Recuperen l'antic ofici dels pegaires, els productors de la pega negra, a Forallac
A partir del quitrà que decantaven de les teies de fusta escalfades a més de 100 graus durant hores obtenien la pega negra, amb múltiples usos a la vida quotidiana
Abans de la revolució industrial, la natura era l'única font que podia oferir alguns recursos que ara considerem quotidians. Aconseguir pega per enganxar o segellar era el resultat d'un llarg procés que durava dies, i que requeria la perícia dels artesans. Eren els pegaires, un ofici artesanal que a Catalunya va perdurar fins als anys 70, sobretot a la zona del Bages.
Ara han volgut recordar la dura feina dels pegaires a Forallac.
Treballen en un forat de metre i mig de profunditat. Han estat hores i hores posant-hi teies. I ho han fet de forma molt minuciosa: d'una en una i mirant molt bé que quedi el mínim espai entre elles. És la part més dura del procés.
Després ho encendran i s'arribarà a temperatures de més de 100 graus. L'escalfor separarà la fusta de les teies del quitrà, que per decantació caurà dins una olla, un pis més avall. Aquí es cremarà durant hores i en sortirà una pasta líquida que anirà a parar a una pastera, se solidificarà i serà la pega negra, un producte que té diferents usos.
