
Què ha de passar amb l'entrada en vigor a Gaza de l'alto el foc signat per Israel i Hamas
Ha de permetre l'intercanvi d'ostatges per presoners i està previst desenvolupar-lo en tres fases, la primera de les quals és de sis setmanes
La matinada de dissabte, en les primeres hores del sàbat, el dia sagrat del judaisme, el govern d'Israel va ratificar l'acord amb Hamas assolit dimecres a Doha amb la intermediació de Qatar, Egipte i els Estats Units.
L'alto el foc havia d'entrar en vigor aquest diumenge quan a Israel i els territoris palestins fossin les 8.30, una hora menys a Catalunya, però Israel l'ha endarrerit gairebé tres hores, fins a les 11.15, perquè no havia rebut de Hamas els noms de les tres ostatges israelianes que han de ser alliberades aquesta tarda.
Què implica, l'entrada en vigor de l'acord?
Alto el foc immediat
L'acord és d'alto el foc, d'entrada. Significa, per tant, l'aturada de qualsevol acció armada, tant per part d'Israel com de Hamas.
Ha d'aturar-se, per tant, l'ofensiva israeliana contra la Franja de Gaza, que en 15 mesos ha causat la mort d'almenys 46.899 palestins i n'ha ferit 110.725, segons l'últim balanç de les autoritats sanitàries de la Franja.

És la resposta a l'atac sense precedents en territori israelià que Hamas i altres milícies palestines van fer el 7 d'octubre del 2023, que va causar uns 1.200 morts i durant el qual unes 250 persones van ser capturades i traslladades a Gaza.
Significa, també, que s'atura el llançament de coets cap a territori israelià per part de Hamas.
Ostatges per presoners
L'acord també ho és d'intercanvi de persones: Hamas ha d'alliberar els israelians que continuen a la Franja de Gaza, i retornar els cossos dels que han mort. En total són 98 ostatges, un terç dels quals haurien perdut la vida.
A canvi, Israel alliberarà centenars de palestins que són en presons israelianes.
Durant la primera fase, Hamas alliberarà un primer grup de 33 ostatges israelians, integrat per dones civils i militars, infants, homes de més de 50 anys i per persones malaltes i/o ferides.

A canvi, Israel alliberarà 1.904 presoners palestins, entre els quals hi ha 1.167 persones detingudes des de l'inici de l'actual ofensiva israeliana contra Gaza, i un grup de 737 persones empresonades abans del 7 d'octubre del 2023, la llista de les quals ja ha estat feta pública. Són homes, dones i adolescents, entre els quals hi ha integrants de milícies palestines condemnats per atacs que han causat la mort d'israelians.
Aquest dissabte, Hamas ha remarcat que "el mecanisme d'alliberament dels ostatges israelians" dependrà del nombre de presoners palestins que Israel alliberi i que la llista de presoners palestins que han de ser alliberats serà publicada el dia abans, en aplicació dels termes de l'acord.
D'entrada, està previst que Hamas alliberi tres dones, civils israelianes, aquest mateix diumenge, i que la resta dels 33 primers ostatges siguin alliberats durant els caps de setmana posteriors de la primera fase, segons el diari The Times of Israel, que cita informacions de Kan, la ràdio pública israeliana.
Acord en tres fases
Tal com ja establia la proposta d'acord presentada al maig pel president dels Estats Units, Joe Biden, el desenvolupament complet de l'acord s'ha de fer en tres fases consecutives.
La primera és l'única que està pactada amb detall: té una durada de 42 dies, sis setmanes, i l'èxit inicial de la seva aplicació és essencial per garantir la vigència de l'acord.
La primera fase té una data rellevant: a partir del 16è dia d'alto el foc (que seria el dilluns 3 de febrer), i en funció de com s'hagi desenvolupat fins aleshores, les dues parts començaran a negociar la segona i tercera fase.
Retirada de tropes
Més enllà del cessament de les hostilitats i l'intercanvi d'ostages, l'acord inclou, en la primera fase, el compromís d'Israel de retirar les tropes de "totes" les àrees poblades, en paraules de Biden, i de moure-les cap a l'est, a prop de la frontera de la Franja.
Retorn al lloc de residència
En paral·lel, també segons el president dels EUA, els gazians podran "retornar als seus barris en totes les àrees de Gaza". Aquesta mesura afecta gairebé tots els 2,3 milions d'habitants de la Franja, convertits gairebé tots en desplaçats interns que han perdut casa seva i s'han vist obligats a desplaçar-se amunt i avall, seguint ordres de l'exèrcit israelià i buscant suposades zones segures que també han estat bombardejades.

Una situació que ha anat empitjorant quan a les bombes s'hi han afegit les baixes temperatures i l'escassedat creixent d'aliments i medicaments per a una població que malviu cada vegada més en tendes de campanya precàries i lluny de les condicions de vida més bàsiques.
Milers de gazians esperen poder tornar a casa ben aviat, per bé que saben que casa seva ja no existeix, és un munt de runa.
Entrada d'ajuda humanitària
L'entrada en vigor de l'acord signat a Qatar també hauria de permetre un augment significatiu de l'entrada d'ajuda humanitària a la Franja, que comenci a pal·liar la crisi humanitària que els gazians pateixen des de fa mesos.
La UNRWA, l'agència de l'ONU per als refugiats palestins, ha explicat aquest divendres que té uns 4.000 camions carregats amb ajuda, la meitat dels quals amb aliments, a punt per entrar a la Gaza quan s'obrin els passos fronterers.

Els centenars de milers de desplaçats gazians, que són la majoria de la població de la Franja, confien poder començar a cuinar aliments pel seu compte i no haver de fer hores de cua per rebre un plat de menjar de l'ONU o d'una ONG.
Segona fase
Més enllà del que s'acabi concretant en les negociacions, i segons consta en els esborranys que han circulat, en aquesta fase de l'aplicació de l'acord s'han completar dos processos: l'intercanvi d'ostatges vius per presoners i la retirada de l'exèrcit israelià de la Franja de Gaza.
Hamas, per tant, haurà d'alliberar els ostatges que encara tingui captius, bàsicament soldats i reservistes. Israel, a canvi, traurà de la presó un nombre de palestins indeterminat, ara per ara.

En paral·lel, tots els efectius de les Forces de Defensa d'Israel hauran d'abandonar completament Gaza.
Quedaria descartada, d'aquesta manera, la pretensió israeliana de continuar ocupant la frontera amb Egipte, els 14 quilòmetres coneguts com a corredor Philadelphi.
Aquesta segona fase suposaria "un final permanent de la guerra", segons Biden.
Tercera fase
Inclouria, d'una banda, la devolució a Israel dels cossos dels ostatges morts i l'inici de la reconstrucció de Gaza, des d'hospitals i escoles a habitatges.
És en aquesta última etapa de l'acord que es procediria a l'obertura de fronteres per a persones i mercaderies.
Les incògnites
Assolir l'acord signat a Qatar no ha estat fàcil. S'hi ha arribat després de més de 15 mesos en què només hi ha hagut una setmana de treva, el novembre del 2023.
És evident que l'alto el foc és fràgil i té enemics que esperen obertament una represa de les hostilitats per per part d'Israel quan s'hagi completat l'alliberament dels ostatges.
Caldrà veure, per exemple, si, com ha dit Biden, l'alto el foc es converteix en el final definitiu de l'ofensiva israeliana contra Gaza, que ha devastat aquest territori amb una intensitat mai vista, superior a la destrucció causada pels aliats a l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial.
A partir d'aquí, són una incògnita qüestions com el procés de reconstrucció o el futur govern de la Franja.
- ARXIVAT A:
- Pròxim Orient Guerra a GazaIsrael