Quan Mortadel·lo i Filemó encara no treballaven per a la TIA: els inicis del duet, en un llibre

Com van ser els inicis de Mortadel·lo i Filemó? Què feien abans de formar part de la TIA? Si sou amants de la famosa parella de detectius creats per Francisco Ibáñez, esteu de sort. L'editorial Bruguera acaba de publicar una edició històrica que recopila de forma ordenada les 200 primeres vinyetes dels entranyables personatges.

La recopilació l'han fet els experts en Ibáñez Antoni Guiral i Jordi Canyissà, que consideren un fet de justícia aquest recull d'una de les sèries més longeves i populars del còmic català. 

Les tires van aparèixer a la revista "Pulgarcito" entre els anys 1958 i 1961, i ara, al llibre, les trobem en el mateix ordre de publicació, que no vol dir que sigui l'ordre real en què les va dibuixar. 

Canyissà explica que van arribar a aquesta conclusió per l'estil de les vinyetes, que no sempre és coherent. 

"Hi ha elements en els dibuixos, com ara proporcions anatòmiques o elements distintius, que desapareixen, però que tornen a sortir en algunes historietes del final del llibre. Això ens demostra que s'han publicat desordenadament" 

L'evolució del duet i el retrat d'una època

Totes les historietes, però, es podrien catalogar de vintage. Unes vinyetes que, segons Canyissà, es poden seguir perfectament, tot i ser de fa uns quants anys, i que sorprendran el lector "per la modernitat i l'agilitat dels gags". 

Són uns dibuixos que ens permeten veure l'evolució de Mortadel·lo i Filemó i comprovar que Ibáñez no els reprodueix mecànicament, sinó que els canvia. També modifica els elements que els identifiquen. 

"Al principi tots dos porten barret; el de Mortadel·lo és molt característic perquè és d'on treu les disfresses. Això desapareix per guanyar agilitat en la narració i Mortadel·lo ja no es disfressa sinó que passa a mutar." 

Les vinyetes recuperades també són un reflex generós d'una època històrica, de l'Espanya de finals dels cinquanta i inicis dels seixanta del segle passat.

"En aquell moment hi havia gana. Així doncs, hi surten les cartilles de racionament, i hi havia els serenos. Hi veies personatges coneguts de l'època. Surt el Kubala, per exemple. I quan hi ha noves necessitats, també apareixen: comprar-se una casa o un cotxe..." 

Casos esbojarrats i una munió d'insults originals

En aquests 200 casos de Mortadel·lo i Filemó, els agents encara no treballen per la TIA, l'organització fictícia dels Tècnics d'Investigació Aeroterràquia. Per tant, encara no existeix tot l'ecosistema de personatges amb qui compartiran aventures més endavant, com el Súper, el professor Bacteri o la secretària Ofèlia. 

En aquests 200 números, són ells dos sols que treballen en una "agència d'informació". Canyissà explica que és com si fos una sitcom que han d'aguantar els dos personatges sols, "ajudant-se només del seu talent, els diàlegs i el seu comportament".

Els casos que han de resoldre són esbojarrats i estrambòtics, com sempre. Antoni Guiral en destaca alguns, com ara descobrir el robatori d'una pintura de Velázquez o fer de guardaespatlles d'un senyor ric del Perú. 

"Fins i tot hi ha una historieta en què surt una de les germanes Gilda, creades per Manuel Vázquez, que els demana que trobin l'amor de la seva vida".

En l'apartat d'insults, com és característic d'Ibáñez, n'apareixen molts i variats, i sempre intentant esquivar la censura. 

"Zoquete, besugo, merluzo, gamberro, percebe... Curiosament n'hi ha molts de relacionats amb els peixos. Era una tradició a l'editorial Bruguera que possiblement va començar Rafael González, que era el director editorial aleshores. Estaven en ple franquisme i no es podien dir certes coses, i menys en publicacions que teòricament eren infantils." 

És evident, segons Antoni Guiral i Jordi Canyissà, que Mortadel·lo i Filemó, els personatges més populars del còmic espanyol, es mereixen aquesta recopilació, però també altres, hagin sortit o no de la ploma de Francisco Ibáñez.