Primer pas per reformar el funcionament de la Fiscalia i reforçar-ne la independència

El fiscal general de l'Estat passarà a tenir un mandat de cinc anys perquè no coincideixi amb la legislatura. El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts una reforma de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, que modifica el funcionament de la justícia i adapta la normativa a la nova llei d'enjudiciament criminal.

D'aquesta manera, la figura del fiscal general, que actualment té un mandat de quatre anys, passarà a estar al càrrec un total de cinc no renovables. El govern espanyol vol evitar així que cessi quan caigui l'executiu que l'ha proposat, tot i que continuarà sent el govern l'encarregat de nomenar-lo.

El ministre de Justícia, Félix Bolaños, ha qualificat la reforma de la "més gran que s'ha fet mai al sistema judicial" i ha reiterat que la nova norma apropa la legislació espanyola als "millors estàndards europeus":

"És imprescindible reforçar l'autonomia de la Fiscalia, tal com ja ens ha demanat el Consell General del Poder Judicial i el mateix ministeri públic."

El nou text també estableix els únics supòsits segons els quals els fiscals generals podran repetir càrrec: si en substitució d'un fiscal cessat o que ha renunciat al càrrec el substitut ha estat menys de dos anys en exercici.

Reforç de la independència

Bolaño també ha anunciat que la reforma s'aplicarà a partir de l'1 de gener del 2028. D'aquesta manera, el govern escollit en les pròximes eleccions espanyoles, previstes per a l'any 2027, encara podrà triar el pròxim fiscal general, que passarà a tenir un mandat de cinc anys.

Tot i això, el ministre ja ha anunciat que, en cas que el PSOE surti guanyador dels comicis, no nomenarà l'actual cap del ministeri públic, Álvaro García Ortiz, ja que "ja ha complert dos mandats".

El Consell General del Poder Judicial ja havia reclamat "reforçar" la independència de la Fiscalia perquè no estigués subjecta a "ingerències o pressions externes", unes demandes que el Consell de Ministres ha volgut recollir amb aquesta modificació. Es tracta del canvi més profund fet a la Fiscalia en les últimes dècades.

La reforma arriba enmig de les investigacions de l'actual fiscal general pel cas de les filtracions de correus de la parella sentimental de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. La modificació del reglament, però, estava prevista abans que comencessin les investigacions.

La de García Ortiz no ha estat l'única polèmica que ha envoltat el ministeri públic per presa de decisions amb rerefons polític. El fiscal general nomenat pel PP, José Manuel Maza, va ser criticat per les querelles interposades contra els líders independentistes, en les quals els acusava de rebel·lió, sedició i malversació.

Límits entre el poder polític i la Fiscalia

La nova normativa també limita les relacions entre el poder polític i la Fiscalia. Les comunicacions entre el govern espanyol i la Fiscalia s'hauran de lliurar per escrit i fer-se públiques.

El fiscal tampoc podrà ser cridat a comparèixer davant el Consell de Ministres per retre comptes davant l'executiu.

A més, la reforma estableix que el fiscal només podrà ser destituït en cas d'incompliment greu de les seves funcions i amb un informe previ del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

D'aquesta manera, quan es constitueixi un nou govern després d'unes eleccions, no es podrà cessar un fiscal amb una línia discrepant únicament per criteri polític, sinó que es necessitarà el consentiment del CGPJ.

La nova regulació també estableix que les associacions de fiscals no podran rebre finançament de governs o organismes estrangers, un cens que serà controlat per la mateixa Fiscalia de l'Estat.

Contrapès de la Junta de Fiscals de Sala

El fiscal general guanya poders pel que fa al nomenament, ascens i sancions dels seus subordinats, ara en mans de l'executiu.

Per contra, quedarà més fiscalitzat per la Junta de Fiscals de Sala, un òrgan que podrà imposar el seu criteri sobre el del fiscal general en cas de disposar del suport d'almenys tres cinquenes parts dels seus membres. Es tracta d'un canvi important en una institució d'estructura piramidal i basada en el principi de dependència jeràrquica. "Volem que les decisions siguin més col·legiades", ha dit Bolaños.

Les comunitats autònomes no podran demanar a la Fiscalia que obri o impulsi qualsevol investigació. La petició serà patrimoni exclusiu del president espanyol i, en aquest cas, el fiscal general ho haurà de sotmetre a deliberació de la Junta de Fiscals de Sala, que haurà de raonar la seva decisió.

A més, el fiscal no podrà impartir instruccions de procediments concrets amb discrecionalitat, ja que necessitarà el consens del tinent fiscal del Tribunal Suprem o del fiscal de la Sala cap de la secció que correspongui.

També augmenten les incompatibilitats per a aquesta figura: no podran ser fiscals generals els candidats que hagin estat ministres, secretaris d'estat, diputats o senadors en els cinc anys anteriors.

Les instruccions, en mans dels fiscals

La reforma també amplia les funcions dels fiscals. Un cop es faci efectiva, les instruccions judicials deixaran d'estar en mans dels jutjats i passaran a les ordres dels fiscals, una fórmula que ja apliquen diversos països europeus, tal com ha reiterat el ministre de Justícia.

D'aquesta manera, els jutjats d'instrucció abandonaran les seves tasques actuals i passaran a exercir de garants del procés.

El ministeri públic passarà a dirigir la policia judicial en les seves funcions, encarregada de fer escorcolls i detencions, i el fiscal en cap serà responsable de nomenar el fiscal o fiscals encarregats de la investigació de cada cas.

A banda, el Consell de Ministres també preveu la votació de la reforma de la llei orgànica del poder judicial per l'ampliació i enfortiment de les carreres judicial i fiscal, que ara passarà ja a tràmit parlamentari al Congrés dels Diputats.

Els canvis preveuen crear un organisme públic de fiscals encarregats de preparar els opositors, que, a més, necessitaran autorització del CGPJ per fer-ho.