Per què calen més homes mestres i monitors: "Els nens es poden veure com a cuidadors"
Només un 14% dels docents d'infantil i primària són homes, un fet que els experts atribueixen al poc prestigi d'una professió molt vinculada a les cures
Que als cursos d'infantil i primària hi ha pocs mestres homes no és només una percepció. Les dades ho corroboren. Segons el Departament d'Educació, aquest curs els homes representen només el 14% dels docents a infantil i primària, mentre que les dones són el 86%. La tendència ve de lluny i està estancada. La proporció ha estat exactament la mateixa durant els últims cursos.
Vicent Borràs, professor del Departament de Sociologia de la UAB i membre de l'Institut d'Estudis del Treball, assegura que hi ha pocs homes al sector de l'educació perquè és una feina relacionada amb el treball domèstic i amb les cures. "Tradicionalment ha estat una feina que han fet les dones i, a més, de poc prestigi".
Explica que hi ha un cert tabú al voltant dels homes que trien aquesta professió: "Han de fer un procés de reconstrucció o de transformació personal de la seva pròpia masculinitat".
A més, segons Borràs, els homes també han de lluitar contra una certa sensació d'incomoditat per part d'alguns pares. El professor creu que està lluny que es trenqui la tendència perquè calen canvis generacionals i que els nens que ara són petits associïn les cures als homes: "Com més homes estiguin presents en aquestes tasques de cura, més es trenca aquest imaginari que la masculinitat és contrària a la tasca de tenir cura de les criatures".
El Raül Cabús Lomba, que és mestre d'infantil des de fa 14 anys i que ara treballa a l'Escola del Bosc de Rubí, sent que el fet de ser home mai l'ha incapacitat per fer la seva feina. "Jo he pogut acompanyar l'alumnat, establir vincles emocionals i afectius amb els infants i quan cal canviar els alumnes els canvio".
Alguna vegada s'ha trobat amb algun pare que l'ha confós i s'ha pensat que era el professor d'anglès o el psicòleg del centre. De fet, en triar els estudis de seguida va detectar que la professió està molt feminitzada. "Quan vaig arribar a la universitat em vaig trobar que a classe érem dos nois de 150 alumnes".
Una tendència estancada
Les dades indiquen que no hi haurà més homes a les aules a curt termini. Només el 22% dels alumnes que aquest curs han començat el grau d'Educació Infantil i Educació Primària són nois, segons el Departament d'Universitats. A les universitats públiques són el 19,7%, a les privades el 26,6% i a la UOC, que no és presencial, són un 34,1%.
El Joel Cano estudia el primer curs del grau d'Educació Infantil a la UB i creu que té pocs companys nois "pel que diran". "Estaria bé que hi hagués molts més homes a la carrera perquè els infants han de veure que la criança també la podem fer els homes".
Els homes també són minoria al sector del lleure
La Fundació Pere Tarrés i Fundesplai, dues de les entitats referents del sector del lleure a Catalunya, compten amb pocs homes entre els seus treballadors. A la Fundació Pere Tarrés, els monitors contractats representen el 18% i els voluntaris el 40%. En el cas de Fundesplai, el 24% dels monitors contractats són nois i el percentatge dels monitors voluntaris també s'eleva lleugerament, fins al 32%.
El Raül Garcia, monitor de Fundesplai, ha notat que els nens dels casals s'adrecen a ell per jugar i per riure i que busquen les monitores per a temes més sentimentals: "No és una cosa que m'agradi, no hi ha d'haver aquesta distinció de gènere".
Els infants, indiferents al gènere del mestre
Segons Vicent Borràs, "els nens necessiten algú que els cuidi i els estimi, independentment del gènere del mestre. Els estudis no diuen que hi hagi una diferència important de cara els professionals que en tenen cura".
Ara bé, Borràs afegeix que per tal de trencar aquesta tendència és important que els infants tinguin referents masculins: "La manera de fer que hi hagi més homes que treballin de mestres d'infantil és que els nens se sentin cuidats de la mateixa manera per homes que per dones. Així es poden imaginar a ells mateixos en el futur com a cuidadors".
El Raül Cabús i Lomba creu que els infants petits no han tingut prou trajectòria escolar per notar diferències entre un mestre home o dona. "És interessant que els nens es trobin el que es trobaran a la vida real, és a dir, una societat mixta. El més important és que qui fa la feina en tingui ganes i vocació".
