L'origen d'Alcohòlics Anònims, que fa 90 anys: un home de negocis i un metge deixen l'alcohol

Quan va néixer, el 1935, Alcohòlics Anònims era un dels pocs recursos que hi havia per deixar de beure. Amb els anys, s'han creat unitats mèdiques per combatre l'addicció, però l'associació segueix sent una crossa per a la recuperació de moltes persones.

L'entitat es va crear als Estats Units i actualment té centenars de milers de grups per tot el món. Arreu de Catalunya n'hi ha 76.

L'únic requisit per participar-hi és voler deixar la beguda. Hi ha moltes persones que ho van aconseguir fa anys i continuen assistint a les reunions. I és que, tot i que faci temps que no beuen, l'alcoholisme pot convertir-se en una condició crònica per l'elevat risc de recaure-hi.

1935: un home de negocis i un metge deixen l'alcohol

Els orígens d'Alcohòlics Anònims es remunten a la ciutat d'Akron, a l'estat estatunidenc d'Ohio. I tenen dos protagonistes: un corredor de borsa anomenat Bill Wilson i un metge, Bob Smith. Tots dos alcohòlics.

Després d'haver-ho intentat moltes vegades durant anys, Bill Wilson per primera vegada havia aconseguit deixar de beure. I es va adonar que compartir l'experiència amb persones alcoholitzades l'ajudava a no recaure-hi.

Wilson era de Nova York, però va anar a parar a Akron en un dels seus viatges. I allà el van posar en contacte amb una altra persona que tenia problemes amb l'alcohol, el metge cirurgià Bob Smith.

La trobada va ser sanadora per al doctor Smith: va aconseguir deixar l'alcohol. Això passava el 10 de juny del 1935. Per això, aquesta data és la del naixement d'Alcohòlics Anònims, si bé el nom de l'entitat no s'encunyaria fins al 1939, amb la publicació del llibre homònim.

Després de la fructuosa trobada del juny del 1935, Smith i Wilson van crear un grup d'ajuda amb els alcohòlics que estaven internats a l'hospital municipal d'Akron. A la tardor del mateix any, un segon grup d'alcohòlics va néixer a Nova York. I, al llarg dels anys, diversos grups van anar apareixent als Estats Units i el Canadà.

Actualment, Alcohòlics Anònims té 115.000 grups en més de 180 països.

"Soc alcohòlic"

"Em dic Marta i soc alcohòlica". "Em dic Albert i soc alcohòlic". "Soc en César i soc alcohòlic".

Així es presenten els tres membres d'Alcohòlics Anònims que entrevistem en un parc de Barcelona. És, també, la presentació que fan els membres d'aquesta comunitat abans de parlar en les seves reunions.

La Marta fa 29 anys que no beu. L'Albert, 13. I en César, un any i mig. Per què diuen, encara, que són alcohòlics? Contesta l'Albert: "La nostra malaltia és progressiva, degenerativa i letal. I encara que deixem de beure, la malaltia hi és".

"No som exalcohòlics, som exborratxos. Però l'alcoholisme continua."

La Marta hi afegeix: "L'alcoholisme, un cop el tens, ja no el cures."

Aprendre a viure sense l'alcohol

I és que veuen la dependència de l'alcohol com una malaltia que no desapareix mai completament, però que es pot controlar aprenent a viure sense alcohol.

De fet, tots tres segueixen assistint a les reunions d'Alcohòlics Anònims. "Ho faig perquè no se m'oblidi, perquè he vist gent recaure al cap dels anys", explica la Marta.

I hi afegeix un altre motiu: "Crec que tinc un deure de gratitud i, de la mateixa manera que a mi em van ajudar a estar en sobrietat, el mínim que puc fer és ajudar jo també".

En aquest sentit, tots tres coincideixen a assenyalar que ajudar altres a sortir de l'alcohol també és una manera de no recaure-hi. "El company és la medicina", diu l'Albert.

"Tu sol, amb la teva bogeria, no et curaràs"

I una medicina que funciona, asseguren, en les dues direccions, tal com explica el César, que és el que porta menys temps sense beure de tots tres: "L'altre alcohòlic pot fer-te sortir de tu mateix i fer-te veure els teus problemes. Ningú t'entendrà millor que una altra persona que passi pel mateix".

L'alcohol com a "anestèsia"

Els tres testimonis d'aquesta història comparteixen el fet que les ingestes d'alcohol eren habituals a la família. A casa la Marta, els infants ja bevien del porró. A casa el César, es feien festes on corria l'alcohol a dojo. I el pare de l'Albert era alcohòlic i, a més, molt agressiu.

De manera que, relaten, quan es van anar fent grans, van (mal)aprendre que l'alcohol els servia d'"anestèsia" per evadir-se de les tristors, les pors i els problemes, com explica el César.

"Compte amb posar el benestar fora teu. Has de dir adeu a les excuses fer-te càrrec de la teva vida. I deixar-te ajudar".

Vivim en una societat en què la ingesta d'alcohol està acceptada en certs moments, i no només en celebracions. El César, originari de l'Argentina, relata com li va sorprendre com d'estès estava el cigaló de mig matí en alguns entorns.

"Quan vaig arribar a Espanya, era un paradís per a mi poder veure un cigaló al matí sense que ningú et mirés malament".

Quan l'alcohol passa ser una necessitat

Però "compte quan l'alcohol deixa de ser un luxe i passa a ser una necessitat". Aleshores, "cal tallar-ho de seguida, perquè no hi ha una cura per a l'alcoholisme", diu en César.

De fet, ell es va adonar que tenia un problema amb l'alcohol quan va intentar rebaixar-ne el consum i es va adonar que no era capaç de beure només una copa. Per això, finalment va optar per no beure res de res, seguint les recomanacions d'Alcohòlics Anònims.

Per a l'Albert, la clau per saber si hi ha un problema no és quant s'ingereix, sinó la incapacitat per controlar la situació: "Et roba la voluntat i aleshores fem el que no volem fer. Tots tenim la ressaca i ens en penedim i cada dia és més greu, és progressiu."

Per la seva part, la Marta també relata que, malgrat que volia deixar de beure, li era impossible: "Ni pels meus fills, podia fer-ho".

Per què anònims?

Una de les condicions que imposen des de l'associació per concedir l'entrevista amb els testimonis és l'anonimat. No mostrar cares ni noms sencers que identifiquin les persones és un dels principis infranquejables de l'associació, que s'ha mantingut inalterable des dels seus inicis. El motiu?

"Dins d'Alcohòlics Anònims, tots som iguals", argumenta l'Albert. Als grups, no hi ha un terapeuta que els condueixi, sinó que es tracta de reunions de persones que comparteixen les experiències de la seva addicció. "Si hi ha un terapeuta, és perquè també és alcohòlic", apunta la Marta.

A més, "la societat encara ho té estigmatitzat, l'alcohòlic és assenyalat pel carrer i la gent se n'aparta com un leprós", concreta l'Albert.

Qui pot assistir a les reunions?

L'única condició que posen és el desig de deixar de beure. "Si una persona porta mesos venint i no pot parar de beure, nosaltres seguim insistint que vingui: sempre hi té una cadira, aquí", diu la Marta.

Per anar-hi, només contactar a través de la pàgina web o trucar al telèfon 933177777, que té atenció les 24 hores.

Els familiars també poden assistir als grups d'Alcohòlics Anònims. A més, dins d'Alcohòlics Anònims també hi ha Al-Anon, un conjunt de grups específics per a familiars de persones que tenen problemes amb l'alcohol.

Què és beure massa?

L'Organització Mundial de la Salut situa el consum excessiu en 17 gots o copes d'alcohol a la setmana (en cas de dones) i 28, en cas d'homes. O bé 4 gots (per a dones) o 6 (per a homes) en un espai de poques hores.

Més enllà d'aquest barem, des de l'hospital Universitari de Bellvitge alerten que "es considera un consum perjudicial quan el que beus ha generat dany a la teva salut, ja sigui físic o mental".

Un trastorn que pot ser crònic

Es considera que hi ha un trastorn derivat del consum d'alcohol "quan hi ha un consum excessiu que pot suposar un risc sobre la salut i quan hi ha dependència de l'alcohol, ja sigui per síndrome d'abstinència, actitud de cerca de la substància o dependència psicològica", tal com explica la responsable del programa de desintoxicació de l'Hospital Universitari de Bellvitge, Raquel Torres.

Mercè Balcells, cap de la unitat de conductes addictives de l'Hospital Clínic, explica què vol dir que es converteixi en crònic: "Quan has fet trastorn addictiu, has fet una modificació dels circuits neuronals. Si no fas res, això serà crònic".

"Una proporció molt important, no el 100%, si ho prova torna a recaure"

Per sortir-se'n, Alcohòlics Anònims és un grup d'iguals on compartir experiències, però no a tots els pacients els encaixa: "Hi ha gent a qui li va bé parlar del problema i hi ha gent que no", explica Torres.  

Balcells recorda que l'alcohol és un "gran tòxic" i "se li hauria de tenir més respecte" ja que hi ha més de 200 malalties associades a la seva ingesta, des del càncer fins a la cirrosi.