Mor Sebastiao Salgado, el fotògraf de l'Amazònia, als 81 anys

El fotògraf francobrasiler Sebastiao Salgado ha mort aquest divendres als 81 anys.

Conegut per les seves fotografies en blanc i negre, per la seva crònica en imatges dels grans conflictes del segle XX i pels treballs sobre la biodiversitat de la selva amazònica, Salgado era membre de l'Acadèmia de Belles Arts francesa. 

Ha estat aquest organisme qui ha comunicat la seva defunció. Des de l'Acadèmia el descriuen com "el gran testimoni de la condició humana i de l'estat del planeta":

Fotògraf autodidacte, Salgado ha estat testimoni amb la seva càmera dels esdeveniments més importants dels segles XX i XXI i el cronista de l'evolució de l'Amazònia. 

La seva obra no només ha retratat la bellesa del món, sinó que també ha denunciat els grans drames que afecten la humanitat, com l'emigració, la pobresa o la destrucció del medi ambient.

Nascut el 1944 a Aimorés, una petita localitat de l'estat de Minas Gerais, al Brasil, les seves fotografies s'han publicat en revistes com Life i Time. Ha treballat per diverses agències, com la prestigiosa Magnum Photos, que va marcar l'inici de la seva exitosa carrera com a fotògraf documental de conflictes socials. 

El seu ecosistema, amb predominança de les imatges en blanc i negre, ha retratat paisatges i personatges de punta a punta del planeta. Però les imatges de la selva amazònica i els seus "rius voladors" han convertit la seva obra en un al·legat a favor de la preservació del medi ambient. 

Un reportatge de Salgado sobre les condicions de vida dels "garimpeiros", els miners que extreuen or de forma il·legal al Brasil, va fer la volta al món l'any 1987. Un exemple de com entenia el fotoperiodisme que va documentar la vida en condicions infrahumanes de 50.000 garimpeiros a la mina Serra Pelada. 
 

Contra la devastació de l'Amazònia

Fundador de l'Institut Terra, un ambiciós projecte mediambiental que vol recuperar el bosc atlàntic, l'ecosistema de la granja familiar on va néixer Sebastiao Salgado, i promoure el desenvolupament rural sostenible a la conca del riu Doce, al Brasil. 

Des de l'Institut Terra recorden Salgado com "un dels millors fotògrafs del nostre temps" i destaquen que, juntament amb la seva parella Lélia Deluiz Wanick Salgado, "va sembrar esperança on hi havia devastació". Amb la seva feina, diuen, el fotògraf va revelar el món i les seves contradiccions i va aplicar l'acció transformadora a la seva vida.

Entre altres reconeixements a la seva obra, Sebastiao Salgado va rebre l'any passat el premi d'honor dels Sony World Photography Awards, el Premi Rei d'Espanya de Periodisme (1988), el Premi Príncep d'Astúries de les Arts l'any 1998 i el premi de la Fundació Hasselblad de Suècia l'any 1989.

Wim Wenders va documentar els viatges de Sebastiao Salgado a Papua Nova Guinea i el Cercle Polar Àrtic a la pel·lícula "La sal de la terra", que va rebre una nominació als Premis Oscar.