Què et passa al cervell quan et quedes en blanc?

Qui no s'hi ha trobat mai? Estàs en un examen, en una presentació important a la feina o simplement al mig d'una conversa acalorada i, plaf, sents com el cervell, en el moment més inoportú, se't desendolla. Et quedes en blanc. I per molt que ho intentis no hi ha manera de recuperar el fil d'allò que deies. 

A vegades, aquesta sensació de desconnexió instantània i involuntària succeeix sense que ni tan sols te n'adonis; simplement et quedes badant, amb la mirada perduda, en qualsevol context.

Durant molt de temps els científics havien tractat d'explicar què eren i per què es produïen aquests estats mentals caracteritzats per absència total de pensament, una anomalia total en el flux d'idees continu del dia a dia en què estem submergits. S'havia apuntat a distracció, a dispersió, a desconcentració, però no hi havia una explicació ni tampoc una definició consensuades, i el coneixement sobre què els provocava i quines àrees del cervell estaven implicades era escàs. 

Nou estudi

Ara, un equip internacional format per neurocientífics i filòsofs sembla haver arribat, per fi, a una explicació, després d'haver revisat més de 80 articles científics sobre aquesta qüestió i d'haver escodrinyat amb tecnologies d'imatge cerebral què passa exactament en el cervell durant aquests lapsus mentals.

Tal com publiquen a la revista Trends in Cognitive Sciences, el cervell entra en un estat similar o comparable a quan somiem. I, argumenten els investigadors, no és un únic fenomen, sinó tota una família --en què inclouen també des de la meditació fins als sons en blanc-- amb mecanismes cerebrals compartits.

Deixar la ment en blanc

En experiments que van realitzar amb voluntaris a qui demanaven que deixessin la ment en blanc, van veure que el cervell redueix la complexitat de senyals, com si s'apagués parcialment. L'activitat neuronal era molt semblant a la que tenim quan dormim, amb predomini de les ones cerebrals lentes, que interrompen el processament normal d'informació. A més, es desconnectaven alguns circuits neuronals en regions clau com l'hipocamp o l'escorça motora, i s'activaven, en canvi, d'altres que es mantenien en alerta.

Els investigadors apunten que les persones sanes passen entre el 5% i el 20% del temps en aquest estat, que és molt més comú, destaquen, en individus amb TDHA i trastorn d'ansietat, o que han patit un ictus o alguna altra lesió cerebral. 

Aquest parèntesi mental sol passar més després de tasques que requereixen una concentració sostinguda o que són mentalment exigents; després d'episodis de poc descans, i de realitzar un esforç físic important o intens. 

A més, els neurocientífics van veure que aquests moments en blanc anaven acompanyats de respostes físiques del cos: a més de la boirina mental, freqüència cardíaca més lenta i pupil·les més petites.

És com si el cervell fes petits episodis locals de son, en què algunes regions cerebrals entren en un estat de descans momentani, mentre que la resta de l'organisme continua despert, apunten al treball els autors, que defensen que quedar-se en blanc és un estat més de consciència.