cent mil anys.
L'origen de la part blanca és hidrotermal, cosa que indica que algun fluid ha bombat urani cap a aquesta zona d'El Hierro i és destacable el fet que aquesta capa es devia esgotar en poques setmanes, ha indicat Antonio Darwich.
La part interior de les anomenades "restingolitas" també podria procedir de la plataforma oceànica d'Àfrica, o d'esllavissades de l'illa de Tenerife, i fins i tot de material d'erupcions molt antigues, de manera que s'obre un nou camp d'estudi sobre això, ha dit Antonio Darwich.
El científic ha mostrat preocupació pel fet que s'hagi produït un espoli d'una roca que és única al món, ja que n'hi ha poques mostres. Encara que tingui una elevada concentració d'urani, no és perillosa perquè les quantitats relatives d'aquest element radioactiu no hi són significatives.
Antonio Darwich ha assenyalat que és "absolutament" rar el valor que dóna en urani aquesta pedra i ha afegit que, fins a l'aparició d'aquesta roca, la que més concentració presentava d'aquest element a les Canàries era la de la muntanya de Tindaya, a l'illa de Fuerteventura.
