Nius artificials per fomentar la presència de voltor negre a l'Alt Empordà
És una de les accions que es desenvolupen dins el projecte Custforest de conservació de la biodiversitat a la vall de la Muga
Imaginem per un moment que som grans voltors capaços de sobrevolar els frondosos boscos de la vall de la Muga. Des d'aquesta perspectiva privilegiada, podríem distingir 8 grans estructures col·locades damunt d'alguns arbres.
Es tracta de nius artificials que s'han construït per atraure l'espècie i fer la zona atractiva per a la seva estada.
"Aquests voltors negres que estan en dispersió, en veure aquesta colònia falsa, es poden sentir atrets i poden estar aquí sedimentats dos o tres dies. Després tornaran a fer els seus moviments. És simplement una atracció per a un futur projecte de recuperació de l'espècie en aquest espai", concreta Aleix Millet, cap de biodiversitat de Pioners del nostre Temps.
Aquesta fundació és un dels socis del projecte CustForest, que vol conservar la biodiversitat forestal i afavorir l'hàbitat d'espècies protegides o amenaçades, al mateix temps que es potencia l'economia local i es fixa la població al territori.
Nius col·locats estratègicament
Els nius s'han construït sobre unes amples bases metàl·liques on s'han col·locat el gruix de branques per formar la plataforma definitiva.
El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf), soci científic del projecte, ha escollit els millors arbres on col·locar-los.
Marta Josa, tècnica de comunicació de l'entitat, precisa que "són arbres generalment grans, molt alts, que dominen per sobre de la resta, els podem veure sobresortint. També es troben a mig vessant, en pendent, perquè això facilita molt l'entrada i la sortida del voltó negre al niu".
A més, també s'ha aclarit i netejat el voltant d'aquests arbres per millorar la salut del bosc.
La col·locació dels nius ha anat a càrrec del Grup de Suport de Muntanya dels Agents Rurals. Al capdavant d'aquesta operació hi ha Francesc Gomes: "El que fem és adequar la capçada, tallem les branques que cal i posem la plataforma, que fixem a les branques. Després anem posant branques seques i fortes per donar una bona base a la plataforma, i després brancada verda més flonja".
Finalment, en alguns nius també s'hi han col·locat figures artificials de voltor negre de mida real per fer de reclam afegit per als exemplars que puguin aparèixer per la zona.
El voltor negre a Catalunya
A Catalunya hi ha els quatre tipus de voltors d'Europa: el negre, el comú, l'aufrany i el trencalòs.
El voltor negre és l'ocell necròfag més gros del continent europeu, i actualment està classificat com a espècie vulnerable a Catalunya, on només nidifica al massís de Boumort.
En aquesta zona es va desenvolupar a principis dels 2000 un projecte de reintroducció de l'espècie que ha aconseguit que actualment hi hagi implantades dinou parelles i entre cinquanta i seixanta exemplars.
Una de les característiques d'aquest carronyaire és el seu instint filopàtric, és a dir, que acostuma a reproduir-se al mateix lloc on va néixer.
Aleix Millet indica que quan són joves es dispersen i recorren molts quilòmetres, però quan arriben a la maduresa sexual solen tornar al mateix indret on van sortir de l'ou. Tot i així, ja s'han detectat alguns exemplars que han fet estada durant dos o tres dies per la zona.
Per això, de moment serà difícil que nidifiquin a la Vall de la Muga, però amb aquest projecte es vol posar la base perquè algun dia s'hi puguin reproduir.
Si s'aconseguís que aquesta au es reproduís a la Muga, també beneficiaria les colònies més properes. "Es crearien connexions entre les poblacions catalanes, ibèriques i franceses, i això faria que hi hagués més barreja genètica, cosa que afavoriria molt l'espècie", ha ressaltat el cap de biodiversitat.
La importància del voltor negre
El voltor negre té un paper clau dins l'ecosistema forestal, perquè s'alimenta d'animals morts, des de conills a grans mamífers com vaques, de manera que ajuda a frenar la propagació de patògens.
"Són els nostres sanitaris de les muntanyes, perquè són els encarregats de fer desaparèixer els animals morts, que es podrien convertir en punts d'infecció", segons Millet.
Però actualment aquesta espècie ha de fer front a diversos perills, des de l'ús il·legal d'esquers enverinats a les col·lisions amb línies elèctriques o la ingesta dels medicaments en cadàvers de bestiar.
La protecció del seu hàbitat, a més, comporta beneficis per a moltes altres espècies de fauna i flora associades als ecosistemes forestals mediterranis: és el que s'anomena espècie paraigua: "Ens encanta el voltó negre i volem que estigui en aquesta vall, però és un projecte molt més complex, perquè estàs millorant la qualitat dels boscos, la fixació del CO₂ i reduint els riscs d'incendis", conclou Aleix Millet.
