Una persona passa per davant d'un cartell de la COP28 a Abu Dhabi, als Emirats Àrabs Units, l'1 d'octubre del 2023. (Reuters/Amr Alfiky)

Negociaran reduccions d'emissions o vendran petroli? Conflicte d'interessos a la COP28

El president de la Cimera del Clima que se celebra a Dubai fins al 12 de desembre és Ahmed al-Jaber, CEO de la petroliera nacional d'Abu Dhabi, ADNOC

Esther Miró / Marta JerezActualitzat

Aquesta cimera del clima comença amb mal peu. Es fa en un país productor de petroli i amb un president que està al capdavant de l'empresa nacional petroliera d'Abu Dhabi (ADNOC), Ahmed al-Jaber. Segons Greenpeace, l'ADNOC ocupa la posició 12 com a productor mundial de petroli i el número 14 a la llista d'empreses responsables d'un terç de les emissions de carboni.

Els darrers informes científics ens alerten que cal reduir les emissions de combustibles fòssils per aturar l'escalfament del planeta. Si no ho fem, les conseqüències seran devastadores per als humans i per a tot el planeta. I aquesta reducció és un dels cavalls de batalla que hauran de negociar les parts a la COP28 que se celebra a Dubai del 30 de novembre al 12 de desembre. Cal que els diversos països negociïn la manera de reconduir la situació, i amb una presidència amb aquest conflicte d'interessos es posa en qüestió l'honestedat amb què s'han de portar les negociacions.

A la polèmica amb la presidència cal afegir-hi que els principals productors de combustibles fòssils tenen previst augmentar les extraccions. Segons l'Informe de la bretxa de producció de les Nacions Unides, els governs planegen produir un 110% més de combustibles fòssils, uns plans que són contraris als compromisos de 152 governs d'aconseguir les zero emissions.

 

La indústria del petroli a la COP

La ingerència del món del petroli en les Cimeres del Clima no ve d'ara. A l'última, la COP27 de Sharm al-Sheikh, hi va haver més de 636 delegats vinculats a la indústria dels combustibles fòssils. Això era un 25% més que l'any anterior, quan ja superaven en nombre la delegació de qualsevol país.

Alguns d'aquests delegats hi anaven camuflats. És el cas del delegat de Mauritània a Glasgow, que va resultar que era un dirigent de la petroliera BP, o el de quatre directius de la francesa Total, que a Sharm al-Sheikh van anar en representació d'una misteriosa ONG ecologista alemanya.

Al-Jaber, president de la COP28, a la Cimera del Clima d'Àfrica aquest setembre (Reuters/Christophe van der Perre)

Ahmed al-Jaber ha intentat netejar la seva imatge. Per fer-ho ha contractat assessors en relacions públiques i publicitat. També ha comptat amb la intervenció de diversos membres del seu equip, que n'han modificat el perfil a Wikipedia per incloure frases que el lloaven personalment i remarcaven la seva participació en projectes d'energies renovables, alhora que esborraven o minimitzaven els projectes d'expansió de la seva empresa d'explotació de petroli.

Per posar encara més en qüestió la seva presidència a la COP28, aquesta setmana la BBC ha publicat un article que assegura que els Emirats Àrabs Units planejaven utilitzar el seu paper com a amfitrió de les converses sobre el clima de l'ONU com una oportunitat per arribar a acords de petroli i gas. Els documents filtrats revelen plans per discutir acords de combustibles fòssils amb 15 nacions.

Al maig, 130 diputats nord-americans i europeus van signar una carta en què es demanava que se'l retirés del càrrec de president de la COP. Però també té suports importants, com l'enviat especial del govern nord-americà pel Clima, John Kerry.

Ara bé, per molt que exhibeixi que també és president d'una empresa d'energies renovables, Al-Jaber no pot amagar que la seva petroliera està en expansió. I el fet que incorporés treballadors en actiu d'aquesta empresa en l'equip de la COP28 ha estat molt criticat, perquè tenen accés a documentació sensible, així com a reunions i negociacions que no haurien de poder ser manipulades per a interessos totalment contraris a la lluita per reduir les emissions de combustibles fòssils.

 

Científics i ecologistes reclamen decisions ambicioses

A l'octubre es va publicar el primer Inventari Global, que és com s'anomena la radiografia que ha fet l'UNFCC –la Convenció Marc de l'ONU sobre el Canvi Climàtic— per veure en quin punt està el món respecte a l'acció contra la crisi climàtica, un inventari que a partir d'ara es farà cada cinc anys.

La conclusió que es desprèn de l'actual és que el món no va pel bon camí per aconseguir els objectius establerts en l'Acord de París el 2015.

ARXIVAT A:
Crisi climàtica
Anar al contingut