L'Església paga les primeres indemnitzacions per abusos sexuals: "És discriminatori i insuficient"
Algunes víctimes denuncien que el pla de reparació exclou la majoria de casos i que els barems de les indemnitzacions no són consensuats
Aquest mes de juny l'arquebisbat de Barcelona ha començat a pagar les primeres indemnitzacions a víctimes d'abusos sexuals a l'Església. Així ho han confirmat fonts de l'arquebisbat a Catalunya Ràdio, tot i que sense aclarir ni el nombre de casos ni les quantitats.
Aquestes mateixes fonts expliquen que la Comissió Assessora de Reparació Integral de la Conferència Episcopal Espanyola estudia cas per cas les indemnitzacions i envia un dictamen a la diòcesi corresponent. El bisbe de cada diòcesi és l'encarregat de decidir si accepta la proposta.
En el cas de la de Barcelona, Joan Josep Omella les hauria acceptat totes, però rebutgen confirmar cap xifra.
Les víctimes, per la seva banda, consideren el pla de reparació de l'Església injust i discriminatori. Miquel Hurtado, activista i víctima d'un monjo de Montserrat, ha assegurat a Catalunya Ràdio que els barems no són transparents.
"És un sistema intern que ha dissenyat l'Església sense consultar ningú. Són ells qui decideixen el barem d'indemnització, quins criteris s'utilitzen, quines quantitats... És un model molt insuficient."
Manuel Barbero, pare d'una víctima dels Maristes, ho considera una operació de maquillatge que exclou la majoria de les víctimes, ja que no reconeix les víctimes de congregacions i tampoc les que no han denunciat per la via eclesiàstica.
"Anunciem a bombo i platerets que indemnitzarem les víctimes i és mentida. Només s'indemnitzarà una petita part de les víctimes, perquè quasi totes venen per les ordes religioses, i les ordes fan un pas enrere i no entren en aquest pla."
També hi ha casos com el de l'Esther Pujol, que tot i fer anys que va denunciar per via eclesiàstica els abusos d'un mossèn i professor de religió quan tenia 10 anys, encara no ha rebut resposta.
"Quan es va acabar la investigació interna, em van convocar al bisbat i em van dir que la resolució era secreta i que, si volia tenir accés a aquests documents, ho havia de sol·licitar en persona al Vaticà. Ho vaig fer, vaig sol·licitar-ho el 2016, amb notificació de recepció, però encara espero resposta."
La principal reivindicació de les víctimes és que els delictes d'abusos sexuals a menors no prescriguin.
