Mor Ratan Tata, el súbdit indi que es va quedar la joia de l'imperi (automobilístic) britànic
L'indi, que ha mort als 87 anys, és l'artífex d'un dels grups industrials més potents del món
Hi ha res més "british" que un bon Jaguar o un sòlid Land Rover? Bé, potser sí: els elegants Bentley o els majestuosos Rolls-Royce. Totes quatre marques estan unides per aquesta imatge, però totes quatre coincideixen també en una trista (per als anglesos) realitat: ja no n'hi ha cap que estigui en mans britàniques.
Des de principis de segle, l'alegre desindustrialització del Thatcherisme i el Blairisme va permetre que grans símbols de la indústria britànica desapareguessin (Leyland Motors) o acabessin en mans estrangeres. Rolls-Royce es va vendre als alemanys de BMW. Bentley, al grup Audi-Volkswagen. I Jaguar-Land Rover a un grup industrial indi, no gaire conegut en aquell moment: Tata Motors.
El súbdit s'apodera de la joia de l'imperi...
I el propietari i president d'aquest grup era Ratan Tata, membre d'una de les famílies més riques de l'Índia. Paradoxes de la història, i de la famosa globalització: Ratan va néixer el 1937 al Bombai del Raj Britànic. És a dir, que va néixer a l'imperi britànic.
Avui ha mort, amb 87 anys, a la seva casa de Bombai (ara en diuen Mumbai), en una Índia independent des del 1947. L'empresa de qui va néixer súbdit de l'imperi és ara propietària de la marca que simbolitza més bé el poder i l'encant d'aquell imperi britànic. I no només això: hi ha una altra notícia recent que va més enllà dels símbols.
Ara, la gigafactoria més gran
Els polítics britànics han estat els darrers cinc anys removent cel i terra per trobar inversors que apostin per fer fàbriques de bateries de cotxes elèctrics, sense les quals el sector de l'automòbil difícilment té futur. La primera, que ja funciona, és al nord del país, al costat de la fàbrica Nissan (de propietat japonesa). I la fa funcionar Envision, marca japonesa.
El 2019 hi va haver un altre gran i ambiciós projecte, sorgit de la mateixa Anglaterra. Es deia Britishvolt. Havia d'invertir 3.800 milions de dòlars i crear 3.000 llocs de treball. Va fer fallida el 2023.
Al final, la solució que s'ha trobat ha vingut de la mà de l'Índia: Tata ha confirmat que inverteix 5.000 milions de dòlars a Somerset per fer una fàbrica de bateries que donarà feina a 4.000 treballadors. Serà la més gran del país.
Un símbol de l'emergència índia
Més enllà de la relació amb l'antiga metròpoli, el cas és que el Grup Tata és avui un gegant mundial, que de simple companyia siderúrgica va anar creixent, gràcies a Ratan Tata, fins a convertir-se en un gran conglomerat internacional que fa des de cotxes i camions de tota mena fins a software i telecomunicacions.
I, tot i no ser un dels homes més rics del país, forma part de tota una generació d'industrials i "traders", com el rei mundial de l'acer, Lakshmi Mittal. O els bilionaris Mukesh Ambani (famós per la gran boda índia que va pagar a Barcelona aquest estiu) i Gautam Adani, el "rei del carbó", que va ser l'home més ric del món el 2022 gràcies a la crisi energètica d'aquell moment.
L'orgull de Narendra Modi
A tots aquests grans industrials se'ls considera propers a l'actual primer ministre del país, Narendra Modi. No és d'estranyar, perquè per a un nacionalista com ell són un símbol de l'orgullós ascens econòmic de l'Índia aquests darrers anys.
Modi no ha tardat a publicar a X nombrosos elogis cap a Ratan Tata, que als seus mèrits industrials hi afegeix una sensibilitat social que altres bilionaris no han demostrat de la mateixa manera. Entre altres coses, que "estava a l'avantguarda de la defensa de causes com l'educació, l'atenció sanitària, el sanejament i el benestar animal", segons ha destacat Modi.
