"No es pot ser pessimista tan aviat": el tren dels activistes climàtics arriba a Barcelona

"Àfrica ha estat patint durant molts anys els efectes del canvi climàtic, quan tot just contribueix en un 4% al conjunt d'emissions globals!"

És el crit contra la injustícia climàtica de l'activista Hilda Flavia Nakabuye. Amb 26 anys ja s'ha convertit en un referent al seu país, Uganda, de la lluita contra l'escalfament global i la crisi ecològica. Entre les seves accions, hi ha les protestes contra l'oleoducte EACOP, un immens projecte per transportar cru des d'Uganda a Tanzània i que ja ha devastat en la fase inicial de construcció els mitjans de subsistència de milers de famílies. 

La Hilda ha compartit tren amb un centenar de defensors per la justícia climàtica que han vingut fins a Barcelona per participar en el festival Fixing the Future. El certamen reuneix, durant tres dies, idees innovadores, segons diu el programa del festival, "per un món millor".

"Estan matant activistes a trets"

Però el destí, el festival, no és l'únic objectiu del seu viatge: el trajecte també. Imagineu-vos 100 activistes joves, arribats de tot el món, reunits dins d'un tren, cap a Barcelona. Els vagons s'han convertit en un espai de debat sobre el clima en què cada activista ha fet conèixer la realitat del seu país d'origen. 

"Al Perú, a la meva regió, estan matant activistes, a trets!" Ho explica en Pavel Martiarena, que ha arribat, després d'un llarg viatge, des de la selva peruana.

"Està passant en molts països de Llatinoamèrica, i els nostres governs no els defensen. En canvi, qui mata i amenaça els activistes té més poder."

Com ell, altres lluitadors de Kènia, Nigèria, el Brasil o les Filipines han pujat al tren dins de la campanya mundial d'Oxfam #MakeRichPollutersPay, "fem que els contaminadors rics paguin".

Tenen en comú l'edat, entre 18 i 30 anys, però també que són testimoni del patiment de moltes comunitats a causa dels efectes de l'emergència climàtica en països del Sud Global. I, sobretot, que no es queden de braços plegats. Lluiten per construir un futur que ara veuen en perill.

"Seguim desforestant l'Amazònia, una reserva de carboni, una taula de salvació. I fent això estem accelerant la crisi" diu en Pavel, que ha vist com contínuament fan fora de casa seva multitud de comunitats indígenes de la selva peruana.

"Són víctimes de l'extractivisme intensiu. S'hi treu or o fusta, per exemple. Jo intento explicar aquí que, mentre es compren joies d'or o parquets de fusta d'allà, estan dessagnant vides humanes, a més dels ecosistemes."

L'objectiu del viatge és demanar que paguin els que més contaminen

Durant el trajecte, amb parades a París o Madrid, els activistes han difós el missatge: que els responsables de la majoria de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, com les indústries de combustibles fòssils, els milmilionaris, i les empreses més contaminants, siguin els que paguin més impostos. De moment, porten ja més de 280.000 signatures.

"Volem que les persones responsables històricament de les emissions globals siguin els que paguin per tots els danys que les comunitats estan vivint ara mateix". Annelice Corrales resumeix així el fet que l'1% més ric del planeta contamina més que el 50% més pobre. A més, els països que menys contaminen són els que pateixen més els efectes de la crisi climàtica i els que tenen menys recursos per fer-hi front.

Segons un estudi recent d'Oxfam, per assolir la neutralitat climàtica el 2050, la reducció d'emissions no ha de ser uniforme. sinó que han de ser els països rics els qui han de reduir en un 97% el seu consum. I els joves defensors de la justícia climàtica que provenen de països del sud global ho tenen molt clar perquè ho viuen directament.

Annelice té 22 anys i prové de Costa Rica, on treballa com a enginyera ambiental a la vegada que lluita perquè la societat participi del procés de governança climàtica. "S'han de protegir les comunitats més vulnerables. D'això va la justícia climàtica." I assenyala directament com a culpables als països més rics:

"Els països del nord han tingut un model de vida consumista que ha generat la major part de les emissions globals. I ara, els impactes més grans no els estan rebent els països que els van causar, sinó en els més vulnerables, els del sud global."

Acompanyant-los fins aquí, l'activista catalana Maria Serra Olivella, amb 21 anys, critica la manca d'accions contundents de les polítiques actuals, dels països més benestants i dels més rics:

"Viuen en un món totalment paral·lel, i ,com que no senten que s'estan cremant, no corren."

La María ha assistit a diverses cimeres del clima, com la darrera, la COP27 a Egipte, el novembre passat. Però ha decidit no assistir a la propera, la COP28 que se celebrarà als Emirats Àrabs d'aquí unes setmanes. "Portem 27 cimeres del clima i no ha passat absolutament res! Les COP són necessàries, però necessitem més", diu.

I fa una crida perquè la societat no es quedi en un mer espectador i que passi a l'acció: "necessitem molta més xarxa local que ajudi que això funcioni i que les COP siguin un examen al final d'any, però que no sigui l'únic que fem."

A la darrera cimera del clima, la COP27 que es va celebrar a Sharm-Al-Shaik, a Egipte, es va assolir una fita històrica: establir un fons per al que s'anomena "danys i pèrdues", un suport econòmic als països més necessitats i afectats per l'emergència climàtica. Era una reivindicació de feia dècades que va rebre sempre l'oposició de molts països rics, com els Estats Units. Però el fons segueix buit perquè la maquinària per posar-lo en marxa és molt lenta.

De fet, encara no se n'han definit els mecanismes necessaris, com, per exemple, quins requisits es demanaran als països que el puguin rebre, ni com se'n determinaran les quantitats. Així que aquest grup d'activistes espera fer pressió, just abans de la propera cimera, per aconseguir  accions més concretes. Demanen, per exemple, més impostos als combustibles fòssils.

Provinent de les Filipines, Marinel Ubaldo, a més, demana que, a més, es deixin de finançar les empreses de gas, petroli i carbó:

"S'estan aprofitant del nostre patiment. No som els responsables de l'escalfament global, ni del canvi climàtic."

Les ajudes als combustibles fòssils encara baten rècords

La vergonyosa realitat és que, ara mateix, la situació és totalment inversa. Les ajudes als combustibles fòssils van batre un rècord el 2022, amb més de 6 bilions d'euros a tot el món, segons dades del Fons Monetari Internacional. "Fins ara, tot són promeses, paraules. Però no hi ha decisions reals", diu en Pavel.

"Esperem que a la COP28, si ens mobilitzem, exigim als governants i empreses que es posin una mà al cor i l'altra a la butxaca. Perquè el planeta va rumb a un futur desconegut, va contra un mur."

Les demandes també proposen un impost a les persones més riques, els anomenats milmilionaris que, segons dades d'Oxfam, produeixen un milió de cops més emissions que la mitjana de qualsevol altra persona.

Seria fàcil pensar que precisament els joves provinents de països del sud global, on més s'estan vivint els estralls de l'escalfament global, i que veuen com el seu futur corre el perill d'estar en flames, podrien caure en la desesperació i el desànim... Sobretot perquè la majoria critiquen que, davant de les evidències, les polítiques mundials no són tan contundents ni ràpides com caldria.

Però no és així. No han dubtat a embarcar-se en aquest viatge per fer saber al món que no cediran en la seva lluita. I malgrat veure com s'està desforestant l'entorn de la seva llar, l'Amazones, en Pavel ho resumeix amb esperança i, sobretot, determinació:

"No podem ser pessimistes tan aviat. Perquè encara hi ha molt per fer per a les futures generacions."