Mapa: Junts és la primera força en 18 consells comarcals i passa al davant d'ERC
Amb els resultats de les eleccions municipals 2023, Esquerra Republicana ocupa la segona posició amb 15 presidències i el PSC la tercera, amb 7
Les eleccions municipals del 28 de maig han atorgat 18 consells comarcals a Compromís Municipal, la marca amb què Junts per Catalunya es presentava a la majoria de pobles i ciutats de Catalunya.
El mapa mostra el control de Junts a les comarques gironines, a la zona de Ponent i a part de les Terres de l'Ebre, a la part nord de les comarques central i a una part del Pirineu i l'Aran.
Per darrere, ERC ha aconseguit 15 consells comarcals, a la zona de la Catalunya Central, Ponent i Pirineu i a una part del Camp de Tarragona. El PSC ocupa la tercera plaça, amb 7 consells comarcals, majoritàriament a l'àmbit metropolità.
Hi ha 10 consells que han canviat de color respecte de l'anterior mandat, la majoria perquè han passat d'ERC a Junts. El 2019, ERC va imposar-se en 19 consells, Junts en 16 i el PSC en 5.
Aquesta és la composició dels consells comarcals en el mandat 2023-2027:
Així, ERC ha perdut en favor de Junts els consells comarcals de l'Anoia, el Baix Ebre, el Baix Empordà, la Conca de Barberà i la Segarra.
Els republicans també han perdut el lideratge del Consell Comarcal del Maresme i el del Vallès Oriental, que en aquest cas passen al PSC.
Per últim, l'Alta Ribagorça, el Pla d'Urgell i l'Urgell tenien majoria de consellers de Junts i ara la tindran d'ERC.
Quin partit s'imposa en cada consell
Els consells comarcals en què Junts-Compromís Municipal queda per davant són, per ordre alfabètic, els de l'Alt Camp, l'Alt Empordà, l'Alt Penedès, l'Alt Urgell, l'Anoia, el Baix Ebre, el Baix Empordà, el Berguedà, la Cerdanya, la Conca de Barberà, les Garrigues, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, la Segarra, el Segrià, la Selva i la Terra Alta.
Per la seva banda, ERC - Acord Municipal queda com a primera força en els consells comarcals de l'Alta Ribagorça, del Bages, del Baix Camp, del Moianès, del Montsià, de la Noguera, d'Osona, del Pallars Jussà, del Pallars Sobirà, del Pla d'Urgell, del Priorat, de la Ribera d'Ebre, del Ripollès, del Solsonès i de l'Urgell.
Pel que fa al PSC - Candidatura de Progrés, ha aconseguit guanyar en 7 consells comarcals: el del Baix Llobregat, el del Baix Penedès, el del Garraf, el del Maresme, el del Tarragonès, el del Vallès Occidental i el del Vallès Oriental.
El Consell Comarcal del Barcelonès es va liquidar el 2019, mentre que el del Lluçanès està previst que es constitueixi el 2027.
Què gestionen?
Els consells serveixen per gestionar alguns serveis, especialment els que estan mancomunats per a municipis més petits, com les escombraries, els serveis socials, promoció turística, transport, medi ambient, esport, etc.
El nombre de consellers o conselleres que en formen part depenen dels habitants que hi ha. Les més poblades, com el Vallès Occidental o el Baix Llobregat, en tenen 39 i les més petites, de fins a 50.000 habitants, 19 consellers.
Com s'assignen aquests llocs als partits?
En aquesta ocasió s'han escollit 1.028 membres dels 40 consells comarcals de Catalunya, l'elecció dels quals depèn d'un càlcul a partir de les dades de les urnes en els comicis locals.
És, doncs, una elecció indirecta, combinant els resultats que han obtingut les formacions tant en regidors com en vots, sempre que hagin superat el 3% de vots al conjunt de la comarca.
Un cop s'han assignat, seran els partits els que triaran exactament quines persones formen part del consell comarcal, amb la condició que han de ser regidors/es o alcaldes/esses. Quan s'hagin constituït, els consellers triaran la presidència.
El 2019, només a set dels 40 consells comarcals, va haver-hi majoria absoluta. Per tant, van caldre molts pactes, i de tota mena, per governar-los. Hi ha hagut sobretot acords entre Junts i PSC i també entre ERC i Junts.
