Qui són els rebels que han pres Damasc i per què s'ha reactivat ara la guerra a Síria

L'ofensiva dels rebels sirians i la seva entrada a la ciutat d'Alep fa una setmana va reactivar la guerra a Síria i l'ha tornada a posar al focus internacional.

Una de les faccions de l'anomenada oposició al règim de Bashar al-Assad va iniciar una ofensiva des del nord-oest del país que en pocs dies ha aconseguit prendre el control del país, 13 anys després de l'inici del conflicte.

Els rebels que han protagonitzat aquesta ofensiva estan liderats pel grup islamista Hayat Tahrir al-Sham (HTS), amb orígens pròxims a Al-Qaeda.
 

Qui és qui a la guerra de Síria?

El conflicte a Síria va començar el 2011 després de la Primavera Àrab, quan grups opositors es van començar a organitzar militarment, alguns amb el suport dels governs d'altres països.

L'inici del conflicte armat va convertir el mapa de Síria en un país fragmentat, amb zones controlades per diferents grups, i en un terreny on les potències estrangeres han aportat poder militar i econòmic segons els seus interessos.

Fins ara es podia dividir els grups que combaten a Síria en quatre faccions, que controlaven diferents parts del país.

D'una banda, hi havia les forces fidels al govern sirià de Bashar al-Assad. Aquestes inclouen l'exèrcit oficial del país, així com milícies paramilitars com la Força de Defensa Nacional.

El règim tenia el suport de l'Iran, principalment a través de milícies, així com el de combatents libanesos de Hezbollah i altres grups xiïtes de la zona. A més, el govern d'Al-Assad comptava amb l'ajuda de Rússia, especialment de l'aviació.

Entre les forces considerades rebels hi ha tres grans grups.

Islamistes

Grups rebels liderats per Hayat Tahrir al-Sham (Organització per a l'Alliberament del Llevant). L'HTS és una aliança de milícies islamistes considerada hereva d'Al-Nusra, la branca d'Al-Qaeda a Síria, i estan liderats per Abu Mohammed al-Julani, que ha proclamat des de la televisió la caiguda del règim.

Des del seu feu a la zona nord-oest del país, amb Idlib com a capital, són els que han protagonitzat l'ofensiva llampec que ha pres Alep, Hama, Homs i, finalment, Damasc.

Forces Democràtiques Sirianes

Són fortes al nord-est del país.

És una aliança de forces liderada per les milícies kurdes i que té el suport dels Estats Units.

Milícies aliades de Turquia

Algunes franges del nord del país estan sota el domini de Turquia, amb el qual té frontera, i compta amb milícies aliades i tropes regulars del seu exèrcit.
 

Per què ara?

La situació a Síria era relativament estable els darrers anys, sobretot des del 2020, quan Rússia i Turquia van pactar un alto el foc a Idlib.

La guerra a Ucraïna i Rússia, així com la d'Israel a Gaza i el Líban, s'havien endut el focus internacional. I també el dels aliats de les diferents faccions.

De fet, aquests conflictes han tingut una influència directa a Síria.

La invasió russa a Ucraïna va fer que Putin dirigís pràcticament tots els seus esforços militars en aquest conflicte i debiliti així el seu suport a Al-Assad.

D'altra banda, Israel ha castigat durament Hezbollah, un altre dels aliats importants del règim sirià al Líban. A més, també ha bombardejat els passos fronterers entre el Líban i Síria.

Israel també ha aprofitat aquest conflicte per bombardejar objectius iranians a Síria, de manera que el suport de Teheran a Al-Assad també s'ha vist afectat.

Aquestes circumstàncies poden haver accelerat la decisió dels rebels islamistes de llançar l'ofensiva llampec, que va començar el mateix dia que va entrar en vigor l'alto el foc entre Israel i Hezbollah.

L'ofensiva arriba després que Síria i Rússia, a través de la seva aviació, bombardegessin recentment zones rebels, cosa que el podria haver fet preveure una operació militar terrestre.