Quatre reptes de la Síria post-Assad: de l'extremisme islàmic a l'economia d'un país en guerra

Fa tot just quatre dies que les forces rebels sirianes liderades pel grup islamista Hayat Tahrir al-Sham (HTS) va enderrocar el govern totalitari de Bashar Al-Assad.

En les primeres hores, els carrers de la capital del país, Damasc, han estat escenari de celebracions, mostres d'eufòria i de rebuig al règim.

Però també, des del principi d'aquesta nova etapa en la història de Síria, s'han sentit veus, més discretes i prudents, que expressen preocupació pel futur proper del país.

Un futur que dependrà de la capacitat que tinguin la societat i el nou govern sirians per entomar alguns dels desafiaments que se'ls presenten.

L'ombra de l'extremisme islàmic

Hayat Tahrir al-Sham és considerat una organització terrorista per l'ONU, el Regne Unit i els Estats Units, entre d'altres, tot i que alguns d'aquests països han anunciat que en revisaran la classificació després del seu accés al poder.

L'HTS es va fundar el 2011 com una branca d'Al-Qaeda amb el nom de Jabhat al-Nusra. Uns anys després, es va desvincular d'Al-Qaeda i va canviar de nom a Hayat Tahrir al-Sham (Organització per a l'Alliberament del Llevant) quan es va fusionar amb altres grups similars.

En els darrers anys l'HTS i el seu líder, Mohammad al-Julani, s'han esforçat per mostrar-se com una organització moderada i tolerant, que ha superat els seus vincles amb l'islamisme més radical, i que podia ser una alternativa real per a tots els sirians.

Des que han arribat al poder a Síria, Al-Julani i els seus han assegurat que respectaran els drets de les dones i de totes les minories ètniques i religioses del país, i han exigit als seus combatents que actuïn amb aquesta premissa.

Però la història recent de l'Orient Mitjà hi ha exemples de forces que accedeixen al govern amb la bandera de la moderació i acaben implementant règims islamistes opressius: Des de la revolució islàmica del 1979 a l'Iran fins al més recent retorn al poder dels talibans a l'Afganistan.

Per això, molts sirians --especialment entre els que no són musulmans sunnites-- es miren amb recel i certa angoixa l'arribada al poder d'un grup islamista.

La diversitat ètnica i religiosa de Síria

Síria és un país divers amb diferents comunitats ètniques i religioses, moltes vegades relacionades amb una zona geogràfica concreta.

En l'àmbit religiós, es calcula que el 75% de la població és musulmana sunnita. Els alauites, un grup religiós musulmà derivat dels xiïtes, del qual forma part Bashar Al-Assad, representen prop del 15%.

Els alauites es concentren a la zona costanera del país, a l'oest, i són la comunitat religiosa que donava més suport a Al-Assad. Per això, molts alauites temen la represàlia dels rebels, tot i que aquests hagin assegurat que no n'hi haurà.

Aproximadament un 10% de la població de Síria és cristiana, entre els quals hi ha ortodoxos grecs i sirians, maronites i d'altres. A més, també hi ha comunitats més petites de drusos, jueus i altres grups.

Ètnicament, al costat de la majoria àrab destaca el 10% aproximadament de kurds, arrelats al Kurdistan sirià, al nord-est del país.

Un país desolat per una guerra que encara dura

La guerra civil siriana va esclatar fa ja 13 anys, quan el govern de Bashar al-Assad va reprimir amb violència les protestes prodemocràtiques del 2011 en el context de la Primavera Àrab.

Des d'aleshores, el país ha estat dividit en multitud de bàndols i faccions enfrontades, amb el suport de diferents potències i països estrangers amb els seus propis interessos.

La caiguda del règim d'Al-Assad és un punt d'inflexió en el conflicte, però no l'atura.

Al nord del país, grups com l'Exèrcit Nacional Sirià (o SNA, amb el suport de Turquia) segueixen en guerra amb les Forces Democràtiques de Síria (o SFD, liderades pels kurds amb el suport dels Estats Units).

De fet, està previst que el secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, visiti Turquia aquest divendres per abordar la situació.

Ja abans de la guerra, l'economia siriana estava en dèficit comercial --importava més del que exportava-- i depenia en gran manera dels ingressos del turisme, el trànsit comercial, els ajuts d'altres països i les remeses enviades per les persones emigrades.

L'esclat i l'enquistament del conflicte ha suposat un gran empobriment del país i de la població: Segons dades del Banc Mundial, el PIB de Síria va passar dels 67.500 milions de dòlars el 2011 als 9.000 el 2021.

Ara, el nou govern interí té el repte de reconstruir el país --literalment, però també en un sentit econòmic--, així com d'avançar cap a una pacificació que faciliti aquesta tasca.

La qüestió internacional en un país clau

La posició geogràfica de Síria la converteix en un país clau en l'àmbit geoestratègic.

Per aquesta raó, la guerra civil siriana ha vist passar combatents, bombes, material militar o diners de procedència nord-americana, russa, israeliana, turca, iraniana, libanesa (a través de Hezbollah) i diversos països àrabs, entre d'altres.

Amb la caiguda d'Al-Assad, Turquia guanya influència sobre el seu veí del sud, sobre el qual manté combatents a través de l'SNA.

A la vegada, Israel ha estat un dels catalitzadors de la caiguda del règim, després de debilitar l'Iran i Hezbollah (aliats d'Al-Assad) en els darrers mesos.

Ara bé, Israel tampoc se sent còmode amb una Síria dominada pels islamistes. Per això, els darrers dies ha bombardejat el país per eliminar la capacitat militar del nou govern.

Els Estats Units mantenen el contingent de 900 soldats en suport a les SDF en territori kurd, al nord-est, una zona d'un valor estratègic especial. Però en un moment de transició a la Casa Blanca, amb Trump descartant la implicació nord-americana en conflictes llunyans, ningú pot assegurar-ne la continuïtat. 

Ara, el nou govern haurà de buscar suports internacionals que li seran essencials per a la reconstrucció, mentre els països occidentals debaten si deixen de considerar terrorista Hayat Tahrir al-Sham per poder iniciar-hi relacions diplomàtiques.