Menys pins afectats per la processionària: en quines comarques i municipis n'hi ha més

Les hectàrees de boscos afectades per la processionària del pi s'han reduït més d'un 40% des del 2017, quan es va assolir el pic d'afectacions, fins ara. Són dades del Departament d'Agricultura, encarregat del control d'aquest insecte, a les quals ha tingut accés Catalunya Ràdio. 

Si l'any 2017 hi havia al voltant de 155.000 hectàrees afectades per aquesta plaga, actualment aquesta xifra ha baixat per sota de les 95.000. I, el que és més important, ara mateix només hi ha 3.000 hectàrees amb afectacions greus. 

L'Anoia i Osona, on més ha caigut

El mètode per mantenir la processionària a ratlla no és cap secret. Tot passa pels tractaments aeris amb plaguicides que, segons dades del mateix Departament d'Agricultura, tenen una eficàcia superior al 80%.

Com hem explicat, en aquests últims 7 anys, des del 2017 al 2024, el nombre d'hectàrees afectades per aquest insecte ha caigut una mitjana d'un 40% al conjunt dels boscos catalans. Però hi ha casos, com a les comarques de l'Anoia i Osona, amb caigudes d'un 99% i un 96%, respectivament. 

També s'ha frenat força la presència d'aquest insecte a l'Alt Urgell, el Berguedà i el Ripollès, amb caigudes que superen el 60%, com es pot veure en el següent gràfic:

Tot i que la plaga s'ha frenat força al conjunt del país, la processionària resisteix en alguns punts.

El cas més paradigmàtic és al Solsonès, la comarca més castigada actualment, amb prop de 17.000 hectàrees afectades. La situació no ha millorat gaire respecte al 2017, quan eren prop de 18.000.

El Baix Camp és una altra de les comarques destacada. En aquest cas perquè la processionària hi ha crescut molt, duplicant-se en set anys.

Lladurs, el municipi més afectat

Si el Solsonès és la zona més castigada per aquest insecte, no és d'estranyar que el municipi amb més hectàrees afectades per processionària es trobi dins d'aquesta comarca. Parlem de Lladurs, amb 3.250 hectàrees tractades en l'última campanya de fumigació.

Més enrere queden altres poblacions, com Coll de Nargó i Montferrer i Castellbó, a l'Alt Urgell, com podeu consultar en aquest altre gràfic:
 

A finals de l'any passat, entre els mesos d'octubre a desembre, es van fer tractaments aeris amb plaguicides en un total de 17.500 hectàrees, principalment al Prepirineu i al Pirineu, però també al Garraf i el Baix Penedès. I és que sembla confirmar-se la tendència d'increment d'afectació de processionària en cotes baixes.

Per què hi ha processionària a prop de la costa?

Jordi Heras, cap de Sanitat Forestal del Departament d'Agricultura, explica que feia anys que no hi havia afectacions tan importants de processionària del pi en cotes baixes. Diu que probablement es deu a les condicions meteorològiques de la costa, amb temperatures molt suaus, fet que afavoreix la supervivència de les erugues. 

Mireia Banqué, coordinadora del programa Alerta forestal del CREAF, comparteix el diagnòstic i el fa extensiu al que està passant arreu del país, també en cotes més altes:

"Abans, amb les fredorades de la tardor, les erugues morien, però com que ara no tenim aquestes tardors fredes, el percentatge de supervivència d'aquests insectes és més alt."

Tot i que la processionària per si sola no mata els pins, amb la sequera els arbres ja estan molt debilitats i, per tant, tenen menys possibilitats de resistir.

També preocupa que es comencin a veure afectacions en pins negres, que fins ara s'havien salvat de la plaga perquè estan a més alçada i les temperatures fredes els protegien. Ara, amb la pujada de temperatures que s'està registrant a tot arreu, això també està canviant.

Plaguicida biològic i segur

El producte que s'ha utilitzat per tractar les 17.500 hectàrees fumigades aquesta tardor passada és biològic, compatible amb l'agricultura ecològica i no classificat com a tòxic ni com a perillós per al medi ambient ni per als organismes aquàtics. A més, segons expliquen des del Departament d'Agricultura, en menys de tres setmanes desapareix.

Tot i els tractaments que es fan, hi ha erugues que sobreviuen. En aquest cas, els ajuntaments recomanen precaució, no tocar-les i evitar també que les toquin les mascotes, perquè són molt urticants.