Israel mata 69 persones a Gaza el cap de setmana, mentre Netanyahu ordena pressionar més Hamas

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha donat ordres a l'exèrcit per intensificar la pressió sobre Hamas, després que els islamistes hagin rebutjat la seva proposta de treva temporal. Un pla que no preveia posar fi a la guerra ni la retirada de les tropes de Gaza, però sí l'alliberament de la meitat dels ostatges, l'única moneda de canvi que té la milícia per negociar.

Davant del "no" de Hamas, Netanyahu ha dit en un discurs televisat aquest dissabte a la nit que confia recuperar tots els ostatges "sense cedir als dictats de la milícia".

El primer ministre defensa que la guerra està en una "fase decisiva" i que, malgrat que el preu per Israel ha estat alt, "no hi ha més remei que continuar lluitant" per l'existència de l'estat hebreu. "Fins a la victòria", ha pronunciat.

"No cediré davant els assassins que van perpetrar la massacre més gran del poble jueu des de l'Holocaust (...) Estem en una fase decisiva del conflicte, i aquesta etapa requereix paciència i determinació."

Netanyahu ordena pressionar Hamas encara més, i l'exèrcit hebreu incrementa els bombardejos sobre Gaza. Dissabte, Israel hi va matar almenys 44 persones i prop de 150 van quedar ferides, i aquest diumenge s'han reprès els bombardejos amb 25 morts més, entre ells dones i nens. En total, 69 víctimes mortals.

El ministre de Finances vol un "govern militar" a Gaza

Un discurs bel·licista que topa frontalment amb les veus creixents dins del país que es mostren crítiques amb el govern, i que denuncien que s'hagin reprès els bombardejos a Gaza des de fa un mes.

Dins del seu executiu, però, Netanyahu ha trobat el suport dels seus ministres. Com el titular de la cartera de Finances, el colon Bezalel Smotrich, que en un missatge a la xarxa X ha demanat ocupar Gaza i instaurar-hi un "govern militar".

Israel imposa més condicions, Hamas les rebutja

La nova proposta israeliana establia 45 dies de treva i l'alliberament de 10 ostatges vius la primera setmana.

Hamas encara reté 59 ostatges, dels quals Israel calcula que n'hi ha 24 amb vida i que 35 són morts. Si es complissin els termes, aleshores hi hauria una negociació per un alto el foc permanent, que hauria d'incloure, a més, el desarmament de Hamas.

Ostatges com Edan Alexander, un soldat israelià de 21 anys amb doble nacionalitat dels EUA que es creu que és l'últim ciutadà nord-americà viu a la Franja, estan al centre de les negociacions.

L'enviat de Donald Trump, Steve Witkoff, va dir al març que el seu alliberament era una "prioritat màxima", però en els últims dies s'ha encès l'alarma sobre la seva situació. Hamas va anunciar dissabte que havia recuperat el cos d'un dels milicians que el custodiaven, després que aquesta setmana l'exèrcit israelià va atacar la seva posició, i ja no se sap res més del jove.

Mentre continuen els bombardejos sobre Gaza, els mediadors egipcis han estat treballant per restablir l'alto el foc que Israel va trencar el 18 de març. Hamas insisteix que només alliberarà els ostatges restants amb un acord que acabi la guerra de manera permanent, però a hores d'ara el govern Netanyahu només acceptarà una pausa temporal.

Des que va reprendre els atacs, Israel s'ha apoderat de més zones de Gaza i ha ordenat l'evacuació de centenars de milers de persones, en el que els palestins temen que sigui un pas cap a la despoblació permanent de més parts de la Franja. El Ministeri de Salut de Gaza diu que 1.600 persones han mort des de la represa dels bombardejos fa un mes.

Les famílies dels ostatges, al límit

Una situació que desespera també els familiars dels segrestats, que continuen alçant la veu per un acord que retorni els seus éssers estimats a casa. En les darreres hores, Hamas ha publicat un nou vídeo de l'ostatge israelià de 35 anys Elkana Bohbot. Els funcionaris hebreus rebutgen aquests vídeos, que qualifiquen de propaganda, però les famílies insisteixen a demanar que se'ls escolti.

Després de la publicació de les noves imatges de Bohbot, el seu cercle ha expressat en un comunicat que es troben "profundament commocionats i devastats", mostren preocupació pel seu estat mental i físic i es pregunten quant temps més hauran d'esperar per retrobar-se amb ell.