Què és la Nova Ruta de la Seda que enfronta la Xina i els EUA pel control del canal de Panamà

La Xina acusa els Estats Units d'haver forçat Panamà a abandonar l'acord de col·laboració comercial conegut com la Nova Ruta de la Seda, que preveu l'expansió global del gegant asiàtic. 

Després de la reunió que va mantenir el secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio, amb el president panameny, José Raúl Mulino, Panamà ha anunciat que no renovarà aquest acord que van signar amb la Xina el 2017.

Panamà es va convertir llavors en el primer país llatinoamericà a incorporar-se al pla emblemàtic de Xi Jinping, un corredor econòmic entre Orient i Occident que serà la nova ruta de la seda.

Pequín no ha trigat a reaccionar a la sortida de Panamà del projecte i critica amb duresa "la pressió i la coerció" que, segons ells, els Estats Units han exercit sobre Panamà durant la visita del secretari d'Estat.

Què és la Nova Ruta de la Seda?

Inspirat en l'antiga ruta comercial terrestre i marítima que connectava la Xina amb la resta del món des del segle I aC, el president xinès Xi Jinping impulsa des del 2013 un projecte de revitalització dels antics camins comercials de la ruta de la seda.

La Nova Ruta de la Seda --o Belt and Road Initiative (BRI) en anglès-- té com a objectiu millorar la connectivitat i la cooperació amb la Xina a escala transcontinental. Per aconseguir-ho, el govern xinès finança i desenvolupa projectes i infraestructures en altres països. 
 

Quin paper té Panamà a la Nova Ruta de la Seda?

El canal de Panamà té un paper clau en les rutes comercials del segle XXI: hi passa el 6% de tot el trànsit marítim mundial i tant la Xina com els Estats Units se'n disputen el control. 

Els Estats Units consideren una amenaça la presència creixent d'interessos xinesos al canal des que el 2017 Panamà va signar l'acord de col·laboració amb la Xina englobat dins el projecte de la Nova Ruta de la Seda. 

Ara, la Xina és el segon país que més volum de càrrega fa passar pel canal de Panamà, just darrere dels Estats Units. 

Des que va ser elegit president, Donald Trump no ha amagat el seu interès de recuperar la influència nord-americana sobre Panamà i, de retruc, sobre el canal. 

Fa uns dies va insinuar que Panamà havia violat els terminis de l'acord signat per Omar Torrijos amb Jimmy Carter el setembre del 1977 que van permetre a Panamà recuperar el control total del canal el 1999.

Trump va dir als periodistes que ara "la Xina gestiona el canal" i es va mostrar decidit a prendre les mesures necessàries per protegir els drets dels Estats Units, inclosa la possibilitat "d'exigir que retornin el control total del canal de Panamà als EUA, ràpidament i sense fer preguntes". 

Segons ell, la influència xinesa és tan important al voltant del canal de Panamà que podria tancar-lo en cas de conflicte, amb conseqüències catastròfiques per als EUA. 

Però, objectivament, la presència de capital xinès se circumscriu a dos ports en els dos extrems del canal: Balboa, a l'oceà Pacífic, i Cristóbal, a l'oceà Atlàntic. Aquests ports els gestiona un conglomerat empresarial privat de Hong Kong, CK Hutchison, a través de l'empresa Panama Ports Company. Hutchison Ports també gestiona la terminal Best del Port de Barcelona. 

Sí que pertanyen a l'estat xinès dues companyies que construiran un nou pont sobre el canal que està previst que s'inauguri el 2028. 

Altres projectes de la Nova Ruta de la Seda a l'Amèrica del Sud

Des que Xi Jinping va llançar la iniciativa de recuperar la ruta de la seda, més d'un centenar de països d'Europa, l'Orient Mitjà, Àfrica i l'Amèrica del Sud s'han sumat al projecte. 

I el capital xinès s'ha escampat per tot el món impulsant la construcció de ports comercials, ponts, infraestructures viàries, centrals elèctriques i projectes de telecomunicacions. 

Tot i que l'Amèrica del Sud va quedar fora del projecte en un primer moment, des que Panamà s'hi va apuntar, altres països llatinoamericans s'hi han afegit. Ara formen part de la Nova Ruta de la Seda l'Uruguai, l'Equador, Veneçuela, Xile, l'Uruguai, Bolívia, Cuba, Costa Rica, el Perú, Nicaragua i l'Argentina. 

Empreses privades o d'altres que directament pertanyen al govern xinès han finançat projectes d'infraestructures tan emblemàtics a la regió com la reconstrucció d'un aeroport internacional a l'Equador afectat per un terratrèmol o la construcció d'una gran zona portuària al nord de Lima, al Perú. 

Amb aquests i altres projectes, la Xina ha aconseguit tenir un paper predominant en les inversions a l'Amèrica Llatina, on els bancs d'inversió xinesos han concedit més de 150.000 milions de dòlars en els últims quinze anys.