Mig segle després de l'accident que va matar 30 miners a Fígols, les famílies trenquen el silenci
El "Sense ficció" "Grisú, la tragèdia de Fígols" recull testimonis del que va passar realment i quins fets va voler tapar el règim franquista
"L'empresa a mi no em va dir res. Va haver de ser un company de feina del meu home qui em va dir: ves-te'n, que aquí ja no hi pots fer res."
Així ho explica la Josefa Fernández. Amb 24 anys i una filla petita, es va assabentar així que el seu marit havia mort a la mina. Era el 3 de novembre del 1975.
Quan els treballadors van anar cap a la mina i van accionar un interruptor, es va produir una forta explosió amb una gran llengua de foc. Van morir 30 miners.
"La meva germana i jo érem a l'escola i vam sentir que havia petat la mina! I quan va venir un company del pare i ens va mirar, vaig saber-ho."
El Txema Gómez hi va perdre el pare. "I la mare també, d'alguna manera, perquè va haver de posar-se a treballar tot el dia i no es va refer de l'accident". El Txema tenia vuit anys.
Ell i dos germans que també van perdre el pare a Fígols, l'Emili i el Marcel·lí Díaz, fa deu anys que van començar a investigar què va passar i a recollir documents que guardaven les mares. A buscar testimonis.
Un silenci de mig segle
El director del documental "Grisú, la tragèdia de Fígols", Manuel Pérez, diu que el més sorprenent ha estat adonar-se que, entre les famílies afectades que han ajuntat per poder fer el programa, no es coneixien.
"Han estat gairebé 50 anys sense parlar-ne. I sense parlar entre ells tot i viure en zones molt properes."
Ara esperen que la comarca conegui la veritat, encara que no hi hagi cap recorregut judicial, "però que se sàpiga què va passar, no el que l'empresa va fer creure", explica la Josefa.
3 de novembre del 1975 a la mina de la Consolació
De les mines de Fígols n'extreien carbó per alimentar la tèrmica de Cercs. Aquell matí, quan els treballadors van entrar a la mina de la Consolació i van accionar la maquinària va explotar tot.
S'hi havia acumulat una bola de gas, el grisú, que es desprèn del carbó i està compost per metà. En altes concentracions és explosiu i, per evitar el risc, s'ha de disposar d'un bon sistema de ventilació.
L'Emili Díaz diu que, malgrat que en aquell moment la mina s'estava tecnificant molt, els sistemes de seguretat eren "un desastre absolut. Ni tan sols es mesurava el grisú quan entràvem".
La mina era propietat de Carbones de Berga, que uns anys abans de l'accident havia adquirit Fecsa.
Enterraments sense identificacions i funeral d'estat
La Josefa recorda que no van tenir cap control sobre res, que no li van deixar fer una vetlla pel seu home. No van passar ni 24 hores que ja l'havien enterrat.
"Tenien pressa. I només vaig poder posar la mà al nínxol per acomiadar-lo, suposant que aquell d'allà fos el meu marit."
I després va venir un funeral d'estat, a Sant Salvador de la Vedella, que encara no estava negat pel pantà de la Baells. Hi van assistir 6.000 persones amb ministres i autoritats del règim. L'agonia de Franco --que va morir 17 dies després-- va eclipsar la notícia.
Cigarretes dins la mina
L'empresa no va dubtar a assenyalar els miners com a possibles causants de l'accident. Dins la mina, hi van trobar mistos i cigarretes. I l'acció del tabac es va acabar convertint en la versió més estesa per explicar l'explosió: "Clar, és que allà es fumava". Els fills recorden el comentari repetit una vegada i una altra.
Algunes famílies van portar quatre alts càrrecs de la mina als jutjats, però el cas es va tancar amb un acord d'indemnitzacions d'1.300.000 pessetes per a cada família.
"Que van acceptar per les pressions dels advocats. Era una xifra ridícula," diu l'Emili. I la Josefa recorda que les van començar a anomenar les viudes d'or "perquè creien que ens van arreglar la vida. Destrossar-la és el que van fer".
Què va passar amb la mina?
Amb 30 famílies destrossades, la mina va continuar funcionant. Fins al 1991. Un dels sectors més potents de la comarca es va anar extingint. A la mineria hi havien arribat a treballar 3.500 persones. L'última mina a tancar va ser l'Espà, a Saldes, el 2007, que funcionava amb només 30 miners.
"S'ha de saber què va passar, que surti la veritat. Forma part de la nostra memòria històrica."
Testimonis, documents, advocats i experts recuperen aquesta memòria al "Sense ficció".
