
Massa jove per tenir la menopausa: afecta el sexe, el cor, els ossos i la decisió de tenir fills
No hi ha cura per a la insuficiència ovàrica primària, IOP, o menopausa precoç: només un tractament hormonal en redueix els efectes adversos en dones massa joves i restableix la seva esperança de vida
Amb 29 anys, l'Anna i la Mar van saber que els fogots que tenien no eren de la quimioteràpia o d'una calor sobtada a causa del canvi climàtic sinó de la menopausa. Una menopausa que els havia arribat abans d'hora.
Són dos casos d'insuficiència ovàrica primària. El que es coneix com a menopausa precoç, i abans els metges en deien fallada ovàrica prematura, és quan els ovaris deixen de funcionar abans dels 40 anys, és a dir, abans del període normal en què les dones tenen la menopausa, que oscil·la entre els 40 i els 50 anys.
A l'Anna, que ara té 47 anys, l'estaven tractant amb químio i radioteràpia d'un càncer limfàtic que li afectava el còlon, el conducte urinari, el sacre i els ovaris.
"Recordo de cop i volta tenir una calor interna molt exagerada que jo pensava que era de la químio. Tenia moltíssima sequedat vaginal, i les proves que em feien eren molt, molt doloroses. I insomni, que pensava que estava molt nerviosa per tenir el càncer."
Són símptomes típics de la menopausa que es barrejaven amb els del tractament i del mateix càncer.

En el cas de la Mar, als 29 anys, l'acaben de diagnosticar després d'un procés que ja venia d'anys enrere.
Les regles de la Mar no eren gaire regulars, però als 17 anys, amb l'estrès dels estudis, es va aprimar fins a pesar 40 quilos i durant 9 mesos no li va venir la menstruació.
La pèrdua de pes és una causa que la regla deixi de venir i els metges li van dir que el seu cos no tenia prou energia perquè li vingués la menstruació, que quan recuperés el pes es normalitzaria tot.
"Va ser així", relata la Mar, fins als 24 o 25 anys. Un cop acabada la carrera, amb una "feina exigent i amb cert grau d'estrès" la regla "em va començar a fer una mica el 'tonto'", diu.
A les analítiques, en aquell moment, tot era correcte. Va començar un rosari de proves: "No eren ovaris poliquístics, no és endometriosi, no és res, sembla que està tot correcte, així que em deien: 'a relaxar-se i segurament tot tornarà a ser com ha de ser'".
"En donaven progesterona per provocar-me la regla i durant uns mesos em venia bé i després ja tornava a fallar."
Quan als 27 anys, amb una vida més tranquil·la i relaxada, la regla li va marxar durant 9 mesos un altre cop, la Mar va saber que no era ni l'estrès ni el pes. A més, van aparèixer altres símptomes com els fogots i les analítiques van mostrar nivells d'estrògens i progesterona molts baixos. "Tens nivells de menopausa", li van dir els metges. Derivada a especialistes, es van confirmar les analítiques i el diagnòstic: insuficiència ovàrica primària, IOP.
Els efectes de la menopausa precoç
Maria Pancorbo, ginecòloga especialista en endocrinologia ginecològica i reproducció assistida a l'hospital Vall Hebron, ens explica que "els ovaris quan deixen de funcionar abans dels 40 anys causen una sèrie d'impactes a llarg termini que afecten l'esperança de vida si no es rep el tractament corresponent, el tractament hormonal substitutiu".
La IOP, de moment, no té cura i l'únic tractament que hi ha és l'hormonal per evitar aquests efectes adversos en dones massa joves.
"Si no donem les hormones -- estrogen i progesterona-- que els ovaris secretaven, pot conduir a la disminució de l'esperança de vida d'aquestes dones a causa d'un augment de les malalties cardiovasculars i les fractures òssies associades a l'osteoporosi."
La doctora Pancorbo destaca la importància de fer un diagnòstic precoç, per prescriure en els primers anys de la malaltia i si no hi ha contradiccions mèdiques el tractament hormonal substitutiu (THS) i evitar els efectes en el cor.
"Restablim l'esperança de vida d'aquesta dona i es pot equiparar a una dona que ha tingut cicles fins a l'edat de la menopausa que al nostre país és al voltant dels 50 anys.."
Com més aviat es faci el diagnòstic també donarà més opcions a les dones per decidir sobre aspectes de la seva salut sexual i reproductiva com ara ser mare.

Diverses causes, però la majoria desconegudes
Per prendre aquests tipus de decisions també és important saber el màxim possible sobre l'origen de la malaltia i les conseqüències d'alguns tractaments.
Les investigacions mostren que la insuficiència ovàrica primària està relacionada amb problemes als fol·licles --cada petit sac on creix i madura un oòcit--, que deixen de funcionar o no funcionin bé.
En gairebé el 90% dels casos se'n desconeix la causa exacta.
Les causes que sí que es coneixen estan associades en general a una malaltia autoimmune o per causa genètica; a un tractament mèdic com ara la radioteràpia o la quimioteràpia.
► Malalties genètiques com la síndrome de X fràgil i la síndrome de Turner
► Malalties autoimmunes, incloent-hi la tiroïditis i la malaltia d'Addison
► Quimioteràpia o radioteràpia
► Trastorns metabòlics
► Toxines, com fum de fumar, productes químics i pesticides
► Un baix nombre de fol·licles
"Si la causa és genètica, si saps que a la teva família han patit menopausa de forma precoç és una alerta per portar un registre dels teus cicles menstruals, o vagis al ginecòleg perquè et miri la reserva ovàrica", recomana Pancorbo. I fins i tot et puguis plantejar de fer una congelació d'ovòcits.
La possibilitat de ser mare
El diagnòstic de la malaltia no sempre representa haver de renunciar a ser mare. Per aquesta raó es va canviar el nom, explica la doctora.
"Abans es deia 'fallada ovàrica prematura', però es va canviar per 'insuficiència ovàrica' precisament per reflectir que la fallada ovàrica no és total. Sobretot, els primers anys de la malaltia, encara hi ha cicles ovulatoris puntuals."
Això fa que fins a un 10% de dones amb insuficiència ovàrica primària puguin quedar embarassades amb els seus òvuls de forma espontània.
Si no, actualment s'ofereixen altres opcions de maternitat com la donació d'òvuls, també d'embrions, i l'adopció d'un fill.
A més de les conseqüències mèdiques que planteja la malaltia n'implica d'altres de psicològiques i emocionals.
Entomar el xoc i prendre decisions
En el cas de la Mar l'origen de la malaltia és idiopàtic, és a dir, que no se sap quina n'és la causa. Per ella tenir un diagnòstic va ser un alleujament i un trasbals a parts iguals.
"Emocionalment, vaig tenir sentiments oposats, per una banda, em vaig tranquil·litzar,--no era jo, no és l'estrès que m'estava provocant--, i, d'altra banda, sé que és, però és una malaltia i tan jove tot el que implica", explica.

Tenir la menopausa abans d'hora implica problemes en les relacions sexuals com la disminució de la libido o la sequedat vaginal, i reproductius, en un moment de la vida més centrat en la parella que a plantejar-se la maternitat.
I també comporta afectacions que sorgeixen en edats més avançades a nivell metabòlic, cardiovascular o ossi. "Em va dir de fer proves de densitat òssia perquè un problema típic a la menopausa és que l'absorció de calci disminueix i afecta els ossos."
"Va ser assimilar tot això, molt jove i tot el que et queda per endavant. Va ser un xoc. Moltes coses que encara estem en un procés d'assumir."
La Mar es va haver de plantejar si volia ser mare i no estava preparada: "Realment és el tema que més conflicte m'ha portat", confessa.
"El primer any no m'ho vaig plantejar, però el segon any vaig començar a anar a la psicòloga sobre el gran tema de 'vull ser mare o no vull ser mare?'"
No ha estat un procés fàcil, ple d'alts i baixos i sentiments contradictoris, i canvis de decisió per intentar descobrir el que ella vol més enllà de pressions socials o familiars. "Jo des de petita havia dit 'vull ser mare'. Vinc d'una família molt petita, no tinc germans ni cosins i tot està molt canalitzat en mi per seguir el camí".
I des que em van diagnosticar va ser dir, 'ho vols ser realment?'. No m'ho havia plantejat, ho donava per suposat que com a dona, en aquesta societat, en aquest món, has de ser mare. I vaig dir 'no ho sé, vull parar i plantejar-m'ho'."
He tingut molts moments de dir: "potser no ho vull ser, i si no ho vull ser no passa res". Parlar amb la psicòloga m'ha anat molt bé i ara torno a estar amb ganes, però a poc a poc".
Ara, la Mar ha decidit que ara no vol ser mare. "Encara sento que soc jove i encara tinc uns anys i sé que hi ha moltes opcions per ser mare -- l'ovodonació o finalment adoptant-- hi ha moltes opcions i tinc temps encara", diu.
Ser mare en un últim recurs
El cas de l'Anna és diferent, el tractament del càncer és la causa de la seva menopausa precoç, i com moltes dones senten que no ha estat prou informades sobre els efectes dels tractaments a què han estat sotmeses.
"Amb 29 anys no és fàcil quan et diuen que et quedaràs sense ovaris. Has d'encaixar moltes coses i perdre els ovaris no és fàcil, perquè tens parella i penses 'jo no podré tenir fills, però la meva parella sí...' i se't creen molts interrogants."
L'Anna volia tenir fills. Li van dir que després del tractament es podria quedar embarassada. Li van fer una transposició ovàrica per preservar els òvuls de la radioteràpia, però "no va funcionar", diu.
"Amb tres sessions de radioteràpia em van dir que els ovaris deixaven de funcionar però 'et quedaràs embarassada segur'. Però segurament aguantar l'embaràs serà difícil, perquè necessites molt rec sanguini i elasticitat, i quan fas radioteràpia els teixits s'endureixen."
No havia congelat cap dels seus òvuls, i li van proposar ser mare per donació d'òvuls, però abans d'intentar-ho havia de recuperar-se del càncer i de les seqüeles de l'agressiu tractament per poder suportar l'embaràs. "Vam haver d'esperar que tot s'estabilitzés fins que em van donar permís", diu
Va tenir un embaràs de risc, però tot va anar bé. Ara el seu fill té 8 anys, "el vaig tenir amb 39 anys i el factor edat també influeix", afegeix l'Anna.

Malgrat tot, els tractaments poden donar a les dones amb OIP una vida normal i una esperança de vida normal, amb una medicació que han de seguir fins que arribi a l'edat de la menopausa real.
"La medicació se'm posa prou bé, amb seqüeles perquè en tinc unes quantes, però em sento molt afortunada i agraïda per tota l'ajuda que he rebut i la que estic rebent", diu l'Anna.
Mentre la Mar pot ajornar una mica més les seves decisions vitals. "Estic medicada per provocar-me el cicle fent 15 dies estrògens, 15 dies progesterona, i des de llavors bé. La medicació se'm posa bé, no tinc cap símptoma, no tinc fogots, no tinc sequedat vaginal, em ve la regla...", i pot fer la vida que correspon a la seva edat.
- ARXIVAT A:
- Salut