Lleida

Queda vist per a sentència el judici per la propietat de la muntanya de Tor

L'Audiència de Lleida ha celebrat el judici per la propietat de la muntanya de Tor, després de dues dècades de polèmica i fins i tot tres assassinats. Nou famílies han demanat que s'homologui un acord per repartir la propietat. Però un altre veí, Jordi Riba, conegut com "el Palanca", s'hi nega i el seu advocat reclama que se li reconegui el dret a ser copropietari. Amb tot, el cas ha quedat vist per a sentència. El litigi per la propietat de la muntanya de Tor va començar el 1976 pel repartiment de 2.600 hectàrees, on hi ha un projecte per instal·lar-hi una estació d'esquí.

Actualitzat
El cas de la muntanya de Tor ha arribat a l'Audiència de Lleida després que deu de les nou famílies hereves arribessin a un acord. El litigi per la propietat de la muntanya de Tor va començar fa més de 25 anys pel repartiment de 2.600 hectàrees al Pallars Sobirà, al costat de la frontera andorrana, en uns terrenys en els qual hi ha un projecte per instal·lar-hi una estació d'esquí. Jordi Riba es nega a firmar cap acord en considerar que tota la muntanya és de la seva propietat com a hereu legítim de l'antic propietari, Rossend Montané Baró, segons estableix una sentència del Jutjat de Tremp dictada el 1995. Els advocats de les nou famílies restants han demanat a la vista oral que es ratifiqui l'acord a què han arribat i han aportat diferents proves per demostrar que els seus clients són els legals hereus de la muntanya de Tor. Un dels advocats, Francesc Sapena, ha explicat que han donat la "oportunitat al Palanca perquè se sumés al pacte i acabar d'una vegada amb aquest litigi, però si no l'accepta es quedarà sense res, perquè els drets que reivindica Riba es basen en una propietat inexistent". Jordi Riba ha increpat els altres hereus de la muntanya de Tor a qui ha qualificat d'"estafadors", després de reiterar que no acceptarà cap pacte perquè ell és l'únic hereu de les terres de la muntanya de Tor. L'Audiència de Lleida haurà de decidir ara sobre aquest aspecte i si Riba està legitimat per reclamar una part de la muntanya. A més, haurà de ratificar el pacte transaccional de les nou famílies restants que divideix la muntanya en tretze parts, tal com es va fer fa més de cent anys. Algunes de les famílies que han pactat no descarten, si l'Audiència de Lleida no acaba amb el litigi en aquest judici, demanar la inhabilitació de Jordi Riba per malaltia mental.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut