Rafael Grasa: "L'objectiu de Netanyahu és assegurar-se la immunitat i ho fa de manera reactiva"

Arran de l'última ofensiva d'Israel sobre Gaza i les seves conseqüències, la pressió internacional contra el govern de Benjamin Netanyahu s'ha incrementat. 

La mort diària de desenes de civils palestins, els obstacles israelians a l'entrada i distribució d'ajuda humanitària a la Franja o el tiroteig contra una delegació diplomàtica a Cisjordània han fet créixer les veus contra l'estat israelià i han empès diferents països a plantejar mesures concretes, com el suspens de la venda d'armes o la revisió d'acords d'associació. 

En aquesta conjuntura, on la credibilitat del dret internacional està molt deteriorada, Rafael Grasa, professor de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador associat del Cidob, analitza l'eficàcia de les mesures de pressió anunciades pels diferents estats i l'efecte real que poden tenir en l'ofensiva israeliana.

- Com valora que més països, especialment europeus, s'hagin sumat a la pressió internacional contra Israel per l'enduriment de l'ofensiva a Gaza? 

Rafael Grasa: És positiu que alguns països hagin forçat la seva posició i és especialment important la demanda de revisió de l'acord d'associació amb Israel que han fet 17 països de la UE. De 27, el mínim era 14, i ara ja s'ha començat aquest procés. 

- Quins efectes pot tenir la revisió de l'acord d'associació entre els països de la UE i Israel? 

R.G.: Soc molt escèptic que això acabi amb una suspensió del diàleg polític o amb sancions comercials. Perquè això exigeix decisions de la Comissió i després, si les decisions són de caràcter polític, que és un tema de política exterior, caldrà la decisió dels estats membres a través de la comissió de ministres. 

La posició europea no és unitària

- Per què a Brussel·les li costa tant prendre decisions en aquest sentit? 

R.G.: Per tres motius. Un, perquè van darrere dels Estats Units. Dos, perquè hi ha països com Àustria, Alemanya, Hongria o Polònia, que són contraris a qualsevol mesura contra Israel. En el cas austríac i alemany, pel record del que va significar l'extermini de l'holocaust nazi durant la Segona Guerra Mundial. Tres, per la importància comercial. 

"La Unió Europea exporta més del 30% dels seus productes a Israel i, per tant, és una mesura que alguns països trigaran molt a prendre."

- Borrell ja va plantejar la possibilitat de suspendre relacions amb Israel. 

R.G.: El novembre del 2024, l'aleshores responsable de la política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, va proposar una suspensió del diàleg polític i va deixar un informe molt complet de com l'Estat d'Israel incompleix clarament els drets humans. L'article 2 de l'Acord d'Associació de la UE amb Israel, com passa amb els altres estats, permet posar sobre la taula la suspensió de les relacions comercials, polítiques, exteriors o sancions contra un estat si incompleix els drets humans. 

Gestos simbòlics o mesures eficaces

- El canvi de to d'alguns països com el Regne Unit és més un gest simbòlic o pot suposar una mesura de pressió efectiva per acabar aconseguint un alto el foc? 

R.G.: Són accions bàsicament simbòliques, però en diplomàcia són importants. S'han de dir coses i no es pot passar per alt un acte d'intimidació, com el que van significar els trets d'alerta contra una delegació diplomàtica a Cisjordània. Però és difícil que siguin efectives.

- El ministre Urtasun plantejarà al govern espanyol el tancament de l'ambaixada espanyola a Israel. Una mesura així és eficaç?

R.G.: Tancar una ambaixada de cop és molt difícil, tret que es produeixi un fet molt fort. Prèviament es crida l'ambaixador a converses, però jo crec que difícilment es produirà. Recordem que el ministre Urtasun i Sumar són minoria dins del govern espanyol, i és difícil que es produeixi sense acord previ dins la Unió Europea. Davant d'això, hi ha altres possibilitats, com, per exemple, alguna decisió governamental sobre el comerç d'armes. La proposta d'un embargament d'armes sí que és a les mans del govern espanyol si prèviament s'aprova al Congrés. 

- En aquest context, quina eina de pressió contra el govern de Netanyahu pot ser efectiva?

R.G.: Que s'engegui un procés interior a Israel i que l'eix internacional inicialment favorable a més sancions a Israel es reforci. També crec que veurem alguns reconeixements més de l'estat palestí com a mesura de força. Tot i que complicada, s'ha d'apostar per la solució dels dos estats, un de palestí i un d'israelià als territoris de la Palestina històrica, on havien conviscut les dues comunitats fa milers d'anys.

- I pel que fa a l'ordre del Tribunal Penal Internacional de detenció de Netanyahu?

R.G.: Si els països als quals viatja Netanyahu es posen d'acord amb les mesures que ha demanat la justícia internacional, com també s'ha fet amb Putin en el cas d'Ucraïna, pot esdevenir una eina més per augmentar la pressió. 

 La incidència de les causes contra Netanyahu

- Quina incidència tenen les causes obertes contra Netanyahu en la seva gestió de l'ofensiva a Gaza?

R.G.: L'objectiu de Netanyahu és assegurar-se la immunitat, i ho fa d'una manera reactiva. Ara està forçant la màquina dient que completarà el pla de Trump de buidar la Franja de palestins. 

- Els socis ultraconservadors de govern de Netanyahu l'acusen de no ser prou dur en la resposta contra Hamas. Podria Netanyahu quedar-se sol?

R.G.: Diverses vegades l'han amenaçat de deixar la coalició, que per a ell és essencial per continuar governant. Però també hi ha pressions molt fortes de les famílies dels ostatges. Però no ens enganyem, mentre els Estats Units donin suport a Netanyahu, serà molt difícil que les coses canviïn.

- És unitària la posició dels jueus dels EUA? 

R.G.: Si la pressió d'una part de la comunitat jueva als Estats Units, que no se sent còmoda amb el que estan fent en nom del sionisme i, sobretot, en nom dels jueus, creix, pot provocar que el govern d'Israel s'aturi. Però sense això és inviable, perquè fins ara l'hi han permès. 

- Com valora l'actitud de determinats països àrabs?

R.G.: Els estats àrabs estan tots a favor que hi hagi un alto el foc, a favor de l'entrada d'ajuda humanitària, però tampoc tenen una actitud totalment clara, decisiva, en aquest sentit, com passa amb l'Aràbia Saudita o Egipte. 

La credibilitat dels organismes internacionals

- En aquest context, on sembla que Israel actua amb impunitat, com queda la credibilitat dels organismes internacionals de justícia i l'ONU?

R.G.: El Tribunal Penal Internacional ha considerat que l'acció d'Israel podria suposar una violació massiva de drets humans fonamentals i constituir un genocidi. Si no es fa res, el que es deteriora és la credibilitat de les institucions internacionals. De què serveix que un secretari general de les Nacions Unides digui una vegada darrere l'altra que és una situació de crisi humanitària en què poden morir milers de nadons si es deixen passar els camions amb comptagotes? Algun dia, no només pel que fa a la consciència, sinó també, probablement, pel que fa a la justícia internacional, algú ens demanarà responsabilitats a tots per permetre impunement el que està passant.

- Israel justifica l'ofensiva a Gaza perquè vol la "derrota" total de Hamas. 

R.G.: Que quedi ben clar, no té res a veure amb la condemna total i absoluta dels atemptats del 7 d'octubre de Hamas contra ciutadans civils. Una cosa són les situacions de guerra, la possibilitat que hi hagi un exercici legítim de la violència directa en defensa legítima, i una altra cosa és veure com una vegada i una altra s'esclafa la societat civil. Necessitem un plus de consciència i, sobretot, necessitem que la solució vingui de dintre d'Israel. Amb Netanyahu al govern serà molt difícil redreçar les coses.