Maltractadors a presó treballen l'empatia amb realitat virtual: "T'adones de què feies malament"
Aquest tractament per a condemnats per violència masclista busca que es posin a la pell de la víctima
Maria Núria Revetlle
Periodista de la secció de Societat de Catalunya Ràdio, especialitzada en crònica judicial
@marianuria2011Més de 1.800 homes van passar per la presó el 2023 per condemnes de violència masclista.
Una quarta part segueixen un programa de tractament específic per aquest tipus de violència. És voluntari i permet tenir punts a l'hora de demanar permisos penitenciaris.
Dins d'aquest programa, com a mínim una sessió és amb una eina de realitat virtual que fa 5 anys que va entrar a les presons i permet treballar l'empatia. Ara es vol estendre a altres tipus de delictes, atesa la seva efectivitat.
Posar-se a la pell de la víctima
El centre de Quatre Camins, a la Roca del Vallès, és el primer on es va aplicar aquesta tecnologia i segueixen fent-la servir. Als vídeos que veuen els presos, hi ha escenes com aquesta:
"Què cony fas? Has vist la pinta que tens? On vas, així? Podries arreglar-te una mica, no? Vinc del carrer i no hi ha una sola tia que estigui tan feta pols com tu."
És un personatge que fa de maltractador: al vespre, quan arriba a casa, és el primer diàleg que té amb la seva dona. Tots els condemnats que estan dins del programa el poden veure amb les ulleres de realitat virtual; dura amb prou feines tres minuts.
A través de les ulleres, també els ensenyen un altre vídeo en què es mostra una escena de violència en un bar:
En Gipson és un dels presos que segueixen el programa. Té 25 anys. N'hi queden dos per sortir de la presó i afirma que ja sap controlar la seva gelosia:
"M'ha xocat molt posar-me a la pell de l'altra persona. M'ha servit molt i m'ha anat bé perquè t'adones de coses que estaves fent malament."
En Habdei, un altre dels presos que segueixen el programa, té 50 anys. N'hi queden quatre per acabar de complir la condemna.
"També hi ha un programa teòric que és molt interessant i que crec que hem aprofitat bé. En el meu cas m'ha servit molt per corregir la conducta i la forma de ser."
Conèixer el cicle de la violència per apagar-lo
La Mariona, psicòloga de Quatre Camins, explica que el tractament per violència masclista consta de 31 sessions repartides en tres mesos a soles amb cada penat.
"Anem del més general al més específic. Comencem definint què és la violència de gènere i els seus tipus i com és la violència de cadascú, parlant de la corba de la ira, d'aquesta fase d'augment fins l'explosió, el cicle de la violència."
En una primera fase, el programa va començar a Quatre Camins i a Mas d'Enric, i a poc a poc el tractament es va estendre a la resta de centres penitenciaris. L'equip de cada centre és el que valora en quin moment s'aplica la realitat virtual.
Nicolàs Barnes, subdirector de Tractament de la presó de joves de Quatre Camins, va ser el psicòleg que va portar la realitat virtual a les presons:
"Hem introduït dues escenes diferents: en una treballem l'empatia i posem l'intern en la pell d'una víctima. I també tenim una segona escena de realitat virtual en un bar en què l'intern, en una escena de violència, fa d'espectador. Aquí es treballa la tolerància i la justificació en situacions de violència."
I, després, un programa de manteniment
Quan s'acaba el programa de violència de gènere passen a un de manteniment, molt encarat al moment que ja tinguin permisos o el tercer grau.
En aquest moment es treballa, per exemple, què ha de fer l'home si es creua amb la víctima, atès que molts surten amb ordres d'allunyament encara vigents. La psicòloga de Quatre Camins ho explica:
"Cal que avisin, són coses que l'equip ha de conèixer. Sempre han de ser sincers amb l'equip."
Perquè aquesta és l'altra: un percentatge molt petit, però que hi és, es nega a seguir el programa perquè neguen el delicte.
"Tots mereixem una segona oportunitat"
Ara bé, un cop assumit i treballat, veuen fins on arriben les conseqüències. Així ho explica en Habdei:
"Cal fer les coses bé, cal tenir els peus al terra i preveure. La cosa no és fàcil. Viure aquí és el més dur que hi ha."
En Gipson, per la seva part, relata:
"La gelosia es molt dolenta. Tinc moltes ganes de sortir i treballar, començar de zero. Seguir la meva vida. No mirar enrere. Tots mereixem una segona oportunitat."
- ARXIVAT A:
- Violència masclistaPresons