Qui més recicla menys paga: només una cinquantena de municipis apliquen la taxa justa de residus

Aquest any ha entrat en vigor una nova llei de residus que obliga els ajuntaments a traslladar als ciutadans el cent per cent del cost del servei de recollida, gestió i tractament de residus. Es tracta d'una normativa europea que és del 2004 i que la llei espanyola va concretar el 2022. Tal com explicàvem fa unes setmanes, això explica per què durant els últims dos anys molts ajuntaments han aplicat dràstiques pujades de la taxa.

Aquest canvi coincideix amb un altre hàndicap: la Unió Europea s'ha marcat com a objectiu per a aquest 2025 que la taxa de recollida selectiva arribi al 55%, una xifra que ja assoleixen molts municipis --sobretot els petits, que fan porta a porta en molts casos--, però que està molt lluny d'aconseguir-se a mitjanes i grans ciutats, on hi ha habitualment els sistemes de recollida amb contenidors.

I en aquest context, un tercer element prolifera a Catalunya, tot i que encara de manera molt lenta: l'aplicació de la taxa justa de residus.

Què és la taxa justa?

Les taxes de residus municipals poden contribuir no només a cobrir la despesa associada al servei de recollida i tractament, sinó també a crear un incentiu econòmic cap a la reducció i la separació dels residus en origen. Aquest tipus de taxes s'anomenen taxes justes i, en altres paraules, implica que "qui més recicla, menys paga".

I és que aquest model es basa en sistemes de pagament per generació i pagament per participació, és a dir, s'apliquen mecanismes perquè el ciutadà pagui la taxa d'escombraries en funció de la seva generació de residus o de la seva participació o utilització del servei de recollida.

És a dir, permet premiar aquells ciutadans i comerços que fan un esforç per reduir els seus residus i participar en la recollida selectiva. Segons les últimes dades disponibles de l'Agència de Residus de Catalunya, la taxa justa ja s'aplica en una cinquantena de municipis.

Per fer possible la taxa justa cal que l'Ajuntament pugui identificar els usuaris i els seus hàbits. Això es pot fer amb codis de barres en el sistema porta a porta o amb clauers i targetes que permetin obrir els contenidors intel·ligents.

El Prat instaura la taxa justa i contenidors intel·ligents a tot el municipi

Un dels municipis que s'acaba de sumar a la taxa justa és el Prat. Per fer-ho, està desplegant el model de contenidors intel·ligents a tot el municipi. S'estan repartint clauers i targetes als veïns perquè puguin obrir els contenidors de matèria orgànica i de la resta.

Si compleixen una sèrie de requisits, com ara fer ús del contenidor d'orgànica més de set vegades cada dos mesos i portar residus especials a la deixalleria, poden gaudir de bonificacions de fins al 45% en la taxa de residus. D'aquesta manera esperen augmentar la taxa de recollida selectiva, que se situa entorn del 38%.

El perquè de l'elecció d'aquest sistema l'explica Quim Bartolomé, que és tinent d'alcalde d'Acció Ambiental de l'Ajuntament del Prat:

"Hem descartat el porta a porta perquè som una ciutat compacta, amb pisos de fins a set plantes, i perquè el seu cost era dos milions d'euros superior".

Manifestació a Matadepera

Matadepera, al Vallès Occidental, és un altre municipi amb taxa justa a partir d'ara. Han incorporat sistemes d'identificació al seu porta a porta, un dels que funciona més bé del país. La mesura, però, ha despertat malestar entre una part de la població, com explica Roser Gómez, de la plataforma "Desperta Matadepera":

"La taxa justa és un encobriment a les multes. Ens obliguen a tenir un Excel per anar comptant quantes vegades llencem l'orgànica. Si ens passem, o no arribem a un mínim, tindrem recàrrecs de com a mínim 30 euros. Això és una multa!"

A més, la plataforma Desperta Matadepera assegura que els cubells on han de dipositar els residus no caben als armariets que tenen a les façanes.

El rebuig al sistema de porta a porta amb identificació també hi és a Ripollet, Premià de Mar, Manresa o Corbera de Llobregat, entre d'altres.

Les ciutats grans i mitjanes, a una altra velocitat

En dades de finals del 2023, Catalunya se situa en el 46% de recollida selectiva, Barcelona, en el 41%; l'Hospitalet de Llobregat, en el 28%; Badalona, en el 29,6%; Sabadell, en el 35%, i Terrassa, en el 44,7%, per esmentar els municipis més poblats de Catalunya i on és més difícil implantar sistemes alternatius al contenidor, obert les 24 hores.

Des de l'Agència de Residus de Catalunya s'és conscient que, a les grans ciutats, substituir els contenidors oberts no és senzill, però es qualifica d'imprescindible per assolir els percentatges fixats per Europa.

Viladecans, al Baix Llobregat, és un dels municipis del país amb pitjors dades de recollida selectiva (33,2%). Conscients de la situació, han decidit implementar a partir de l'estiu un triple model de recollida de residus per mirar de revertir aquestes dades.

A les urbanitzacions hi haurà porta a porta, al nou barri de Llevant es farà porta a porta comunitari i als barris amb més població s'opta per un sistema mixt: algunes fraccions es recolliran porta a porta i unes altres amb contenidors intel·ligents.

"No podem tenir una recollida igualitària a tota la ciutat. Adaptem cada barri a les seves característiques", explica Jordi Mazón, tinent d'alcalde de Mobilitat, Residus i Ciència de l'Ajuntament de Viladecans.

En canvi, deixen la taxa justa com a repte de futur per a més endavant.