L'expresident Pujol veu "positiva" la insubmissió fiscal dels propietaris d'un restaurant al Priorat
L'expresident Jordi Pujol ha donat suport a l'acció d'insubmissió fiscal dels propietaris d'un restaurant del Priorat, que han decidit no pagar més impostos a l'estat espanyol i dipositar els diners a l'Agència Tributària Catalana. En declaracions al programa "Divendres", de TV3, Pujol ha descrit com un "gest positiu" aquesta iniciativa.
RedaccióActualitzat
Sobre la rebel·lió fiscal que han encetat una parella, ramaders i propietaris d'un restaurant a Siurana, al Priorat, l'expresident Pujol ha estat clar: "Em sembla molt bé". A més de fer constar el seu suport, l'expresident ha volgut recalcar que no és fàcil prendre aquest tipus d'accions.
Jordi Pujol ha volgut afegir, però, que tot i que creu que hi haurà més iniciatives individuals similars a aquesta, el país ha de seguir "la línia que marca el president de la Generalitat".
La parella d'insubmisos fiscals, l'Andreu Bartolomé i la Maria Casademunt, han creat una web amb l'eslògan "Diem prou", que ja ha recollit més de 4.000 signatures. Aquests "insubmisos fiscals" són conscients del risc que corren, però consideren necessària la rebel·lió fiscal.
Bartolomé i la seva parella, Maria Casademunt, han anunciat la seva intenció mitjançant un burofax enviat al Palau de la Generalitat. També han tramès cartes explicant la seva postura a l'ONU, la Unió Europea, les conselleries de Justícia i d'Economia i el president de la Generalitat.
Jordi Pujol ha volgut afegir, però, que tot i que creu que hi haurà més iniciatives individuals similars a aquesta, el país ha de seguir "la línia que marca el president de la Generalitat".
La parella d'insubmisos fiscals, l'Andreu Bartolomé i la Maria Casademunt, han creat una web amb l'eslògan "Diem prou", que ja ha recollit més de 4.000 signatures. Aquests "insubmisos fiscals" són conscients del risc que corren, però consideren necessària la rebel·lió fiscal.
Bartolomé i la seva parella, Maria Casademunt, han anunciat la seva intenció mitjançant un burofax enviat al Palau de la Generalitat. També han tramès cartes explicant la seva postura a l'ONU, la Unió Europea, les conselleries de Justícia i d'Economia i el president de la Generalitat.