Qui forma la Guàrdia Suïssa, els guardaespatlles del papa: catòlics, solters i de més d'1,75 m

Entre el vermell dels cardenals i el negre de les autoritats, unes figures criden l'atenció per la seva vestimenta acolorida en un moment tan solemne com la mort del papa Francesc. Són membres de la Guàrdia Suïssa, l'exèrcit més petit del món.

La va crear l'any 1506 el papa Juli II, immers en una sèrie de guerres per ampliar els dominis de l'església i amb la necessitat de tenir una guàrdia personal.

Que es digui Guàrdia Suïssa, i no Guàrdia Vaticana, no és en va. En aquell moment, els mercenaris suïssos eren reconeguts com a grans combatents i Juli II va decidir contractar-los a canvi d'una generosa paga, i així els va convertir en els primers soldats professionals d'Europa.

Actualment, els 110 guàrdies s'encarreguen de custodiar les quatre portes que porten al Vaticà i recintes com la basílica de Sant Pere. Tot i que ja no s'involucren en guerres ni conquestes, la seva funció principal continua sent la protecció del pontífex en grans esdeveniments, com les congregacions o el conclave on s'escollirà el nou papa.

Aquests últims dies els hem pogut veure custodiant el fèretre del papa Francesc i aquest dimecres han flanquejat la processó per traslladar-lo des de la plaça de Santa Marta a la basílica de Sant Pere, on se celebra la vetlla pública.

Quins són els requisits per entrar al cos?

No tothom pot formar part de la Guàrdia Suïssa. De fet, hi ha condicions molt específiques que ja d'entrada exclouen la gran majoria de la població: cal ser un home d'entre 19 i 30 anys, amb nacionalitat suïssa i ser catòlic practicant.

En el moment d'entrar a la Guàrdia, l'home ha de tenir una salut física i mental i una reputació "impecables", fer més d'1,75 metres i estar solter. Un cop dins del cos, es poden casar quan hagin complert els 25 anys i hagin servit almenys durant cinc anys i amb el compromís de quedar-s'hi tres més.

Si el candidat compleix amb tots els requisits, se'l convocarà a una primera entrevista on s'avaluaran les seves habilitats, la motivació, els valors i el seu vincle amb la fe cristiana. L'últim pas és una trobada, a Zúric, amb el comandant i el capellà de la Guàrdia Suïssa, que decidiran si el candidat és acceptat o rebutjat.

Els reclutes passaran dos mesos formant-se abans d'exercir, primer al Vaticà i després a Roma. Aprendran italià, nocions de psicologia i dret, primers auxilis, tècniques militars i l'extens protocol que regeix els actes i la vida quotidiana i institucional de la Santa Seu.

Tal com expliquen a la seva web, es necessita "una gran dedicació i una profunda convicció per posar-se desinteressadament al servei del papa." Però per bé que pugui ser de manera desinteressada, formar part del cos és una feina amb un sou i unes responsabilitats.

Cada sis de maig entren 30 nous guàrdies, que s'hi quedaran un mínim de 26 mesos. Viuen en un edifici al costat del Palau Vaticà, la residència papal. Treballen unes sis hores diàries per un salari que ronda els 1.800 francs nets al mes, l'equivalent a uns 1.500 euros, a banda de disposar de pensió completa amb allotjament i dietes.

Uniforme inspirat en el Renaixement italià

Una de les característiques més distintives és l'uniforme de colors que recorda els arlequins, dissenyat pel comandant de la Guàrdia Jules Répond. Es va inspirar en les pintures de Rafael, artista del Renaixement italià.

Però la indumentària que veiem aquests dies no és la del dia a dia, tota de color blau, ni la de les cerimònies de jurament, on s'hi afegeix una armadura. Aquesta és la de les ocasions especials, ratllada amb mànigues bombades i pantalons. És taronja, vermella i blava, els colors de la família d'on procedia el papa Juli II, fundador de la guàrdia papal.

Com els soldats d'altres cossos, també duen a sobre una arma de foc, tot i que es consideren "un exèrcit pacífic".

Però la Guàrdia Suïssa no és l'única que vetlla per la seguretat del Vaticà. La policia italiana disposa d'un servei dedicat exclusivament a aquest territori juntament amb la Gendarmeria Vaticana.