Lleó XIV crida a aturar la "tercera guerra mundial per parts" des del balcó del Vaticà
Robert Prevost ha fet la pregària del Regina Coeli davant de 100.000 fidels a Sant Pere
El papa Lleó XIV fa una crida a la pau i a resoldre els grans conflictes internacionals, com Ucraïna, Gaza i el conflicte al Caixmir. Ho ha dit durant la pregària Regina Coeli, aquest diumenge, des del balcó del Vaticà. Una pregària que Lleó XIV ha cantat, a diferència del seu predecessor, el papa Francesc.
Davant d'uns 100.000 fidels, que omplien la plaça de Sant Pere del Vaticà, el pontífex ha demanat a Déu "el miracle de la pau" i ha celebrat l'alto el foc entre l'Índia i el Pakistan, ha demanat una treva a Ucraïna i una altra per a Gaza citant també l'alliberament dels ostatges que queden en mans de Hamas després de l'atac del 7 d'octubre.
Sobre el conflicte a l'est d'Europa, ha pregat per "una pau autèntica, justa i duradora", l'alliberament dels presos i "el retorn dels nens amb les seves famílies".
El nou pontífex, davant d'una plaça plena de gent, ha dirigit el missatge cap als líders mundials perquè treballin per acabar les guerres. "Mai més la guerra" ha dit, recordant els 80 anys de la fi de la Segona Guerra Mundial, que va assolar Europa i el món entre el 1939 i el 1945.
Lleó XIV ha descrit l'escenari geopolític actual com una "tercera guerra mundial per parts".
"En el context dramàtic actual d'una tercera guerra mundial lliurada per parts... faig una crida als poderosos del món repetint aquestes paraules sempre rellevants: mai més la guerra!"
El papa s'ha adreçat directament als joves i els ha demanat que no tinguin por d'acostar-se a l'Església. Lleó XIV ha reconegut que calen noves vocacions "especialment al sacerdoci i a la vida religiosa":
"No tingueu por, l'Església us necessita. Accepteu la invitació de l'Església".
Perquè Lleó XIV ha cantat el Regina Coeli i no l'Àngelus
El Regina Coeli és l'oració que es fa servir en lloc de l'Àngelus durant el temps de la Pasqua.
Es tracta d'una pregària mariana, és a dir, en honor a la Verge Maria. Amb aquesta composició litúrgica es felicita la Mare de Déu per la resurrecció del seu fill Jesucrist.
La tradició marca que el Regina Coeli es canti i que els fidels l'escoltin drets. Així ho ha fet avui a Sant Pere del Vaticà Lleó XIV, a diferència del seu predecessor Francesc, que acostumava a llegir-la.
Abans de fer la primera oració dominical des del balcó central, el papa ha anat a les grutes vaticanes de la basílica i ha celebrat una missa a l'altar proper a la tomba de sant Pere. En acabar la missa, el pontífex s'ha aturat a resar davant les tombes dels seus predecessors.
Visita a la tomba del papa Francesc
Dissabte, Lleó XIV va visitar per sorpresa la tomba del papa Francesc, en la seva primera sortida del Vaticà des que és pontífex.
Robert Prevost va saludar els fidels que havien anat a la basílica de Santa Maria Major, a Roma, per resar el rosari, abans d'agenollar-se per pregar davant la tomba del seu predecessor, on hi va dipositar una rosa blanca.
També ha resat davant la Salus Populi Romani, una icona de la Mare de Déu amb el nen als braços molt vinculada a la identitat dels papes, i ha deixat una corona de flors a l'altar.
Minuts abans, el pontífex havia fet una visita privada al santuari del Bon Consell, a Genazzano, als afores de Roma, segons ha informat el servei de premsa del Vaticà.
Aquest migdia està previst que Lleó XIV faci la primera trobada dominical amb els fidels a la basílica romana de Sant Pere, on farà la pregària del Regina Caeli.
Lleó XIV ja va oficiar divendres la seva primera missa amb els cardenals a la Capella Sixtina i dilluns farà una roda de premsa davant els mitjans de comunicació acreditats al Vaticà.
Els llegats de Francesc i de Lleó XIII
La visita l'ha fet després de la reunió de dues hores que havia tingut al matí amb els cardenals que el van elegir. A la trobada, l'actual pontífex va confirmar per què va triar el nom de Lleó XIV i va lloar la "valuosa herència" del papa Francesc i "el seu estil de total dedicació al servei i de sòbria essencialitat de vida".
Lleó XIV va explicar que vol seguir el llegat de Lleó XIII --d'aquí el nom triat-- en defensa de les classes treballadores davant els reptes de la societat actual, com "una altra revolució industrial o la intel·ligència artificial". I va demanar ajuda als cardenals per seguir també el camí marcat per Bergoglio i ser un pontífex obert al diàleg i proper a la gent.
El papa Francesc també va triar aquest temple, l'any 2013, per fer-hi la primera visita fora del Vaticà, després de ser nomenat papa.
Jorge Bergoglio va morir el 21 d'abril als 88 anys després de 12 anys de pontificat. En el seu testament va deixar escrit que volia ser enterrat a la basílica de Santa Maria Major de Roma, i no pas a la basílica de Sant Pere, com molts dels seus predecessors, "a terra i sense cap decoració particular", tret de la inscripció del seu nom en llatí, Franciscus.
