L'experta Nina Simon anima els museus catalans a oferir experiències de participació
Nina Simon s'ha convertit en una consultora que ajuda els museus d'arreu del món a trobar noves maneres de connectar amb les persones que els visiten. La seva tesi és que els museus ja no poden mantenir-se com a centres de conservació i exhibició sense proporcionar una experiència personal als usuaris.
Simon, que escriu des de l'any 2006 el blog Museum 2.0, ha explicat a dos centenars de professionals i estudiants diverses opcions per transformar la relació entre els museus i el públic. Ella mateixa va començar amb l'intent d'aprofitar per als museus les eines que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) proporcionen però aviat va aprofitar les nocions que són pròpies d'aquests recursos per capgirar la idea.
Per això, en la seva conferència a la sala d'actes del Museu Picasso de Barcelona, ha aportat exemples diversos que demostren fins a quin punt els museus tenen l'oportunitat de convertir-se en el lloc ideal on compartir una experiència amb altres persones. La clau és enfocar l'acció en els visitants i no en les col·leccions.
Hi ha museus que han permès als visitants l'elaboració d'un rànquing de les obres preferides, que s'actualitzava cada setmana, de manera que hi ha gent que hi torna per saber si "la seva obra" es manté en una bona posició. Mentre que els museus dedicats a la ciència ja fa temps que han inclòs un cert grau d'experimentació, els museus dedicats a l'art o la història tenen més dificultats per aconseguir aquesta relació tan propera amb els visitants.
Contribució del públic
S'ha referit a casos ben singulars com ara el d'una exposició holandesa dedicada a la porcellana dels banquets nupcials que es va convertir per en un dia en un lloc on la gent podia "jugar a casar-se". Una altra mostra notable de participació es troba a la xarxa sota el nom de Johnny Cash Project. Han elaborat un vídeo que parteix de les aportacions del públic. Es va demanar que es fessin dibuixos reinterpretant fotografies del cantant i, editades, configuren una visió de l'artista que és fruit de la col·laboració.
Un cas recent que es basa en la contribució de les persones és el Museu Virtual del poble Gitano, que no té un espai físic i que pretén exposar a internet els materials que les mateixes comunitats gitanes aporten. Els experts consultats assenyalen, entre força d'altres, el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí o el Museu d'Història de la Immigració de Catalunya com dos centres referents en l'intent d'aprendre les lliçons de Nina Simon, però el mateix Picasso també destaca per la seva activitat.
A la tarda, un taller ha aplegat una vintena de professionals que han après maneres diverses d'aconseguir la implicació emotiva dels visitants en una experiència real. D'aquesta manera s'ha acabat la presència de Simon a Barcelona, que ha vingut per participar en sessions de treball amb els responsables del Museu Picassso.
Un llibre obert
L'experta nord-americana, que permet llegir a internet el seu llibre sobre "els museus participatius", té clar que la seva missió és compartir tot el que aprèn mentre desenvolupa la seva activitat de consultora. I es presenta amb rotunditat: "Em dic Nina i vull canviar els museus". Els professionals catalans que l'han escoltada semblaven compartir si més no aquesta voluntat.
Els canvis tenen a veure amb una altra manera d'entendre les relacions de les persones amb els continguts que cada discurs museogràfic intenta representar i també amb la possibilitat de comunicar-se amb els ciutadans d'una manera més directa, per exemple amb el Twitter, com ja fan centenars de museus d'arreu del món.
També afecta la capacitat per posar a disposició de tothom els dipòsits digitals de coneixement, perquè les noves tecnologies garanteixen una espectacularitat que permet renovar el tractament del patrimoni.
La participació de les persones s'estén gràcies a les facilitats que la tecnologia posa a l'abast. Fins i tot és possible crear una guia personal d'una visita que el públic pot escollir en comptes de l'audioguia oficial del lloc que recorre, com proposa Woices.
Per això, en la seva conferència a la sala d'actes del Museu Picasso de Barcelona, ha aportat exemples diversos que demostren fins a quin punt els museus tenen l'oportunitat de convertir-se en el lloc ideal on compartir una experiència amb altres persones. La clau és enfocar l'acció en els visitants i no en les col·leccions.
Hi ha museus que han permès als visitants l'elaboració d'un rànquing de les obres preferides, que s'actualitzava cada setmana, de manera que hi ha gent que hi torna per saber si "la seva obra" es manté en una bona posició. Mentre que els museus dedicats a la ciència ja fa temps que han inclòs un cert grau d'experimentació, els museus dedicats a l'art o la història tenen més dificultats per aconseguir aquesta relació tan propera amb els visitants.
Contribució del públic
S'ha referit a casos ben singulars com ara el d'una exposició holandesa dedicada a la porcellana dels banquets nupcials que es va convertir per en un dia en un lloc on la gent podia "jugar a casar-se". Una altra mostra notable de participació es troba a la xarxa sota el nom de Johnny Cash Project. Han elaborat un vídeo que parteix de les aportacions del públic. Es va demanar que es fessin dibuixos reinterpretant fotografies del cantant i, editades, configuren una visió de l'artista que és fruit de la col·laboració.
Un cas recent que es basa en la contribució de les persones és el Museu Virtual del poble Gitano, que no té un espai físic i que pretén exposar a internet els materials que les mateixes comunitats gitanes aporten. Els experts consultats assenyalen, entre força d'altres, el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí o el Museu d'Història de la Immigració de Catalunya com dos centres referents en l'intent d'aprendre les lliçons de Nina Simon, però el mateix Picasso també destaca per la seva activitat.
A la tarda, un taller ha aplegat una vintena de professionals que han après maneres diverses d'aconseguir la implicació emotiva dels visitants en una experiència real. D'aquesta manera s'ha acabat la presència de Simon a Barcelona, que ha vingut per participar en sessions de treball amb els responsables del Museu Picassso.
Un llibre obert
L'experta nord-americana, que permet llegir a internet el seu llibre sobre "els museus participatius", té clar que la seva missió és compartir tot el que aprèn mentre desenvolupa la seva activitat de consultora. I es presenta amb rotunditat: "Em dic Nina i vull canviar els museus". Els professionals catalans que l'han escoltada semblaven compartir si més no aquesta voluntat.
Els canvis tenen a veure amb una altra manera d'entendre les relacions de les persones amb els continguts que cada discurs museogràfic intenta representar i també amb la possibilitat de comunicar-se amb els ciutadans d'una manera més directa, per exemple amb el Twitter, com ja fan centenars de museus d'arreu del món.
També afecta la capacitat per posar a disposició de tothom els dipòsits digitals de coneixement, perquè les noves tecnologies garanteixen una espectacularitat que permet renovar el tractament del patrimoni.
La participació de les persones s'estén gràcies a les facilitats que la tecnologia posa a l'abast. Fins i tot és possible crear una guia personal d'una visita que el públic pot escollir en comptes de l'audioguia oficial del lloc que recorre, com proposa Woices.